Actualitats
Una cançon consagrada a la lenga fiulada de la Gomera
Lo cantaire francés Féloche a fach un single sus aquela lenga fiulada de l’illa canària
Lo silbo gomero es una lenga fiulada emplegada a l’illa de la Gomera, en las Canàrias, que sembla la lenga fiulada dels Pirenèus bearneses. Lo silbo es vengut un simbòl d’identitat de l’illa e s’ensenha dins las escòlas. L’originalitat d’aquela lenga, una adaptacion codificada del parlar per lo far ausible a grandas distàncias, a captat l’atencion de lingüistas de tot lo Mond, e tanben d’artistas. Es lo cas del cantaire francés Féloche, format al punk amb qualques disques publicats. Son darrièr album conten un single entitolat, justament, Silbo.
La cançon es un omenatge a aquela lenga de la Gomera, ont de fonèmas determinats del parlar venon de senhals fiulats equivalents. Lo silbo es una manifestacion culturala que viu una reviscolada dempuèi l’an 2000, amb la decision de la Conselhariá de l’Educacion, la Cultura e los Espòrts del govèrn de las Illas Canàrias de l’incorporar al sistèma educatiu de primària e segondària de l’illa.
La basa del silbo gomero es un sistèma fonologic format de sièis unitats que, combinadas, permeton una version fiulada de l’espanhòl segon lo parlar de las Canàrias, e establir aital de comunicacions a una distància superiora a la permesa per la lenga orala (fins a tres quilomètres). Per produire los sons, lo fiulaire emplega la boca, los dets e las mans. Al delà d’aqueles fonèmas fiulats, son importants la linha melodica, lo ritme, la frequéncia, las pausas e interrupcions amb la durada de cada element. Es lo meteis sistèma que la lenga fiulada bearnesa. En 2009 lo silbo gomero foguèt declarat patrimòni oral e immaterial de l’umanitat per l’UNÈSCO.
La Gomera foguèt envasida e colonizada pels castelhans en 1508. Dels gomeritas se consèrva divèrsas tradicions, dont lo silbo gomero es la mai remarcabla. Abans la substitucion lingüistica castelhana, lo silbo èra una version fiulada de l’amazigh de l’illa.
De fach, endacòm en Tamazgha, los païses berberofòns, s’emplega de lengas fiuladas de las meteissas caracteristicas, e tanben en Grècia, America Centrala, Imalaia, Nòva Guinèa, Turquia e la region de Casamança, al sud de Senegal.
En Bearn son a recuperar la lenga fiulada bearnesa, emplegada fins fa qualques annadas, e i son anats de professors de la Gomera per l’ensenhar.
La cançon es un omenatge a aquela lenga de la Gomera, ont de fonèmas determinats del parlar venon de senhals fiulats equivalents. Lo silbo es una manifestacion culturala que viu una reviscolada dempuèi l’an 2000, amb la decision de la Conselhariá de l’Educacion, la Cultura e los Espòrts del govèrn de las Illas Canàrias de l’incorporar al sistèma educatiu de primària e segondària de l’illa.
La basa del silbo gomero es un sistèma fonologic format de sièis unitats que, combinadas, permeton una version fiulada de l’espanhòl segon lo parlar de las Canàrias, e establir aital de comunicacions a una distància superiora a la permesa per la lenga orala (fins a tres quilomètres). Per produire los sons, lo fiulaire emplega la boca, los dets e las mans. Al delà d’aqueles fonèmas fiulats, son importants la linha melodica, lo ritme, la frequéncia, las pausas e interrupcions amb la durada de cada element. Es lo meteis sistèma que la lenga fiulada bearnesa. En 2009 lo silbo gomero foguèt declarat patrimòni oral e immaterial de l’umanitat per l’UNÈSCO.
La Gomera foguèt envasida e colonizada pels castelhans en 1508. Dels gomeritas se consèrva divèrsas tradicions, dont lo silbo gomero es la mai remarcabla. Abans la substitucion lingüistica castelhana, lo silbo èra una version fiulada de l’amazigh de l’illa.
De fach, endacòm en Tamazgha, los païses berberofòns, s’emplega de lengas fiuladas de las meteissas caracteristicas, e tanben en Grècia, America Centrala, Imalaia, Nòva Guinèa, Turquia e la region de Casamança, al sud de Senegal.
En Bearn son a recuperar la lenga fiulada bearnesa, emplegada fins fa qualques annadas, e i son anats de professors de la Gomera per l’ensenhar.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Si tenim en compte que les Canàries foren conquerides pels catalans, no té res d'estrany que hi arribés aquesta manera de comunicar-se a distància pròpia del Bearn.
No és cert que les Canàries fossin conquerides pels castellans el 1508, sinó pels catalans molt abans d'aquesta data.
Després, a partir de Felip II, el castellà s'imposà per coacció no solament a les Canàries, sinó a tota Amèrica.
Si a les Canàries avui dia la gent hi parla el castellà sense fer el so de "zeta", que és substituït pel d'essa sorda, és una característica provinent de la primera colonització, catalana, de les illes, com també s'esdevé a Amèrica.
Qu'aví tostemps entenut a díser de qu'avèva despareishut lo silbo : propaganda deus hossaires de culturas, deus qui'vs disen la lenga d'òc qu'ei ua lenga morta, tot parièr coma lo latin e lo grèc ancian (lo Miquelòt darrèr deu lòt). E lo monde que'us escotan e que'us creden…
Tanben, que lejoi enlòc, longtemps a, qu'existiva(n) o qu'avèva(n) existit ua(s) lenga(s) shiulada(s) en Caucàs. Quid d'aquesta(s) ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari