Actualitats
Que manifestaràn entà ua collectivitat territoriala “País Basc” dens l’estat francés
La plataforma Batera que milita despuish 2002 entà la cooficializacion de la lenga basca, la creacion d’un departament País Basc dens l’estat francés, d’ua crampa d’agricultura e d’ua universitat autonòma au Bascoat.
Actuaument, l’euscar n’a pas nat estatut oficiau, com las autas lengas minorizadas de l’estat francés. Sola, la Baisha Navarra e Labord (las tres províncias bascas restacadas a l’estat francés) que son amassa dab Bearn dens lo departament deus Pirenèus Atlantics e entà totas las institucions citadas çai sus, los bascos que deven anar a Pau, a Bordèu o mei luenh.
Uei, après onze ans de çò qui considèran com un blocatge (non-responsas a las loas revendicacions), qu’apèran a manifestar lo 30 de noveme a Maulion. A las loas revendicacions de longa data que s’ajustan chepics mei actuaus: d’autas institucions, segon eths, que serén miaçadas de deslocalizacions tà Pau o tà Bordèu: la CAF (Caisha d’Allocacions Familiaus), la CPAM (Caisha Primària d’Assegurança Malautia) e la CCI (Crampa deu Comèrci e de l’Indústria). “Perqué çò qui ei possible aulhors dens l’Exagòn seré impossible ací?”, ce’s demandan los Batera a la fin deu lor aperet a manifestar, segon çò que publica lo jornau breton 7Seizh.
Pascal Sebat
Actuaument, l’euscar n’a pas nat estatut oficiau, com las autas lengas minorizadas de l’estat francés. Sola, la Baisha Navarra e Labord (las tres províncias bascas restacadas a l’estat francés) que son amassa dab Bearn dens lo departament deus Pirenèus Atlantics e entà totas las institucions citadas çai sus, los bascos que deven anar a Pau, a Bordèu o mei luenh.
Uei, après onze ans de çò qui considèran com un blocatge (non-responsas a las loas revendicacions), qu’apèran a manifestar lo 30 de noveme a Maulion. A las loas revendicacions de longa data que s’ajustan chepics mei actuaus: d’autas institucions, segon eths, que serén miaçadas de deslocalizacions tà Pau o tà Bordèu: la CAF (Caisha d’Allocacions Familiaus), la CPAM (Caisha Primària d’Assegurança Malautia) e la CCI (Crampa deu Comèrci e de l’Indústria). “Perqué çò qui ei possible aulhors dens l’Exagòn seré impossible ací?”, ce’s demandan los Batera a la fin deu lor aperet a manifestar, segon çò que publica lo jornau breton 7Seizh.
Pascal Sebat
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#3 "Lor costat" es lo nòstre. Un departament basc es pas la solucion. Cal un estat democratic basc independent.
L'escasença es estatda mancada amb lo referendum d'Alsàcia, de fotre un còp de pè al cuòl del jacobinisme, e d'inspirar d'autres territòris. Los partits centralistas an menat una campanha per lo non, tròp d'interresses personals en jòc, coma de costuma. Domatge !
Ara los bascas pòdon totjorn manifestar. L'esperit del temps es pas de lor costat malastrosament.
Manifestas, se passa par arren.
Fas petar ua bombineta, lo ministre devara de tira.
Aquò qu'ei lo messatge que hascoc passar lo Sarko quan èra ministre de l'interior en Corsega.
A còps cau saber escotar los messatges deus ministres ..
Pòdon manifestar, jamai l'Estat francés farà pas una collectivitat territoriala País Basc. Valls ven de mai en mai popular pels ciutadans franceses, benlèu farà primièr ministre lèu. E sabèm qu'ambe aquel d'aquí, jamai volrà pas far quicòm pel País Basc.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari