Amb aquel barrament d’RTVV, que s’apond a l’interdiccion d’emetre TV3, lo País Valencian demòra sens cap de television en catalan
Lo govèrn valencian a anonciat lo barrament definitiu de Ràdio-Television Valenciana (RTVV). Dins un comunicat publicat ièr de ser, lo govèrn valencian disiá que, pr’amor que la justícia a pas acceptat lo plan de licenciament economic de mantes salariats, l’entitat ven non viabla. Lo comunicat ditz que “solament lo còst de las despensas de personal de 1700 salariats implicariá aperaquí 72 milions d’èuros, una quantitat a la quala caldriá apondre la despensa de foncionament e mantenença d’RTVV, un còst que la Generalitat [Valenciana] pòt pas assumir a l’ora d’ara”.
Es aital que se complís la menaça del vicepresident de la Generalitat Valenciana, José Císcar, que diguèt que s’aquel licenciament collectiu èra pas acceptat, caldriá barrar la television publica del país. Los trabalhadors an protestat acampats, davant lo sèti del president valencian Alberto Fabra.
Lo sol precedent de barrament d’una television publica s’es vist ongan en Grècia, çò que levèt una granda polemica. Qualques meses puèi, lo govèrn grèc deguèt rectificar e dobrir una nòva television publica, e mai s’es reducha.
La television publica valenciana aviá licenciat mai d’un milièr de salariats en se conformant a la nòrma d’un expedient de regulacion de l’emplec (ERE segon sa sigla espanhòla), un plan de licenciament economic. Mas lo Tribunal Superior de Justícia declarèt aquel ERE nul, perque complís pas los dreches fondamentals de las libertats publicas dels salariats.
Amb aquel barrament, e amb l’interdiccion d’emetre TV3 (la television en lenga catalana del Principat), lo País Valencian es demorat sens cap de television en catalan.
Etiquetas
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#13 "La romanistica internacionala internacionala" ditz qué? Me pensi qu'as legit una BD e t'as pensat qu'aquò èra un article scientific. Cal pas acompanhar la beguda amb la lectura. Contas de farfantèlas. Se me tròbas aqueles articles de la romanistica internacionala me desencusarai amb tu. E escota, per çò de la literatura me pensi que Catalonha, e las Illas comptan e an comptat pro. Coneisses pas la literatura en la tieuna lenga. M'es de grèu. Nom de la lenga. Se parli amb un autre lengadocian li disi "parli tolosan", o "montpelherenc", se parli amb un gascon li disi "parli lengadocian", e se parli amb un catalan (o valencian) li disi "parli occitan". Ma femna, valenciana, ditz que parla "valencià" als catalans; mas s'un occitan, o un mexican, o un anglés li demanda lo nom de sa lenga respond "parle català". Normal, vertat? Es la distància que deu marcar lo gra de precision. E, ¿te n'èras avisat qu'aquò's un jornal en occitan?
#13 Per revirar tot aquò del valencian al catalan basta cambiar "xiquets" per "nens" e al catalan del Nòrd per "nin". En occitan: diagos, mainatges, dròlles, enfants, pichons, nistons...
Els valencians de la meua comarca de la costera parlem sempre en valencià a casa, al carrer, als llocs de treball fins i tot a l'església, no ens avergonyim de la nostra llengua valenciana, tots els xiquets sòn bilengues, a la meua comarca al igual que a moltes comarques de valencia, té un pes grandissim i no està en perill d'extinció. no odiem la llengua castellana ni la catalana, però la nostra ès la valenciana. En tot cas si voleu a nivell internacional podeu dir llengua valenciano-catalana o més acertadament occitana. Un valencià entén més a un occità de narbonne o carcassonne que a un malloquì de sa pobla o de manacor (ben tancat com és el mallorquí).
Els catalans què parleu? occità i recorda que ha sigut valencia la que ha donat dignitat i altura sempre a la llengua valenciano-catalana, la nostra la teua i la meua, es de veres, però tin en compte que LA LLENGAU MARE ÉS LA OCCITANA, VULLGUES O NO VULLGUES LA ROMANISTICA INTERNACIONAL HO AFIRMA, CATALÀ, VALENCIÀ I MALLORQUÍ SÓN PARLARS DE L'OCCITÀ.
#1 Quand dises "dir-li català a la llengua que podem compartir o no" ne pòdi tirar doas conclusions: a) Siás un ignorant. b) As de marrida fe. Catalan e valencian son la meteissa lenga. E, se siás pas un ignorant, o sabes. Valencians e catalans sèm pas una meteissa causa. Sem pas un pòble. Mas avèm UNA lenga. Quicòm mai. Se los valencians sètz d'ont mai va mai espanholistas aquò's un afar vòstre. Se los valencians avètz vergonha de la vòstra lenga es una fauta vòstra. Se lo monde en Valéncia parlan castelhan als enfants es per vergonha de pòble e de classa. Vos sètz convenguts que parlar valencian sentís paure. E tant qu'avètz vergonha de vosautres nos podètz pas subir a nosautres catalans, que parlam la nòstra e vòstra lenga e avèm pas vergonha de nosautres. E solide, i a de valencians que luchan per contunhar d'èsser valencians, non "valencianos"; e solide, i a de catalans (mens, fòrça mens) qu'an decidit d'èsser "catalanes" en pr'amor d'aquela fiertat de classa. E Vicent. Los dialèctes catalans (d'ont lo valencian) son mai pròches que los dialèctes lengadocians entre eles. Mas aquò o sabes, vertat? T'enganes pas d'enemic, Vicent. Los catalans se'n chautan dels valencians. Es dur, mas es aital.
#9 Fa gaug, de verai, l'interès sincèr de fòrça catalans, valencians o malhorquins per l'occitan, e ne coneissi un fum que vòlon aprene la lenga occitana. Totun, es pas scientificament acceptable de far servir una realitat (l'existéncia d'un diasistèma occitanoromanic) per assajar de rompre l'unitat de la lenga catalana. Se volguèssem considerar l'unitat de l'occitanoromanic, se poiriá pas dire que lo catalan del Principat, lo valencian e lo malhorquin, per exemple, son de dialèctes de la lenga occitana, mas seriam obligats d'admetre que tot l'ensems catalan lato sensu es un element de l'occitan.
Doas observacions de mai:
1) la chifra de 20 milions es ailàs fantasiosa. Ara me sembla clar, malgrat la manca d'estudis complets, que los parlaires de l'occitan (e non pas de l'occitanoromanic) sèm mens d'un milion.
2) D. Sumien (referéncias precisas) ditz que l'occitan e lo catalan, malgrat la persisténcia d'una unitat diasistematica, comencèron de se separar al sègle XIII, çò que supausa que son venguts de lengas distintas.
Per resumir, visca l'occitanoromanic, visca la lenga occitana, visca la lenga catalana, visca l'escambi entre las doas culturas de çò qu'es per ieu la meteissa civilizacion.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
#13 "La romanistica internacionala internacionala" ditz qué? Me pensi qu'as legit una BD e t'as pensat qu'aquò èra un article scientific. Cal pas acompanhar la beguda amb la lectura. Contas de farfantèlas. Se me tròbas aqueles articles de la romanistica internacionala me desencusarai amb tu. E escota, per çò de la literatura me pensi que Catalonha, e las Illas comptan e an comptat pro. Coneisses pas la literatura en la tieuna lenga. M'es de grèu. Nom de la lenga. Se parli amb un autre lengadocian li disi "parli tolosan", o "montpelherenc", se parli amb un gascon li disi "parli lengadocian", e se parli amb un catalan (o valencian) li disi "parli occitan". Ma femna, valenciana, ditz que parla "valencià" als catalans; mas s'un occitan, o un mexican, o un anglés li demanda lo nom de sa lenga respond "parle català". Normal, vertat? Es la distància que deu marcar lo gra de precision. E, ¿te n'èras avisat qu'aquò's un jornal en occitan?
#13 Per revirar tot aquò del valencian al catalan basta cambiar "xiquets" per "nens" e al catalan del Nòrd per "nin". En occitan: diagos, mainatges, dròlles, enfants, pichons, nistons...
Els valencians de la meua comarca de la costera parlem sempre en valencià a casa, al carrer, als llocs de treball fins i tot a l'església, no ens avergonyim de la nostra llengua valenciana, tots els xiquets sòn bilengues, a la meua comarca al igual que a moltes comarques de valencia, té un pes grandissim i no està en perill d'extinció. no odiem la llengua castellana ni la catalana, però la nostra ès la valenciana. En tot cas si voleu a nivell internacional podeu dir llengua valenciano-catalana o més acertadament occitana. Un valencià entén més a un occità de narbonne o carcassonne que a un malloquì de sa pobla o de manacor (ben tancat com és el mallorquí).
Els catalans què parleu? occità i recorda que ha sigut valencia la que ha donat dignitat i altura sempre a la llengua valenciano-catalana, la nostra la teua i la meua, es de veres, però tin en compte que LA LLENGAU MARE ÉS LA OCCITANA, VULLGUES O NO VULLGUES LA ROMANISTICA INTERNACIONAL HO AFIRMA, CATALÀ, VALENCIÀ I MALLORQUÍ SÓN PARLARS DE L'OCCITÀ.
#1 Quand dises "dir-li català a la llengua que podem compartir o no" ne pòdi tirar doas conclusions: a) Siás un ignorant. b) As de marrida fe. Catalan e valencian son la meteissa lenga. E, se siás pas un ignorant, o sabes. Valencians e catalans sèm pas una meteissa causa. Sem pas un pòble. Mas avèm UNA lenga. Quicòm mai. Se los valencians sètz d'ont mai va mai espanholistas aquò's un afar vòstre. Se los valencians avètz vergonha de la vòstra lenga es una fauta vòstra. Se lo monde en Valéncia parlan castelhan als enfants es per vergonha de pòble e de classa. Vos sètz convenguts que parlar valencian sentís paure. E tant qu'avètz vergonha de vosautres nos podètz pas subir a nosautres catalans, que parlam la nòstra e vòstra lenga e avèm pas vergonha de nosautres. E solide, i a de valencians que luchan per contunhar d'èsser valencians, non "valencianos"; e solide, i a de catalans (mens, fòrça mens) qu'an decidit d'èsser "catalanes" en pr'amor d'aquela fiertat de classa. E Vicent. Los dialèctes catalans (d'ont lo valencian) son mai pròches que los dialèctes lengadocians entre eles. Mas aquò o sabes, vertat? T'enganes pas d'enemic, Vicent. Los catalans se'n chautan dels valencians. Es dur, mas es aital.
#9 Fa gaug, de verai, l'interès sincèr de fòrça catalans, valencians o malhorquins per l'occitan, e ne coneissi un fum que vòlon aprene la lenga occitana. Totun, es pas scientificament acceptable de far servir una realitat (l'existéncia d'un diasistèma occitanoromanic) per assajar de rompre l'unitat de la lenga catalana. Se volguèssem considerar l'unitat de l'occitanoromanic, se poiriá pas dire que lo catalan del Principat, lo valencian e lo malhorquin, per exemple, son de dialèctes de la lenga occitana, mas seriam obligats d'admetre que tot l'ensems catalan lato sensu es un element de l'occitan.
Doas observacions de mai:
1) la chifra de 20 milions es ailàs fantasiosa. Ara me sembla clar, malgrat la manca d'estudis complets, que los parlaires de l'occitan (e non pas de l'occitanoromanic) sèm mens d'un milion.
2) D. Sumien (referéncias precisas) ditz que l'occitan e lo catalan, malgrat la persisténcia d'una unitat diasistematica, comencèron de se separar al sègle XIII, çò que supausa que son venguts de lengas distintas.
Per resumir, visca l'occitanoromanic, visca la lenga occitana, visca la lenga catalana, visca l'escambi entre las doas culturas de çò qu'es per ieu la meteissa civilizacion.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari