CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

La coneissença del maòri davala en Nòva Zelanda malgrat que lo grop etnic contunhe de créisser

Panèl d’una escòla immersiva en maòri
Panèl d’una escòla immersiva en maòri | Tom Law

Gaireben lo 15% dels neozelandeses se declaran etnicament maòris. La lenga nonmàs es parlada per lo 3,7% de la populacion, e mai es minoritària dins lo grop etnic maòri. Los revenguts dels maòris son clarament inferiors als de la mejana estatala.


La coneissença de la lenga maòri contunha de recular en Nòva Zelanda, malgrat que cresca lo nombre de neozelandeses que pertanhon al grop etnic maòri. Valent a dire, que lo percentatge de maòris que parlan la lenga precoloniala del país es a davalar, çò que menaça la posicion de la lenga coma la segonda pus parlada en Nòva Zelanda. Son de conclusions de las darrièras donadas del cens neozelandés, que se divulguèron lo 3 de decembre.

Lo grop etnic maòri, ara, arriba gaireben a la chifra de 600 000 personas, çò que los situa al 14,9% de la populacion totala de la Nòva Zelanda. Es una aumentacion de tres desens a respècte de la proporcion que representavan al cens de 2006. Lo primièr grop etnic en Nòva Zelanda contunha d’èsser l’europèu, amb lo 74% de la populacion. Darrièr los maòris se situan los asiatics, amb l’11,8% de la populacion, mentre que los pòbles del Pacific (que los maòris i son pas incluses) arriban al 7,4%.

Mas l’aumentacion del grop etnic s’acompanha pas d’una creissença dins la coneissença de la lenga. Ara i a 148 000 neozelandeses (lo 3,7%) que parlan maòri, qu’entre eles 125 000 son maòris. En 2006, la lenga èra parlada per 157 000 neozelandeses (lo 4,1%), qu’entre eles 131 000 èran maòris.

Se las tendéncias actualas se mantenon, delà 2020 los asiatics despassaràn los maòris coma segond grop etnic de Nòva Zelanda. E, a l’encòp, lo maòri tanben daissarà d’èsser la segonda lenga pus parlada del país. Lo samoan, qu’ara ocupa la tresena plaça, es a créisser pauc a pauc e ara ten 86 000 parlants. Mas es l’idiòma qu’ocupa la quatrena posicion, l’indi, que creis pus rapidament. Ara ten 66 000 parlants, just lo triple de fa 12 ans. Totòm sap que la primièra posicion, es l’anglés que l’ocupa.
 

Los maòris ganhan mens d’argent que la mejana estatala

Lo cens tanben revèla que los maòris ganhan mens d’argent que la mejana dels neozelandeses e que, en mai d’aquò, las diferéncias son a s’alargar. En comptant nonmàs las personas de 15 ans de temps o mai, los maòris tenon de revenguts annals de 22 500 dolars neozelandeses. La mejana estatala es de 28 500. Valent a dire, una diferéncia de 6 000 dolars. Fa sèt ans, la diferéncia èra de 3 500.
 
 
 
 
 
 
 
Aqueste article es adaptat de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article