Se presentèt en Aran, dissabte passat, 7 de decembre, lo roman Òc de l’istoriana e cercaira Griselda Lozano. La presentacion se debanèt a la sedença del Conselh General d’Aran e foguèt una reüssida, amb un public interessat pel primièr roman d’aquela escrivana d’expression espanhòla, sus Occitània.
Lo roman explica l’istòria de Bernardeth Centelles, una istoriana tolosana que li comandan d’escriure un roman sus Occitània. Per se documentar, se’n va vesitar l’archiprèire de la Val d’Aran, que li dona accès als documents medievals del país, e es aquí que comença una seguida d’eveniments inquietants. I a qualqu’un que vòl empedir la recèrca de Centelles, per fin que se conesca pas de testimoniatges de l’epòca qu’expliquen çò que se sentissiá e se pensava al país. Es aital que lo roman nos fa intrar dins lo passionant mond de coneissença e de revolucion de l’Occitània del sègle XII, e fa descobrir çò qu’es lo país nòstre a travèrs de son istòria.
Òc es la primièra òbra literària de Griselda Lozano, cercaira de documents medievals de la Val d’Aran dins los Archius de la Corona d’Aragon a Barcelona, e especializada en istòria politica e religiosa de l’Occitània medievala.
“En aguest an 2013 tant important entà Occitània, entà Catalonha, entara Val d’Aran, era intellectuau e escrivana Griselda Lozano irromp damb fòrça en tot portar-mos un roman d’ua poténcia extraordinària, a miei camin, en estil, entre Eth Còde Da Vinci de Dan Brown e Eth Nom dera Ròsa d’Umberto Eco, en tot abocar-i ua enòrma quantitat de donades documentaus constatades e coneishences, testimoniatges d’ua vida d’estudi e d’experiéncia”, çò diguèt Jèp de Montoya, cap de la cultura e del patrimòni del Conselh General d’Aran.
De son costat, l’escrivan e religiós aranés, Monsen Jusèp Amièlh, definissiá l’òbra coma “un roman plasent, d’intriga, plen de coneishença e damb un finau estonant. Tractat damb ua escrupulosa rigor istorica, era sua trama e eth sòn dialòg capten ath legeire deth començament ara fin”.
_____
LOZANO, Griselda. Òc. Ediciones Andante, 2013. 648 paginas.
www.oc-book.com
Lo roman explica l’istòria de Bernardeth Centelles, una istoriana tolosana que li comandan d’escriure un roman sus Occitània. Per se documentar, se’n va vesitar l’archiprèire de la Val d’Aran, que li dona accès als documents medievals del país, e es aquí que comença una seguida d’eveniments inquietants. I a qualqu’un que vòl empedir la recèrca de Centelles, per fin que se conesca pas de testimoniatges de l’epòca qu’expliquen çò que se sentissiá e se pensava al país. Es aital que lo roman nos fa intrar dins lo passionant mond de coneissença e de revolucion de l’Occitània del sègle XII, e fa descobrir çò qu’es lo país nòstre a travèrs de son istòria.
Òc es la primièra òbra literària de Griselda Lozano, cercaira de documents medievals de la Val d’Aran dins los Archius de la Corona d’Aragon a Barcelona, e especializada en istòria politica e religiosa de l’Occitània medievala.
“En aguest an 2013 tant important entà Occitània, entà Catalonha, entara Val d’Aran, era intellectuau e escrivana Griselda Lozano irromp damb fòrça en tot portar-mos un roman d’ua poténcia extraordinària, a miei camin, en estil, entre Eth Còde Da Vinci de Dan Brown e Eth Nom dera Ròsa d’Umberto Eco, en tot abocar-i ua enòrma quantitat de donades documentaus constatades e coneishences, testimoniatges d’ua vida d’estudi e d’experiéncia”, çò diguèt Jèp de Montoya, cap de la cultura e del patrimòni del Conselh General d’Aran.
De son costat, l’escrivan e religiós aranés, Monsen Jusèp Amièlh, definissiá l’òbra coma “un roman plasent, d’intriga, plen de coneishença e damb un finau estonant. Tractat damb ua escrupulosa rigor istorica, era sua trama e eth sòn dialòg capten ath legeire deth començament ara fin”.
_____
LOZANO, Griselda. Òc. Ediciones Andante, 2013. 648 paginas.
www.oc-book.com
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
;-) Doncas, al present de l'indicatiu: m'interèssa! :-)
#11 Non, que't disi aquò per'mor deu condicionau: "Un projècte que m'interessariá". Los condicionaus ne hèn pas avançar ;-)
#8 Perqué me dises aquò? Lo vòles traduire tu? S'atròba que coneissi lo castelhan, non sonque las lengas classicas.
Llucià, a mi no em sembla gens estúpida la qüestió de l'idioma. en les obres literàries. Peros motius: 1r) Les obres en un idioma determinat no deixa de ser la memòria de la tribú. 2n) Si aquestes obres tenen una gran qualitat estètica -es a dir, que hi ha un gran treball d'embelliment lingüístic- el fet reforça l'autoestima de la tribu. Cien años de Soledad és memòria de la tribu -immensa- castellanoparlant i alhora per les seves qualitats estètiques en reforça l'autoestima. Com el Llibre de Meravelles de l'Estellés per a la tribu valencianocatalanoparlant o els poemes de Bertran de Ventadorn per als occitans.
Em senbla positiu la investigació , publicació i difusió, per quasevol mitjà o suport: imprés, electrònic,audio-visual etc... Amb més raó quan es tracta de la nostra hitòria. També em sembla estúpid, la discussió al voltant de la llengua o l´idioma utilitzat. Personalment, sols demane als autors rigor històric, aportació de novetats i absència de plagi. Si som d´acord amb l´aceptació que l´Occità presenta formes o versións variants, per la seva geografía, història etc..., de fet, estem acceptant la diversitat lingüística. La llengua espanyola o castellá, també davalla del llatí. Els ciutatans, habitants o governs espanyols, és altra qüestió.......
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari