Actualitats
L’estat francés anóncia una reforma constitucionala per donar mai de poders “a las regions”
La reforma incluriá de poders legislatius e la ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias
Lo primièr ministre Jean-Marc Ayrault a anonciat divendres, dempuèi Roazhon en Bretanha, qu’en abril que ven, lo govèrn francés presentarà un projècte de descentralizacion de l’estat inclusent, entre divèrsas mesuras, de donar un marge de manòbra legislativa a las regions (actualament sola Corsega n’a) e mai de ratificar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias. L’estat reagís ansin al movement breton dels bonets roges qu’a anonciat la convocacion d’un parlament breton amb d’estats generals al mes de febrièr. La ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias obligariá de reformar la constitucion francesa.
En un gèst fòrça inabitual, Jean-Marc Ayrault a dich qualques frasas en breton abans de signar lo dich Pache per lo Futur de Bretanha. E mai s’a pas esclarzit fòrça lo contengut de la reforma constitucionala, si qu’a dich que las competéncias de la cultura deurián èsser dins las regions amb lenga pròpria.
L’anonci d’Ayrault contrasta amb las darrièras posicions del president François Hollande e del ministre de l’interior Manuel Valls, que se mostravan eles desfavorables a una reconeissença de las lengas minorizadas.
Segon d’informacions de Le Monde, lo grop PS de l’Assemblada dicha Nacionala poiriá iniciar un debat sus una lei constitucionala tre genièr de 2014.
En lo cas d’Occitània, aquesta reforma pòt pausar la question de saber cossí coordenar las nòu regions oficialas que cobrisson la lenga d’òc (Peitau-Charantas, Centre, Lemosin, Auvèrnhe, Ròse-Alps, Provença, Lengadòc-Rosselhon, Miègjorn-Pirenèus, Aquitània).
En un gèst fòrça inabitual, Jean-Marc Ayrault a dich qualques frasas en breton abans de signar lo dich Pache per lo Futur de Bretanha. E mai s’a pas esclarzit fòrça lo contengut de la reforma constitucionala, si qu’a dich que las competéncias de la cultura deurián èsser dins las regions amb lenga pròpria.
L’anonci d’Ayrault contrasta amb las darrièras posicions del president François Hollande e del ministre de l’interior Manuel Valls, que se mostravan eles desfavorables a una reconeissença de las lengas minorizadas.
Segon d’informacions de Le Monde, lo grop PS de l’Assemblada dicha Nacionala poiriá iniciar un debat sus una lei constitucionala tre genièr de 2014.
En lo cas d’Occitània, aquesta reforma pòt pausar la question de saber cossí coordenar las nòu regions oficialas que cobrisson la lenga d’òc (Peitau-Charantas, Centre, Lemosin, Auvèrnhe, Ròse-Alps, Provença, Lengadòc-Rosselhon, Miègjorn-Pirenèus, Aquitània).
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
«L’estat reagís ansin al movement breton dels bonets roges qu’a anonciat la convocacion d’un parlament breton amb d’estats generals al mes de febrièr»
Plan jogat, los bretons !
#17 Mutatis mutandis, lo quite editoriau de uei que va dens lo medish sens: "La batalha immediata es d’enebir la corrida e non pas de ganhar, d’un patac, tota la guèrra animalista. O pretendre es la melhora faiçon de perpetuar la corrida."
#16 Que vei tanben reaccions catalanas qui van dens lo medish sens.
#12 Per'mor que diserén que t'embèstian aqueras concessions de l'Estat.
Jo que i vei quauquarren de positiu. Tot ne's pòt pas har en un dia.
Creeu un partit occitanista ben implantat a cada regió occitana, cada departament, cada ciutat, cada poble occità. Cap vilatge sense una sucursal d'un partit occitanista com a mínim confederalista! És hora de fer política en majúscules!!!! Reivindicació cultural, sí! Reivindicació lingüística. Iniciativa política? IMPRESCINDIBLE!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari