Dins son darrièr congrès, l’organizacion internacionala defend una “confederacion democratica” de regions autonòmas que reconescan los dreches dels amazighs. L’entitat critica la majoritat dels estat nòrd-africans que contunhan d’ignorar la preséncia dels amazighs.

Una de las doas organizacions interamazighs, l’Assemblada Mondiala Amazigh (AMA), a conclús dins son seten congrès —celebrat a Tiznit (Marròc) del 13 al 15 de decembre— que los amazighs luchan per far possible una autra prima. Dich en d’autres mots extraches de la declaracion finala: “se son passats tres ans dempuèi que comencèt la prima en Tamazgha, acompanhada d’esperanças e d’espèras de milions d’amazighs, per viure dins d’estats democratics, que reconescan totes lors dreches, mai que mai los dreches culturals e lingüistics, economics, socials, civils e politics. Mas l’espèr de cambiament s’es acabat en decepcion. Çò pièger, e mai, diferents estats d’Africa del Nòrd trabalhan per l’instauracion de nòvas dictaturas qu’impausan la marginalizacion, lo racisme e la segregacion contra los amazighs.
 
L’amassada comptèt amb de representants provenent de Marròc, d’Argeria, de Tunisia, de Libia, dels territòris toarègs e de la diaspòra dins l’Union Europèa. Rashid Raha —l’òme que dirigiguèt la creacion de l’AMA en fasent scission del Congrès Mondial Amazigh— foguèt reelegit president.
 
 
Las grandas linhas del trabalh de far
 
L’AMA exprimiguèt lo besonh de crear una “confederacion democratica, sociala e transfrontalièra, basada sul drech de l’autonomia de las regions” e, dins aquel contèxt, l’urgéncia d’elaborar un projècte per “l’oficializacion de la lenga amazigh”, a la lutz dels passes faches en Marròc. Segon l’organizacion, la defensa dels dreches umans deuriá impulsar la reconeissença dels “dreches dels pòbles autoctòns, en particular dels pòbles amazighs” e dels dreches de “las femnas e dels enfants”. Per facilitar aquel prètzfach es urgent de revendicar un estatut d’autonomia, amb d’institucions democraticas, qu’arribe a l’ensems dels espacis amazighs e que garentisca lo desvolopament e la reconeissença oficiala de “l’identitat culturala [...] dins las regions o los païses d’origina o d’aculhiment” e “a escala mondiala”.
 
D’un autre costat, cal far mai d’esfòrces per “modernizar” la lenga e la cultura amazighs, mejançant l’agropament, la formacion e la coordinacion de las associacions e del professorat que s’i consagran. En essent totjorn conscient que per reüssir dins aquela escomesa, “cal preservar los amazighs dels fenomèns de l’aculturacion” e cal “reabilitar l’escritura amb la difusion de l’istòria de la civilizacion amazigh, dins l’ensenhament, dins la recèrca scientifica e dins la conservacion del patrimòni autoctòn”.
 
L’AMA compren que, per totas aquelas tòcas, cal priorizar la dimension internacionala. Aquò implica de refortir de las relacions entre los pòbles de pertot dins lo Mond, basadas sus las valors “universalas de la reconeissença de la diversitat, de la tolerància, de la modernitat, de la cooperacion, del respècte mutual e de la reconeissença recipròca”. En tot evitar totas las formas de racisme e de xenofobia e en promovent, per contra, las “valors de la patz e de la resolucion dels conflictes amb lo dialòg e los mejans pacifics”.
 
 
D’analisis criticas
 
Una part dels trabalhs de l’Assemblada foguèt consagrada a l’analisi de la situacion dels amazighs dins las principalas administracions estatalas que s’i tròban.
 
Tocant Marròc, l’AMA constatèt qu’existís una reculada en las politicas destinadas a la promocion dels amazighs. Las leis que lor son favorablas —dins l’encastre d’una constitucion que los pren en compte— se reviran en una inaccion gaireben cronica. Per exemple, la promessa de l’oficializacion de la lenga e de l’autonomia, quita pas d’èsser tot simplament un projècte. Se manten de formas de repression dels militants amazighs.
 
Per quant a Libia, los amazighs i son pas preses en compte dins lo tèxt de constitucion qu’es a se discutir. Aquel tèxt consèrva l’idèa que Libia es un país arabi, quand en realitat es un país arabizat contra los amazighs, entre d’autres.
 
En Tunisia, tanben la constitucion provisòria ignòra l’existéncia dels amazighs coma tals e reprodutz un projècte d’estat arabi, e mai se los miratges del nacionalisme arabi agonizan.
 
L’AMA faguèt referéncia tanben a la situacion dels territòris toarègs, ont, segon l’organizacion, i a pas cap d’estat que los respècte en foncion dels estandards democratics internacionals (ni en Mali, ni en Nigèr, ni en Argeria). En Mali la persecucion contra los amazighs es pro coneguda, malgrat las promessas d’autonomia. Fòrça toarègs an degut cercar refugi, mai que mai, en Mauritània e en Burkina Faso.
 
En Argeria la situacion dels amazighs es pas bona tanpauc. I persistís una politica de tipe discriminatòri, e de còps tacada pel racisme. Una politica de repression que se fa mai evidenta en Cabilia, en Mozab, en país shaui e dins los territòris toarègs.
 
Fin finala, l’AMA celèbra qu’en las vilas de Melilla e Ceuta e dins las Illas Canàrias, los amazighs se fagan remarcar, mai que mai per lors esfòrces fàcia a la revalorizacion de la lenga e la cultura, mas critica que son pas ajudats pel govèrn espanhòl, qu’aquel d’aquí los ignòra practicament e que de còps los tracta coma d’immigrants victimas de la discriminacion.
 
 
 
 
 
Aqueste article es adaptat de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.