Actualitats
L’Acadèmia Valenciana de la Lenga reconeis l’unitat del catalan... e lo Partit Popular la menaça
Lo president valencian Alberto Fabra, del Partit Popular (PP), menaça l’Acadèmia Valenciana de la Lenga (AVL), que sosten que “valencian” e “catalan” son la meteissa lenga. L’AVL anulla la presentacion de son novèl Diccionari normatiu valencià, probable a causa de la pression de Fabra.
L’Acadèmia Valenciana de la Lenga (AVL) a suspendut indefinidament la presentacion del Diccionari Normatiu Valencian, prevista per dimars 4 de febrièr, per de “rasons d’ajustes en l’aplicacion informatica de la pagina web e per de problèmas tecnics dins [son] servidor”, segon çò qu’a comunicat.
L’AVL a recebut long d’aquesta dimenjada de criticas de part del govèrn autonòm del País Valencian e de deputats del PP, que tenon lo poder regional. Lo PP repròcha a l’AVL d’aver ratificat l’unitat de la lenga catalana —valencian comprés— e d’aver admés mai d’un nom compatible per designar aquela meteissa lenga, coma “lenga valenciana”, “valencian” e “catalan”.
Precisament, diluns, lo president del País Valencian, Alberto Fabra, a mantengut lo ton menaçós vèrs l’AVL, que ja empleguèt lo secretari general del PP valencian, Serafín Castellano, just après l’aprobacion del Diccionari normatiu valencià (DNV).
Dins aquel diccionari, l’AVL ditz que valencian e catalan son de denominacions compatiblas, e aquò a irritat lo PP. Fabra a dich que l’institucion complissiá pas çò que ditz l’estatut d’autonomia del País Valencian e qu’el s’encargariá d’o far complir.
Fabra a dich que l’article 6 de l’estatut ditz que la lenga dels valencians es lo valencian. “Totes aqueles qu’avèm de representacion e de responsabilitat dins quin domeni que siá avèm de defendre nòstres signes d’identitat e nòstra lenga, e mon engatjament es de far complir l’estatut”.
Serafín Castellano, en nom del PP, ja diguèt dimenge qu’amb aquela definicion del valencian, “l’Acadèmia Valenciana de la Lenga pèrd sa rason d’èsser e afronta lo sentiment de la majoritat del pòble valencian”. E insistissiá: “En equiparant lo valencian e lo catalan, l’AVL pèrd tot son sens, perque se creèt precisament per defendre la personalitat de nòstra lenga.” E apondiá: “La defensa de nòstra lenga es irrenonciabla e permetrem pas d’intrusions ni d’atacs contra nòstres senhals d’identitat, contra çò que nos definís coma pòble, contra nòstra istòria e nòstra idiosincrasia.”
Lo deputat pus veteran de las Corts Valencianas (parlament regional), qu’es membre de la direccion del grop PP, assegurèt que prepausariá “una iniciativa per que se retir[èss]e lo diccionari”.
Jornada istorica
En una jornada qualificada d’istorica, l’Acadèmia Valenciana de la Lenga (AVL) aviá aprovat, divendres 31 de genièr, lo Diccionari normatiu valencià (DNV). Amb 93 349 intradas, lo DNV tanben “abòrda amb normalitat la realitat lingüistica per despassar los conflictes onomastics”. Ansin, l’AVL accèpta “lenga valenciana” (llengua valenciana) coma “la manièra pus tradicionala” de nomenar l’idiòma, e mai s’es “compatibla” amb d’autras denominacions coma “catalan”.
Lo “valencian” (valencià) i es definit aital: “Lenga romanica parlada en la Comunautat Valenciana, Catalonha, las Balearas e qualques autres territòris de la Corona d’Aragon e que tanben recep lo nom de catalan.”
En un comunicat, l’AVL apondiá que “la reconeissença de l’unitat de la lenga compòrta pas cap de subordinacion de las variantas pròprias d’un territòri a respècte de las d’un autre”.
Qualques ans enrèire, tre 2005, ja l’AVL aviá fach una declaracion favorabla a l’unitat de la lenga catalana.
Dempuèi que l’AVL se metèt en marcha en 2001, a publicat qualques òbras de pes coma lo Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià (DOPV), en 2005, amb lo sosten de 18 dels 19 membres, e la Gramàtica Normativa Bàsica, aprovada en 2006 per unanimitat.
Cal precisar que l’Institut d’Estudis Catalans (IÈC), fondat tre 1907 e longtemps abans l’AVL, revendica sa vocacion de trabalhar sus tota la lenga catalana, valencian comprés. Per tant l’IÈC contèsta la legitimitat de l’AVL. Mas dins los faches, l’AVL a pas jamai gausat preconizar de formas tròp diferentas de las de l’IÈC.
Torró (oposicion): “Es infame l’us partidista que fa lo PP contra l’avís scientific sus la lenga”
Lo pòrtavotz adjonch del partit EUPV (oposicion valenciana d’esquèrra), Lluís Torró, considèra “inassumiblas” las declaracions de Serafín Castellano a respècte del fach que l’Acadèmia Valenciana de la Llenga aja perdut “tot son sens” per la definicion qu’apareis dins lo Diccionari Normatiu Valencià. “Se vei clar quina èra l’intencion de la reforma de l’AVL [facha per lo govèrn regional PP]: la contrarotlar. Es infame que se faga un us partidista contra un avís scientific sus lo qual i a pas cap de controvèrsia entre los filològs.”
Torró apond: “Lo PP demòstra qu’es fòrça esglasiat per las perspectivas electoralas quand recor a aqueles arguments per mobilizar la partida pus atavica de sos elegeires. Sabon que los ciutadans valencians son ansioses, ja que los meton per carrièras, e esitan pas a desprestigiar d’organismes qu’eles meteisses impulsèron per temptar desesperadament d’evitar çò qu’es evident e inevitable: la fin del regim del PP al País Valencian.”
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Carles de Xàtiva se demanda çò que vòl lo PP... Responsa evidenta: eliminar definitivament lo valencian de la societat, non?
Carles a mi m'ofem moltíssim més que algú li diga que el meu País Valencià i als meus Països Catalans 'Espanya' [o França], però no censure ni prohibisc als que fan servir eixe nom; per tant, llibertat també per als que no som hegemònics no dominants... Recòrrer al poble senzill és molt sofrit; recorde que, per problemes familiars als quinze anys vaig haver de fugir de casa dels meus progenitors i refugiar-me al Seminari de Montcada (País Valencià), allà vaig tenir la desgràcia de tenir de rector a l'actual bisbe espanyolíssim, d'Alcalá de Henares, d'origen valencià, que, és antivalencià, anticatalanista, misògin, homòfob i amic del lider de l'extrema dreta espanyola, Blas Piñar, el Lepen espanyol... que em va expulsar per portar a la facultat de teologia de València a l'insigne filòleg valencià Don Manuel Sanchis Guarner, el 1979, per a fer una conferència sobre "valencianisme i II República".
Perquè Sanchis Guarner havia sigut capità de l'exèrcit republicà i havia patit presó i exili a Mallorca on col·laborà en la confecció del Dicccionari Català-Valencià-Balear de Moll i Alcover. Al cap d'un any pels atacs, les agressions els enviaments de paquets bomnes per banda dels blavers feixistes, el mataren a disgustos d'un atac al cor.
El sàtrapa d'aquell bisbe que quan ho fou de Castelló de la Plana perseguia ems mossens que feien servir el valencià als actes litúrgics i catecisme, deia això de "la llengua la fa el poble" (humil, senzill i modets), però, ho deia perquè ell pertanyia a la gentussa que modelen i forjen el "poble" en l'antivalencianisme, l'anticatalanisme i l'exaltació patriòtica espanyolista... Ja sé que no és el teu cas, però, si el poble senzill té la pell molt fina, jo que també em considera poble senzill també la tinc i no renúncia a la meua capacitat per pensar, com deia Descartes, i exercir el meu dret a la llibertat, com explicava Immanuel Kant en Què és la Il·lustració? Per dignitat s'ha de respectar lla llibertat de denominació prohibida pel Govern Valencià de dir País Valencià i també Països Catalans... Jo sempre nomenaré el meu país i la meua nació com consideren més convenien; i lògicament respectaré altres maneres de esmentar-lo.
#17 Paura victima del faissisme occitanocatalan... Per astre, tos braves amics democratas del PP mòstran quant aiman lo valencian: lo parlan pas jamai, l'eliminan de la ràdio e de la television, menaçan l'AVL, creada per noirir lo secessionisme, perque ditz la vertat scientifica sus la lenga, e deman lo castelhan serà la sola lenga de la Comunitat valenciana (perqu'es pas un "país", de segur)...
De verai, lo PP es un partit d'extrèma drecha... Una pensada solidària pels valencians que luchan amb coratge per la dignitat de lor lenga e de lor pòble.
#10 Bona pregunta ... tinc por de respondre, sembla que alguns no volen que emprem este espai per a discussions sobre la llengua valenciana., puix, és el jornalet de la llengua occitana. Et diré només: El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta gairebé tot el segle XV i que aporta les millors obres literàries en valencià de l'època. Els grans escriptors d'este temps són valencians. I Francesc Eiximenis, encara que naixcut a Girona, i que entre els anys 1384 i 1408 va viure a València, va escriure les seues obres en llengua valenciana. A continuació es mostren els autors més destacats d'aquells que van escriure una part important de la seua obra al segle d'or. Sant Vicent Ferrer (1350 - 1419) Antoni Canals (1352 - 1419) Jordi de Sant Jordi (1394/1400 - 1424) L'autor anònim de Curial e Güelfa (mitjans segle XV) Ausiàs March (1400 - 1459) Joanot Martorell (1405/10 - 1468) i el Tirant lo Blanch Jaume Roig (c. 1400 - 1478) sor Isabel de Villena (1430 - 1490) Joan Roís de Corella (1433/43 - 1497) Per a entendre un segle tan prolífic de la llengua valenciana cal comprendre la situació general de la Corona d'Aragó, i en concret del Principat de Catalunya i del Regne de València. Al segle XV (especialment la primera meitat), la Corona d'Aragó lluix amb tot el seu esplendor, el Regne de València actua com el seu floró i la ciutat de València es situa com la capital cultural i econòmica de la Corona, sent una de les ciutats més importants d'Europa en este segle. El Regne de València va consolidar-se durant tot el segle XIV, el seu pes en la Corona d'Aragó va fent-se major amb personatges com ara Sant Vicent Ferrer. Tot això permet que la ciutat i el regne de València comencen el segle XV amb tota la seua esplendor. La primera impremta de la Península es posa en funcionament a València, així com el primer llibre imprès de la Península, Les Troves en Lahors de la Verge Maria, 1474. Apareix el primer diccionari en llengua romànica: Liber Elegantiarum, així com el primer estudi sobre escacs. D'altres exemples de l'esplendor econòmic i cultural són la Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València, la construcció de la Llotja de la Seda a la mateixa ciutat, la creació de la Universitat de València, o el sufragament del viatge a Amèrica de Colom per banquers valencians.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari