Calguèt cent ans entre la renaissença mistralenca e l’establiment, puèi la difusion d’una carta precisa del contorn del territòri d’Occitània. Foguèt dificil perque inscriure lo territòri occitan subre una carta es reconéisser lo fait occitan.
Ara, lo movement occitan deu far encara un pas endavant. Li cal prepausar una division territoriala d’Occitània per l’inscriure dins las mapas de l’estat francés e d’Euròpa.
Revendicar una granda region occitana unica non es pas realista dins l’estat actual de consciéncia politica des estajants d’Occitània, e mai, non correspond pas a la necessitat d’una identificacion regionala de proximitat.
Las proposicions istoricas
las primièras proposicions d’organizacion territoriala d’Occitània se faguèron en s’apiejant subre los comtats, reialmes e ducats ancians e subre las diferenciacions dialectalas amb:
Dins la meteissa dralha, i aguèt d’autras alternativas amb:
Dins los ans 1970, l’estat francés afortiguèt de regions subre una vision administrativa a l’entorn de centres urbans e economics, dins l’objectiu de modernizar lo contraròtle politic del territòri del nivèl departamental a una escala màger. Las denominacions nòvas demòran dins l’estil geografic napoleonian de Bouches-de-l’Èbre o Rhin-et-Moselle per defugir tota realitat istorica e culturala. Es atal qu’avèm la region de Provença-Alps-Còsta d’Azur dita PACA o la region administrativa de Ròse-Alps que la realitat del territòri occitan i es denegada.
En reaccion, lo movement occitan prepausèt tanben una vision administrativa que fasiá emergir Occitània a l’entorn de 3 o 4 grandas regions[1]: Occitània Oèst, Nòrd, Centre e Èst amb un discors economic tanben dominant.
Las reflexions recentas
Amb lo sègle XXI, lo desvolopament economic regional europèu es tan mai potent que s’apièja subre una realitat culturala. Lo succès economic de las regions Bavièra, Lombardia, Flandra, Catalonha, Escòcia o d’estats que son a una escala similara tals coma Danemarc, Olanda, Eslovènia... se bastís subre una visibilitat culturala e mai lingüistica. Amb la mondializacion dels escambis economics e culturals, l’especificitat culturala permet a de territòris sens independéncia politica d’existir economicament.
Las regions administrativas sens identitat culturala ancoradas dins un passat politic afirmat, coma Miègjorn-Pirenèus, son ignoradas de la mapa economica e culturala del Mond.
Mas alavetz, cossí bastir una realitat regionala modèrna per Occitània qu’intègre la mondializacion actuala amb las evolucions economicas e demograficas recentas, lo desvolopament sostenable e las realitats culturalas de las emigracions al nivèl mondial? Cal bastir una propòsta credibla del sègle XXI.
Per començar, se gaitam las propòstas dels autres movements regionalistas de França, trapam facilament las proposicions illustradas dins la mapa que seguís[2] amb:
Lo movement savoiard demanda tanben una region Savòia amb una assemblada unica. Las microregions perifericas de França demandan una reconeissença politica dins un encastre que deuràn definir (non es pas l’objectiu d’aqueste article). Es per exemple lor participacion a d’euroregions potentas talas coma lo Bascoat, Catalonha, e “Savòia-Soïssa Romanda-Aosta” a l’imatge de la rica euroregion de Renània amb Alsàcia. França e Euròpa i tròban tanben lor interès.
Dins aquela mapa, Occitània es absenta, benlèu per manca de revendicacion clarament identificada del movement occitan.
A la recèrca dels païses per trobar las regions
Per trobar las regions occitanas, cal començar per trabalhar a una escala menora, al nivèl dels païses (o parçans o comarcas) occitans per que los estatjants occitans s’i pòscan identificar. Cal partir dels païses per bastir de regions que la populacion s’i pòsca reconéisser fins a arribar a un ensems de regions ont Occitània poiriá aparéisser subre la carta administrativa de França.
Aquesta recèrca dels païses occitans coïncidís amb una necessitat de modernizacion de la democracia territoriala de França quand se sap que las comunas de França e Occitània foguèron calcadas subre las parròquias de la glèisa catolica del temps de l’Edat Mejana.
Per bastir una França e un territòri occitan que retrobèsson una capacitat de desvolopament local e decentralizat, cal crear un territòri de basa a l’escala de la vida quotidiana, que siá dins los territòris rurals, per las ciutats mejanas amb lors perifèrias ruralas o las aglomeracions amb lors banlègas perifericas o rurbanas. Es sonque a aquela escala que se pòt resòlver las escomesas de la gestion de l’aiga, de l’energia, del transpòrt local, de las escobilhas, de la produccion agricòla o manufacturada de proximitat.
Aqueste trabalh de revitalizacion del territòri a partir d’una reflexion culturala, istorica e economica se faguèt per exemple en Espanha amb lo movement de las autonomias. Ara, los departaments (las províncias) de la dictatura franquista perdèron lor prerogativa al profièit de las comarcas. Es atal que quora passatz la frontièra espanhòla del costat sud dels Pirenèus, intratz en Aragon, comarca de Sobrarb, o en Catalonha, comarca de Palhars, mentre que del costat francés, intratz en “Nauta Garona” o en los “Nauts Pirenèus” sens que degun sàpia que sètz en Lengadòc, dins lo país de Comenge, o en Gasconha, dins lo país de Bigòrra.
Los païses d’Occitània
Es possible d’establir una lista dels païses d’Occitània gràcias al trabalh del geograf occitan Frederic Zégierman que prepausa, dins Le Guide des pays de France (Fayard, 1999), una sintèsi completa dels païses del Sud de França amb mapas e lista detalhada, e mai se lors limits, lors noms e lor nombre son variables en foncion de lor construccion istorica. Amb l’afortiment de l’estat-nacion als sègles XIX e XX, los païses (o parçans o comarcas) se vojèron al profièit de metropòlis que concentrèron las usinas e los oficis.
La carta junta establida per Ferriòl Macip[3] mòstra los païses que constituisson Occitània segon lo trabalh de Frederic Zégierman.
Ara, per definir los païses per França o Occitània al sègle XXI, cal crosar aquela carta amb la carta de l’INSEE que mòstra los bacins d’emplec e economics. Es en crosant los dos trabalhs que poirem prepausar los païses d’Occitània que permetrián a l’encòp la continuitat culturala e istorica, una realitat economica viscuda per los estatjants e una adeqüacion entre lo governament politic e lo ciutadan.
Exemple dels “bacins” de vida de l’INSEE
Lo país (o parçan o comarca) deuriá devenir l’intercomunalitat de basa, que foguèsse rurala, d’aglomeracion o de metropòli, coma vertadièr territòri de basa de vida economica, culturala e politica de la populacion.
Proposicions per de regions occitanas
Las 4 regions occitanas: Gasconha, Lengadòc, Provença e Auvèrnhe-Limosin
A partir de las regions administrativas d’uèi, podèm prepausar una organizacion territoriala d’Occitània a l’entorn de 4 regions, en s’apiejant tant subre los dialèctes occitans coma subre l’istòria d’aquelas regions e subre lor especificitat economica actuala:
Una organizacion nòva de las regions de la mitat nòrd e èst de França es de produsir per los movements regionals locals. Las regions occitanas auràn de bastir una interregionalitat occitana en ligam amb la Val d’Aran e las Valadas italianas.
Las capitalas administrativas pòdon èsser dualas amb Tolosa e Montpelhièr o Lemòtges e Clarmont-Ferrand o son de trapar dins de vila mejana istorica, en partissent capitala economica e capitala administrativa.[4]
Un camin politic cap a las regions occitanas
Mas per arribar a una tala organizacion, cal qu’aquestas regions sián somesas a de consultas publicas aprèp d’escambis amb geografs, economistas e istorians. Çò mai important es lo sentiment d’apertenéncia de las populacions que sol pòt permetre de rompre amb la tradicion tecnocratica de l’administracion centrala.
Per i arribar, cal passar per la creacion dels païses (o parçans o comarcas), perque son los vertadièrs territòris d’apertenéncia de las populacions. Es la bastison d’aquesta associacion entre territòri e sentiment d’apertenéncia que pòt permetre de bastir subre los païses de regions identificadas tanben subre un sentiment d’apertenéncia.
Los territòris d’aquelas quatre regions occitanas son de construire a partir de l’agropament dels païses gràcias a d’enquèstas INSEE subre lo sentiment d’apertenéncia.
Par exemple, tota la part de Gers dita Gasconha Tolosana tant coma Comenge poirián integrar la region de Lengadòc, e mai sián de dialècte gascon, perque son culturalament virats vèrs Tolosa. Tant coma la part de Gard a l’entorn del Vigan es culturalament, lingüisticament e economicament virada vèrs Montpelhièr e donc Lengadòc e non Provença, mentre que Nimes e Arle son provençals.
Quant a la lenga occitana, los païses istorics correspondon generalament a las unitats dialectalas de basa ont los dialèctes an encara una realitat sociala, e son encara d’usatge, mai que tot dins los païses rurals. Atal, se poiriá definir de dialèctes de basa amb la realitat lingüistica dels païses, acabar de bastir 4 grands dialèctes —gascon, lengadocian, provençal e auvernhat-lemosin— per las 4 regions e trobar dins un temps mai o mens long un consens per una lenga occitana comuna per l’interregionalitat de las quatre regions occitanas.
Gérard Onesta,
ancian vicepresident del Parlament Europèu, vicepresident de la region de Miègjorn-Pirenèus
Joan-Francés Laffont,
president de Fondacion Occitània
Jean-Charles Valadier
adjunt de Tolosa en carga de la lenga e la cultura occitanas
Ara, lo movement occitan deu far encara un pas endavant. Li cal prepausar una division territoriala d’Occitània per l’inscriure dins las mapas de l’estat francés e d’Euròpa.
Revendicar una granda region occitana unica non es pas realista dins l’estat actual de consciéncia politica des estajants d’Occitània, e mai, non correspond pas a la necessitat d’una identificacion regionala de proximitat.
Las proposicions istoricas
las primièras proposicions d’organizacion territoriala d’Occitània se faguèron en s’apiejant subre los comtats, reialmes e ducats ancians e subre las diferenciacions dialectalas amb:
－ Gasconha,
－ Lengadòc,
－ Provença,
－ Auvèrnhe,
－ Lemosin.
－ Lengadòc,
－ Provença,
－ Auvèrnhe,
－ Lemosin.
Dins la meteissa dralha, i aguèt d’autras alternativas amb:
－ Guiana,
－ lo Dalfinat,
－ lo País Niçard.
－ lo Dalfinat,
－ lo País Niçard.
Dins los ans 1970, l’estat francés afortiguèt de regions subre una vision administrativa a l’entorn de centres urbans e economics, dins l’objectiu de modernizar lo contraròtle politic del territòri del nivèl departamental a una escala màger. Las denominacions nòvas demòran dins l’estil geografic napoleonian de Bouches-de-l’Èbre o Rhin-et-Moselle per defugir tota realitat istorica e culturala. Es atal qu’avèm la region de Provença-Alps-Còsta d’Azur dita PACA o la region administrativa de Ròse-Alps que la realitat del territòri occitan i es denegada.
En reaccion, lo movement occitan prepausèt tanben una vision administrativa que fasiá emergir Occitània a l’entorn de 3 o 4 grandas regions[1]: Occitània Oèst, Nòrd, Centre e Èst amb un discors economic tanben dominant.
Las reflexions recentas
Amb lo sègle XXI, lo desvolopament economic regional europèu es tan mai potent que s’apièja subre una realitat culturala. Lo succès economic de las regions Bavièra, Lombardia, Flandra, Catalonha, Escòcia o d’estats que son a una escala similara tals coma Danemarc, Olanda, Eslovènia... se bastís subre una visibilitat culturala e mai lingüistica. Amb la mondializacion dels escambis economics e culturals, l’especificitat culturala permet a de territòris sens independéncia politica d’existir economicament.
Las regions administrativas sens identitat culturala ancoradas dins un passat politic afirmat, coma Miègjorn-Pirenèus, son ignoradas de la mapa economica e culturala del Mond.
Mas alavetz, cossí bastir una realitat regionala modèrna per Occitània qu’intègre la mondializacion actuala amb las evolucions economicas e demograficas recentas, lo desvolopament sostenable e las realitats culturalas de las emigracions al nivèl mondial? Cal bastir una propòsta credibla del sègle XXI.
Per començar, se gaitam las propòstas dels autres movements regionalistas de França, trapam facilament las proposicions illustradas dins la mapa que seguís[2] amb:
－ una Bretanha reünificada amb una Normandia reünificada e de regions Peitau e Val de Léger espandidas,
－ de regions Alsàcia e Corsega refortidas per d’assemblada unica, malgrat lo fracàs dels referendums,
－ de regions País Basc Nòrd e Catalonha Nòrd.
－ de regions Alsàcia e Corsega refortidas per d’assemblada unica, malgrat lo fracàs dels referendums,
－ de regions País Basc Nòrd e Catalonha Nòrd.
Lo movement savoiard demanda tanben una region Savòia amb una assemblada unica. Las microregions perifericas de França demandan una reconeissença politica dins un encastre que deuràn definir (non es pas l’objectiu d’aqueste article). Es per exemple lor participacion a d’euroregions potentas talas coma lo Bascoat, Catalonha, e “Savòia-Soïssa Romanda-Aosta” a l’imatge de la rica euroregion de Renània amb Alsàcia. França e Euròpa i tròban tanben lor interès.
Dins aquela mapa, Occitània es absenta, benlèu per manca de revendicacion clarament identificada del movement occitan.
A la recèrca dels païses per trobar las regions
Per trobar las regions occitanas, cal començar per trabalhar a una escala menora, al nivèl dels païses (o parçans o comarcas) occitans per que los estatjants occitans s’i pòscan identificar. Cal partir dels païses per bastir de regions que la populacion s’i pòsca reconéisser fins a arribar a un ensems de regions ont Occitània poiriá aparéisser subre la carta administrativa de França.
Aquesta recèrca dels païses occitans coïncidís amb una necessitat de modernizacion de la democracia territoriala de França quand se sap que las comunas de França e Occitània foguèron calcadas subre las parròquias de la glèisa catolica del temps de l’Edat Mejana.
Per bastir una França e un territòri occitan que retrobèsson una capacitat de desvolopament local e decentralizat, cal crear un territòri de basa a l’escala de la vida quotidiana, que siá dins los territòris rurals, per las ciutats mejanas amb lors perifèrias ruralas o las aglomeracions amb lors banlègas perifericas o rurbanas. Es sonque a aquela escala que se pòt resòlver las escomesas de la gestion de l’aiga, de l’energia, del transpòrt local, de las escobilhas, de la produccion agricòla o manufacturada de proximitat.
Aqueste trabalh de revitalizacion del territòri a partir d’una reflexion culturala, istorica e economica se faguèt per exemple en Espanha amb lo movement de las autonomias. Ara, los departaments (las províncias) de la dictatura franquista perdèron lor prerogativa al profièit de las comarcas. Es atal que quora passatz la frontièra espanhòla del costat sud dels Pirenèus, intratz en Aragon, comarca de Sobrarb, o en Catalonha, comarca de Palhars, mentre que del costat francés, intratz en “Nauta Garona” o en los “Nauts Pirenèus” sens que degun sàpia que sètz en Lengadòc, dins lo país de Comenge, o en Gasconha, dins lo país de Bigòrra.
Los païses d’Occitània
Es possible d’establir una lista dels païses d’Occitània gràcias al trabalh del geograf occitan Frederic Zégierman que prepausa, dins Le Guide des pays de France (Fayard, 1999), una sintèsi completa dels païses del Sud de França amb mapas e lista detalhada, e mai se lors limits, lors noms e lor nombre son variables en foncion de lor construccion istorica. Amb l’afortiment de l’estat-nacion als sègles XIX e XX, los païses (o parçans o comarcas) se vojèron al profièit de metropòlis que concentrèron las usinas e los oficis.
La carta junta establida per Ferriòl Macip[3] mòstra los païses que constituisson Occitània segon lo trabalh de Frederic Zégierman.
Ara, per definir los païses per França o Occitània al sègle XXI, cal crosar aquela carta amb la carta de l’INSEE que mòstra los bacins d’emplec e economics. Es en crosant los dos trabalhs que poirem prepausar los païses d’Occitània que permetrián a l’encòp la continuitat culturala e istorica, una realitat economica viscuda per los estatjants e una adeqüacion entre lo governament politic e lo ciutadan.
Exemple dels “bacins” de vida de l’INSEE
Lo país (o parçan o comarca) deuriá devenir l’intercomunalitat de basa, que foguèsse rurala, d’aglomeracion o de metropòli, coma vertadièr territòri de basa de vida economica, culturala e politica de la populacion.
Proposicions per de regions occitanas
Las 4 regions occitanas: Gasconha, Lengadòc, Provença e Auvèrnhe-Limosin
A partir de las regions administrativas d’uèi, podèm prepausar una organizacion territoriala d’Occitània a l’entorn de 4 regions, en s’apiejant tant subre los dialèctes occitans coma subre l’istòria d’aquelas regions e subre lor especificitat economica actuala:
－ una region de Gasconha a partir de la region d’Aquitània sens lo País Basc e amb Gers e los Nauts Pirenèus; es una region atlantica dobèrta subre los escambis amb las autras regions atlanticas d’Euròpa e Africa, amb Bordèu e Pau coma locomotivas urbanas.
－ una region de Lengadòc per la fusion de Miègjorn-Pirenèus e Lengadòc-Rosselhon, sens Catalonha Nòrd (Pirenèus Orientals), Gers, los Nauts Pirenèus, Gard; es una region mai mediterranèa en ligam amb l’Atlantic, amb Tolosa e Montpelhièr coma locomotivas urbanas; lo poder politic seriá compartit entre Tolosa e Montpelhièr, coma o èra del temps dels Estats de Lengadòc de 1346 a 1790.
－ una region de Provença a partir de la region de PACA, amb Gard sens las Cevenas lengadocianas, Droma e Ardecha; es una region francament mediterranèa, en ligam amb l’Euròpa del Nòrd per lo Ròse, amb Marselha coma grand pòrt mediterranèu e una multitud de ciutats istoricas: Nimes, Arle, Ais, Niça, Viana....
－ una region d’Auvèrnhe-Lemosin a partir de la fusion de las doas regions actualas; es una region de montanha mejana amb 2,2 milions d’estatjants qu’auriá atal los mejans culturals d’assumir sa perennitat e evitar de se faire absorbir respectivament per Ròse-Alps e Peitau; lo poder politic seriá compartit entre Lemòtges e Clarmont-Ferrand.
－ una region de Lengadòc per la fusion de Miègjorn-Pirenèus e Lengadòc-Rosselhon, sens Catalonha Nòrd (Pirenèus Orientals), Gers, los Nauts Pirenèus, Gard; es una region mai mediterranèa en ligam amb l’Atlantic, amb Tolosa e Montpelhièr coma locomotivas urbanas; lo poder politic seriá compartit entre Tolosa e Montpelhièr, coma o èra del temps dels Estats de Lengadòc de 1346 a 1790.
－ una region de Provença a partir de la region de PACA, amb Gard sens las Cevenas lengadocianas, Droma e Ardecha; es una region francament mediterranèa, en ligam amb l’Euròpa del Nòrd per lo Ròse, amb Marselha coma grand pòrt mediterranèu e una multitud de ciutats istoricas: Nimes, Arle, Ais, Niça, Viana....
－ una region d’Auvèrnhe-Lemosin a partir de la fusion de las doas regions actualas; es una region de montanha mejana amb 2,2 milions d’estatjants qu’auriá atal los mejans culturals d’assumir sa perennitat e evitar de se faire absorbir respectivament per Ròse-Alps e Peitau; lo poder politic seriá compartit entre Lemòtges e Clarmont-Ferrand.
Una organizacion nòva de las regions de la mitat nòrd e èst de França es de produsir per los movements regionals locals. Las regions occitanas auràn de bastir una interregionalitat occitana en ligam amb la Val d’Aran e las Valadas italianas.
Las capitalas administrativas pòdon èsser dualas amb Tolosa e Montpelhièr o Lemòtges e Clarmont-Ferrand o son de trapar dins de vila mejana istorica, en partissent capitala economica e capitala administrativa.[4]
Un camin politic cap a las regions occitanas
Mas per arribar a una tala organizacion, cal qu’aquestas regions sián somesas a de consultas publicas aprèp d’escambis amb geografs, economistas e istorians. Çò mai important es lo sentiment d’apertenéncia de las populacions que sol pòt permetre de rompre amb la tradicion tecnocratica de l’administracion centrala.
Per i arribar, cal passar per la creacion dels païses (o parçans o comarcas), perque son los vertadièrs territòris d’apertenéncia de las populacions. Es la bastison d’aquesta associacion entre territòri e sentiment d’apertenéncia que pòt permetre de bastir subre los païses de regions identificadas tanben subre un sentiment d’apertenéncia.
Los territòris d’aquelas quatre regions occitanas son de construire a partir de l’agropament dels païses gràcias a d’enquèstas INSEE subre lo sentiment d’apertenéncia.
Par exemple, tota la part de Gers dita Gasconha Tolosana tant coma Comenge poirián integrar la region de Lengadòc, e mai sián de dialècte gascon, perque son culturalament virats vèrs Tolosa. Tant coma la part de Gard a l’entorn del Vigan es culturalament, lingüisticament e economicament virada vèrs Montpelhièr e donc Lengadòc e non Provença, mentre que Nimes e Arle son provençals.
Quant a la lenga occitana, los païses istorics correspondon generalament a las unitats dialectalas de basa ont los dialèctes an encara una realitat sociala, e son encara d’usatge, mai que tot dins los païses rurals. Atal, se poiriá definir de dialèctes de basa amb la realitat lingüistica dels païses, acabar de bastir 4 grands dialèctes —gascon, lengadocian, provençal e auvernhat-lemosin— per las 4 regions e trobar dins un temps mai o mens long un consens per una lenga occitana comuna per l’interregionalitat de las quatre regions occitanas.
Gérard Onesta,
ancian vicepresident del Parlament Europèu, vicepresident de la region de Miègjorn-Pirenèus
Joan-Francés Laffont,
president de Fondacion Occitània
Jean-Charles Valadier
adjunt de Tolosa en carga de la lenga e la cultura occitanas
[1] Per exemple Jean-Claude Lugan prepausa quatre regions occitanas dins Chemins d’Occitanie de G. Tautil (1997): Nòrd-Occitània, Centre-Occitània, Èst-Occitània, Oèst-Occitània; e Robert Laffont 3 regions dins Autonomie, de la région à l’autogestion.
[2] Dins http://regions-federalisme.eelv.fr/decentralisation-liberer-lenergie-des-territoire
[3] www.jornalet.com
[3] www.jornalet.com
[4] Dins aquestas mapas, las regions basca e catalana son plan petitas; ven als catalans e basques de França de causir lor apertenéncia regionala, per integrar o non las euroregions Catalonha e Bascoat o las regions occitanas.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Parlar de l'oportunitat de recompausar l'espaci occitan en 3 o 4 regions o mai encuèra es sonque arrecar calhaus. L'arreflexion suu lo redecopatge administratiu serà l'escasença de prepausar ua region occitana (o meilèu, dins l'encastre francès, ua region "Grand Sud").
Los avantatges d'aquèra region son:
- de har u contra-pes politic e economic a l'iper-region parisenca
*Region parisenca: 11,5 M d'estajants, 500 M€ PIB/an, 1èra region mai rica d'Europa (PIB)
*Region occitana : 16 M d'estajants, 400 M€/an (PIB arrecampat de las regions principalament occitanas), #3 o #4 region mai rica d'Europa (mai o mensh com la Baviera)
- de non pas push estar considerat com de regions perifericas en França mès com ua entitat qu'ac i cau comptar
- de mostrar a l'exterior l'unitat occitana, util tan per la nostre identitat que per la nostre visibilitat dins un monde de mai en mai globalitzat
- que dab ua sola circonscripcion electorau europeenca, l'Occitània aura un pes vertadièr dins l'Europa e poìra influènçar lo son destin
- de ns'daishar la libertat de s'organitzar a l'intern de manèra decentralizat (o federalizat)
- de permetre ua vertadièra politica lingüistica coordinata per l'occitan
- d'ajudar las zonas mens desvelopats d'Occitània entà luchar contra la depoblacion e melhorar lo nostre mercat economic locau
- de sostenir las infrastructuras rotièras e feroviaris Est-Oest en Occitània, per compensar lo centralisme de l'Estat francès qui vòu sonque desvelopar l'axe Nord (Paris)-Sud
- que tota l'Occitània serà lo còr deu dinamic espaci latin centrau dab la fusion de las euroregions dejà existantas que tòcan Aquitània, Miègjorn-Pirenèus, Lengadòc-Rosilhon, Provença-Aupes-Còsta d'Azur e Ròse-Aupes
- d'estar lo motor economic dau sud de l'Europa qui en a tan besonh
#24 Me sembla que parlas dau bacin de vida de l'INSEE. E n'i a las zònas d'emplec de prener en compte tanben.
Una reflexion mai generala. Quau territòri es viscut per la gent ? La Region ? Non, quasiment pas. Benleu un pauc mai dempuei que s'ocupen de transpòrts. Lo departament ? Oei, fòrça mai que la region. Coma iò monstra çò que Gerard Joan Barcelo ne'n parla : las campanhas "pas sans mon département". Mas pense que los vertadiers espacis viscuts per la gent son quilhs bacins de vita e quelas zònas d'emplec.
E la question importanta qu'es tanben de saubre çò que volem ne'n far de quilhs descopatges. E coma militants occitanistas notadament.
La proposicion de sénhers Onesta, Laffont e Valadier "pèga", s'auji dire, au mieu comentari mencionat pus aut. Cresi qu'una dei dificultats que caurà superar es aquela dau sentiment "d'apartenéncia", que jonhe, au mieu vejaire, aquela de la nocion d'identitat que defauta crudelament a la màger part dei Occitans, siam pas encara de "Catalans", pecaire ! Mas, lo torni dire, gaida ! ai vièlhs antagonismes sempre a l'agach dei ciutats tradicionali en tèsta de tiera;
viva !
#26
"3 regions, perqué pas" Error de ma part, remplaçar per : "4 regions, perqué pas"
Perqué acceptar la particion dialectala dins lo cas del departament Gard (Gardon) e non dins lo cas de Losèra (Gavaudan), Cantal... ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari