De milièrs de personas manifestèron dissabte passat a Dublin (Irlanda) per revendicar que siá efectiu lor drech d’emplegar la lenga irlandesa dins la Republica d’Irlanda e dins l’Irlanda del Nòrd, en seguissent l’apèl de l’organizacion Conradh na Gaeilge.
Segon çò que rapòrta Nationalia, s’agís del primièr grand eveniment en favor de la lenga après la demission del comissari per la lenga irlandesa Seán Ó Cuirreáin, qu’a dich qu’en 30 ans aviá pas jamai vist “la morala e la fisança tan bassas”.
Dins las revendicacions dels manifestants, fachas dins los dos estats politics, se demanda que los servicis estatals sián disponibles en irlandés amb la meteissa qualitat qu’o son en anglés. E mai, se demanda al govèrn de l’Irlanda del Nòrd una lei per la lenga irlandesa e se demanda a l’estat irlandés que los servicis publics sián en irlandés en Gaeltacht (un grop de regions de l’oèst d’Irlanda ont l’irlandés es la lenga abituala —o o èra fins a fa gaire—).
A l’ora d’ara, la constitucion de la Republica d’Irlanda reconeis l’irlandés coma “lenga nacionala” e l’anglés coma “segonda lenga oficiala”. Mas dins la practica l’usatge de l’anglés es de mai en mai exclusiu dins los servicis publics. Tota la populacion d’Irlanda parla anglés del temps que solament 40% parla l’irlandés, qu’es la lenga del país, e mai se l’irlandés s’ensenha obligatòriament dins las escòlas.
Segon çò que rapòrta Nationalia, s’agís del primièr grand eveniment en favor de la lenga après la demission del comissari per la lenga irlandesa Seán Ó Cuirreáin, qu’a dich qu’en 30 ans aviá pas jamai vist “la morala e la fisança tan bassas”.
Dins las revendicacions dels manifestants, fachas dins los dos estats politics, se demanda que los servicis estatals sián disponibles en irlandés amb la meteissa qualitat qu’o son en anglés. E mai, se demanda al govèrn de l’Irlanda del Nòrd una lei per la lenga irlandesa e se demanda a l’estat irlandés que los servicis publics sián en irlandés en Gaeltacht (un grop de regions de l’oèst d’Irlanda ont l’irlandés es la lenga abituala —o o èra fins a fa gaire—).
A l’ora d’ara, la constitucion de la Republica d’Irlanda reconeis l’irlandés coma “lenga nacionala” e l’anglés coma “segonda lenga oficiala”. Mas dins la practica l’usatge de l’anglés es de mai en mai exclusiu dins los servicis publics. Tota la populacion d’Irlanda parla anglés del temps que solament 40% parla l’irlandés, qu’es la lenga del país, e mai se l’irlandés s’ensenha obligatòriament dins las escòlas.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
e doncs dins la mateixà republica d'irlanda,han difcultat per parlar sa lengo. Ja ho val !
#12 Perdona, és Tomaí. M'havia descuidat l'accent.
#10 Gràcies Tomai per la teva informació complementària. I sí, és normal poder-se expressar en català en aquest digital ja que el català i l'occità són llengües germanes i solidàries entre si. A més, l'occità també és llengua oficial de Catalunya i de fet, aquest Jornalet es fa des de Barcelona. Salutacions.
#10 "Per cert, està bé/normal escriure aquí en català? :-)"
En occitan es perfièch. En catalan es ben maitot. :-)
#9 La gran majoria de TG4 és en irlandès, amb moltes programes originals.
Avui, diem que tenim més o menys 100,000 que parlen irlandès cada dia en tot el país, amb 250,000 més que poden parlar amb fluïdesa pero que no la usen diàriament.
Per cert, està bé/normal escriure aquí en català? :-)
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari