Actualitats
Es tornat lo mitic programa de divulgacion scientifica Còsmos
La segonda part de la sèria documentària creada per Carl Sagan s’emet per National Geographic e Fox
Los legeires qu’auràn una cèrta edat se remembraràn de la mitica sèria de divulgacion scientifica nomenada Còsmos: un viatge personal, qu’en 1980 la presentèt lo popular astronòm estatsunidenc Carl Sagan. Trenta quatre ans puèi, National Geographic e la cadena Fox an recuperat lo nom e l’esperit del programa e an lançat una seguida de documentaris sus de questions de fisica e d’astronomia. Còsmos: una odissèa dins l’espaci-temps (Cosmos: a Spacetime Odyssey) es presentat per l’astrofisician Neil DeGrasse Tyson e vòl repetir la reüssida de fa trenta ans.
Pendent aquesta dimenjada passada, National Geografic e Fox an passat los tretze capítols de la sèria originària, abans la difusion del primièr capítol de la sèria novèla que s’emetèt aqueste dimenge passat.
Los nòus episòdis de Còsmos son produches per Seth MacFarlane e Ann Druyan (l’èx-companha de Carl Sagan), s’emeton a travèrs dels canals de National Geographic e Fox dins cent ochanta païses de tot lo Mond.
Pendent aquesta dimenjada passada, National Geografic e Fox an passat los tretze capítols de la sèria originària, abans la difusion del primièr capítol de la sèria novèla que s’emetèt aqueste dimenge passat.
Los nòus episòdis de Còsmos son produches per Seth MacFarlane e Ann Druyan (l’èx-companha de Carl Sagan), s’emeton a travèrs dels canals de National Geographic e Fox dins cent ochanta païses de tot lo Mond.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Probable ne podón pas recrubar los drets tà la musica…
Mes au mensh qu'an causit a Neil DeGrasse Tyson qui ei un vulgarizator carismatic e talentuós. Que milita hèra dab un parelh de collègas (especiaument Lawrence Krauss) en favor de l'ensenhament scientific e contra la propaganda creacionista e la beateria neocon. Muishar las malahèitas de l'Inquisicion qu'a clarament ua amira pedagogica de cap au public american.
Sembla que los conceptors de l'emission ajan abandonat la causida perfaita del Grèc Vangelis Papathanassiu per alestir la musica de lor emission. O regreti. Per contra, an causit de mostrar l'inquisicion dins sas òbras. I vesèm un erètge cremar coma un solelh. Supausi que s'agissiá, estant la tematica de l'emission, del paure eliocentrista hermetician Giordano Bruno, cremat en 1600 per la gleisa del diable, sempre mèstre d'aquel mal mond.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari