Jean-Jacques Urvoas suggerís de fusionar lo conselh regional e los conselhs generals. La nòva entitat poiriá assumir los poders que li deleguèsse París a travèrs de la futura lei de la descentralizacion. Las revendicacions dels bonets roges despassan los limits de la proposicion d’Urvoas.

Per far partir —e mai parcialament— las revendicacions bretonistas, refortidas pendent los darrièrs meses, lo deputat socialista breton Jean-Jacques Urvoas a prepausat de crear una Assemblada de Bretanha amb mai de competéncias. Segon Ouest-France, Urvoas ditz que se poiriá convocar un referendum sus aquel afar en 2015 e, se lo resultat foguèsse positiu, la nòva entitat bretona poiriá intrar en foncionament en 2020. France Bleu assegura que quatre parlamentaris bretons sostenon aquela propòsta.
 
La proposicion d’Urvoas es pas tròp desparièra de la que s’ensagèt en Alsàcia, e que capitèl mal, l’an passat: fusionar lo conselh regional e los conselhs generals (dels departaments) en una sola collectivitat territoriala. Lo nòu organisme exerciriá totas las competéncias de las entitats fusionadas, “completadas per las que la futura lei de la descentralizacion li poiriá autrejar”. Aquela lei se deu debatre ongan a l’Assemblada Nacionala francesa.
 
Segon Urvoas, a aquela Assemblada de Bretanha s’i poiriá tanben incorporar lo departament del Léger Atlantic, qu’a l’ora d’ara fa partida de la region dels Païses de Léger. Mentretrant, l’Assemblada auriá 142 deputats (la mitat dels 284 qu’an a l’ora d’ara en total los conselhs generals e lo conselh regional).
 
 
L’Assemblada d’Urvoas e las demandas dels bonets roges
 
La proposicion d’Urvoas arriba al meteis temps que los bonets roges an presentat lors onze demandas principalas pel futur de Bretanha. Qualques unas de las revendicacions del movement bretonista se poirián veire parcialament satisfachas amb lo scenari qu’a dessenhat Urvoas, coma per exemple la reünificacion de Bretanha o la “relocalizacion de las decisions politicas”, se per cas la futura lei de descentralizacion compren de novèls transferiments de competéncias del govèrn central francés cap a las collectivitats.
 
Aquelas competéncias, en tot cas, seràn reglamentàrias e “d’experiment”, e en cap de cas legislativas: la capacitat de far de leis es reservada unicament a l’Assemblada Nacionala francesa.
 
D’autras demandas dels bonets roges, coma l’oficializacion de la lenga bretona, aurián pas sa plaça dins la reforma presentada per Urvoas. Cal remembrar qu’en decembre passat, la ministra per la descentralizacion, Marylise Lebranchu, diguèt que l’oficialitat del còrs “es pas possibla” amb las leis francesas actualas, e mai se l’Assemblada de Corsega o aviá demandat a l’unanimitat en mai d’arunan.
 
 
 
 
 
 
_______
Aqueste article es adaptat del jornal catalan Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.