Actualitats
Val d’Aran: l’Acadèmia de l’occitan se constituirà en agost
Aurà l’autoritat lingüistica sus l’occitan aranés e conselharà sus l’occitan estandard. Ne faràn partida 21 membres e deu garentir la subrevivença de l’occitan, e lo “protegir, divulgar e normalizar”
Lo conselhièr de la cultura de la Generalitat de Catalonha, Ferran Mascarell, e lo de la justícia, Germà Gordó, participèron ièr en Aran a l’acte de reconeissença de l’Institut d’Estudis Araneses (IEA) coma acadèmia e autoritat lingüistica en Catalonha de la lenga occitana, segon d’informacions de l’ACN. L’Acadèmia se constituirà al mes d’agost e ne faràn partida 21 membres.
Segon Mascarell, s’agís d’un “esplech imprescindible” que deu garentir la subrevivença de l’occitan, e “protegir, divulgar e normalizar la lenga”.
De son costat, Gordó faguèt son discors integralament en occitan, e apondèt que l’Acadèmia “deu èster ua autoritat scientifica e morau entàs aranesi”.
Pel sindic d’Aran, Carlos Barrera, s’es atench la còta maximala de reconeissença de l’aranés. “Damb era aprovacion deth decret qu’autrege ar Institut d’Estudis Aranesi eth caractèr d’Acadèmia e d’autoritat lingüistica der occitan aranés, lengua pròpria en Aran e oficiau en Catalonha, s’artenh eth mès naut reconeishement entara nòsta lengua e possibilite ara Acadèmia, creada per volentat deth Govèrn dera Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran, era pervivéncia dera nòsta lengua, er aranés”, çò diguèt Barrera.
L’IEA ven, doncas, l’autoritat de conselh en lenga occitana per las administracions publicas, las escòlas e los mèdias del Principat de Catalonha. L’acadèmia aurà l’autoritat lingüistica sus l’occitan aranés e conselharà sus l’occitan estandard general. Amb aquel nomenament, tanplan exigisson a l’IEA de collaborar amb las entitats academicas, de recèrca o culturalas reconegudas d’Occitània tota.
Segon Mascarell, s’agís d’un “esplech imprescindible” que deu garentir la subrevivença de l’occitan, e “protegir, divulgar e normalizar la lenga”.
De son costat, Gordó faguèt son discors integralament en occitan, e apondèt que l’Acadèmia “deu èster ua autoritat scientifica e morau entàs aranesi”.
Pel sindic d’Aran, Carlos Barrera, s’es atench la còta maximala de reconeissença de l’aranés. “Damb era aprovacion deth decret qu’autrege ar Institut d’Estudis Aranesi eth caractèr d’Acadèmia e d’autoritat lingüistica der occitan aranés, lengua pròpria en Aran e oficiau en Catalonha, s’artenh eth mès naut reconeishement entara nòsta lengua e possibilite ara Acadèmia, creada per volentat deth Govèrn dera Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran, era pervivéncia dera nòsta lengua, er aranés”, çò diguèt Barrera.
L’IEA ven, doncas, l’autoritat de conselh en lenga occitana per las administracions publicas, las escòlas e los mèdias del Principat de Catalonha. L’acadèmia aurà l’autoritat lingüistica sus l’occitan aranés e conselharà sus l’occitan estandard general. Amb aquel nomenament, tanplan exigisson a l’IEA de collaborar amb las entitats academicas, de recèrca o culturalas reconegudas d’Occitània tota.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#12 " vau convertir l'IEO en una associació no deixant-lo fer el seu procés natural cap a autoritat de referència."
Çò que sabètz pas es que lo quite IEO destabilizèt tot sol sa nòrma pròpria a partir dels ans 70. La situacion es pièger que çò qu'imaginatz.
#12 si no avia los araneses i la Generalitat ( i lo Jornalet !), poca cosa se farà per la lenga occitana !
Perdoneu que m'hi fiqui, però és que clama al cel això vostre, occitans. Aquí tothom es proclama autoritat de la llengua, però ningú no ha normalitzat i editat com cal Lo Tresaur dau Felibrige, que és el diccionari més gran que teniu. No heu parat fins que us heu carregat el Conselh de la Lenga Occitana, que ha estat l'autoritat de la llengua amb una obra respectada i reconeguda. Fins i tot prèviament vau convertir l'IEO en una associació no deixant-lo fer el seu procés natural cap a autoritat de referència.
Entre els il·luminats de l'Acadèmia del Gai Saber i els seguidistes del Congrès Permanent esteu apanyats. Aquest diari és l'única cosa decent que existeix, i la feu servir de ring per les vostres baralles.
O reaccioneu o esteu condemnats, i us haureu mort vosaltres mateixos mentre París es fregarà les mans. Esperem que l'Institut d'Estudis Aranesi sàpiga estar al marge de capelletes i valori la feina de qualitat.
#9 La literatura occitana modèrna non es pluricentrica. Es acentrica. Es una escritura en arquipèl, coma o ditz plan justament Felip Gardi, e mai sul plan linguistic, que cadun i va del sieu parlar mai o mens natural, mai o mens familhal. S'agís mens d'una situacion naturala que d'una situacion de pòble alienat. L'alienacion non as res per res de natural. Res non es mens artificial que l'alienacion d'un pòble per un autre.
#5 Non sabètz pas de qué parlatz e acusatz sens pròba : çò qu'es una maldisença non es jamai estat una demonstracion. Sèm una academia e pretendre lo contrari non pròba pas res per res. Se reconeis un arbra a sas fruitas. Sèm, los academicians, tant doctors, d'unes, tant agregats, d'autres coma o son los universitaris qu'an agut l'astre de se trobar una plaça per trabalhar dins l'universitat. Se dintrèsse a l'universitat al meriti, e son qu'al meriti, aquò se sauriá…
#6 Tota causida es una decision. Non o fasèm aleatòriament, coma o pretendètz mespresosament, mas segon las règlas precisas que son presentadas a totes per l'Acadèmia. Lo vòstre refús ostentatòri de la nòstra insitucion non pròba qu'una causa miserosa a mon umil punt de vista : la vòstra provincialitat arcaïsanta, incomprenesible a tot ciutadan catalan emancipat e desalienat.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari