Actualitats
Venèt decidirà en junh se fa un referendum sus l’independéncia o mai d’autonomia
Lo conselh regional de Venèt debatrà los 10, 11 e 12 de junh que venon dos projèctes de lei, un d’eles per convocar un referendum sus l’independéncia e l’autre tocant un referendum sus l’autonomia especiala, doas proposicions que caldriá negociar amb l’estat italian. Lo vòte sus l’independéncia l’a prepausat lo partit del Futur Popular, del temps que lo vòte sus l’autonomia especiala l’a prepausat lo Nòu Centredrecha, scission del partit de Berlusconi.
De son costat, lo president venèt, Luca Zaia, de la Liga Venèta-Liga Nòrd, es anat uèi a Roma a la conferéncia dels presidents de regions, ont demandarà la conversion de la region de Venèt en una autonomia amb un estatut especial.
Aquelas propòstas arriban en seguida del vòte popular independentista que se faguèt fa gaire per Internet, e mai que mai, après las propòstas recentralizairas del novèl primièr ministre italian Matteo Renzi, que vòl una reforma constitucionala per levar de competéncias a las regions.
De son costat, lo president venèt, Luca Zaia, de la Liga Venèta-Liga Nòrd, es anat uèi a Roma a la conferéncia dels presidents de regions, ont demandarà la conversion de la region de Venèt en una autonomia amb un estatut especial.
Aquelas propòstas arriban en seguida del vòte popular independentista que se faguèt fa gaire per Internet, e mai que mai, après las propòstas recentralizairas del novèl primièr ministre italian Matteo Renzi, que vòl una reforma constitucionala per levar de competéncias a las regions.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Aquo me sembla un pauc contraproductiu, estant que se debana coma se la dreita èra independentista, es a dira individualista regionala, mentre que ço que per per l'esquèrra seria mailèu centralista e egalitarista solidària. Las causas, aital percebudas, confiscan lo debat subre la dreit d'un poble a dispausar d'el meteis, tant dins una amira egalitarista coma dins una amira liberala individualista.
Es aital qu'unes militants occitanistas a França ne son a pensar que Catalonha vol son independéncia non pas tant per salvar son identitat coma per tot simplament gardar sas riquesas per ela soleta sens solidaritat amb d'autras regions desafavoridas del reialme borbon ispanofon.
E es aital que l'esquèrra radicala a França se crei dispensada de s'interressar a las minoritats culturalas de l'ancian reialme capecian, parctiquant aital una politica neocoloniala amb nosautres, e mai se se crei d'esquèrra.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari