Actualitats
Hollande met en marcha 50 mesuras per que las entrepresas paguen 60 milions de mens per an
Lo govèrn francés a decidit de metre en marcha 50 mesuras per que las entrepresas estàlvien 60 milions d’èuros per an. Es un dels acòrdis que i son arribats lo govèrn de Manuel Valls, jos la presidéncia de François Hollande, amb las organizacions patronalas dins lo dich “pache de responsabilitat”.
S’agís de simplificar los procèsses administratius per las entrepresas, mai que mai per rapòrt a las taxas. La tòca es de liberar las entrepresas, sustot mai las petitas e las mejanas, de qualques obligacions administrativas consideradas pauc utilas. Se tracta de 50 ponches que los an relevats lo deputat socialista Thierry Mandon e l’entrepreneire Guillaume Poitrinal, e que s’aplicaràn a partir del 1r de genièr de 2015.
Demest aquelas mesuras i a la simplificacion de las licitacions publicas e de la comptabilitat per las petitas e mejanas entrepresas. De fach, en genièr passat s’aprovèt ja una reduccion de las exigéncias comptablas per las entrepresas de mens de 10 salariats, e las qu’an entre 10 e 50 salariats an drech de presentar un bilanç simplificat.
L’idèa es que sián de mesuras que còsten pas res a l’estat e que contribuiscan a la creissença de las entrepresas, en seguida d’una propòsta que s’èra ja presentada en 2013.
L’ÒCDE crei que lo sistèma administratiu francés es tròp complèxe, çò que provòca un subrecòst de 60 milions d’èuros per an. Dins son darrièr discors, lo primièr ministre, Manuel Valls, parlèt precisament del besonh de “simplificar los procediments” per las entrepresas e de “liberalizar las energias e embauchar”.
S’agís de simplificar los procèsses administratius per las entrepresas, mai que mai per rapòrt a las taxas. La tòca es de liberar las entrepresas, sustot mai las petitas e las mejanas, de qualques obligacions administrativas consideradas pauc utilas. Se tracta de 50 ponches que los an relevats lo deputat socialista Thierry Mandon e l’entrepreneire Guillaume Poitrinal, e que s’aplicaràn a partir del 1r de genièr de 2015.
Demest aquelas mesuras i a la simplificacion de las licitacions publicas e de la comptabilitat per las petitas e mejanas entrepresas. De fach, en genièr passat s’aprovèt ja una reduccion de las exigéncias comptablas per las entrepresas de mens de 10 salariats, e las qu’an entre 10 e 50 salariats an drech de presentar un bilanç simplificat.
L’idèa es que sián de mesuras que còsten pas res a l’estat e que contribuiscan a la creissença de las entrepresas, en seguida d’una propòsta que s’èra ja presentada en 2013.
L’ÒCDE crei que lo sistèma administratiu francés es tròp complèxe, çò que provòca un subrecòst de 60 milions d’èuros per an. Dins son darrièr discors, lo primièr ministre, Manuel Valls, parlèt precisament del besonh de “simplificar los procediments” per las entrepresas e de “liberalizar las energias e embauchar”.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Amb 3,5 milions d'entrepresas dins l'estat francés, aquestes 50 milions d'èuros representan una economia mejana de 17€ / entrepresa!!!!!
60 milions d'èuros es lo budget dels servicis municipals d'una pichòta ciutat coma Carcassona (47 000 abitants)
Conclusion: aquestas 50 mesuras son de pets de conilhs. Es un efièit d'anóncia del govèrn decadent d'un estat decadent
1) Lo govèrn francés a decidit de metre en marcha 50 mesuras per que las entrepresas estàlvien 60 milions d’èuros per an.
2) La tòca es de liberar las entrepresas.
3) De mesuras que còsten pas res a l’estat.
4) “simplificar los procediments” per las entrepresas.
5) “liberalizar las energias"
M'acontentarai sonque de çò escrit dins aqueste articlòt per constatar aquò. Fa dos ans, los estajants de l'Exagòn ne podián pas mai de la politica neoliberala de Sarkozy. Adonc votèron a esquèrra. Per n'acabar amb aquesta politica. Dos ans mai tards, lor servisson exactament la meteissa politica, orientada exactament dins la meteissa direccion : un estat de mens en mens intervencionista e d'entrepresas de mai en mai liberalizadas.
Conclusions ? La democracia es mòrta e sebelida, e avèm mancat l'entèrrament que se deguèt far a l'amagada, en 1957, amb lo tractat de Roma… Coma o disiá un Guilhèm dels nòstres : « Roma trichairitz, cobeitat vos engana qu'a vòstras berbitz tondetz tròpa la lana… »
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari