capçalera campanha

Actualitats

Demissionan los dos enviats del Dalai Lama qu’an negociat amb China pendent dètz ans

| Dennis Jarvis

Los emissaris dison que demest las rasons i a la “deterioracion” de la situacion en Tibet e las dificultats per manténer un “dialòg substancial” amb Pequin. Las autoritats chinesas dison que las recentas immolacions de tibetans s’aprenon a la “còla del Dalai Lama”. Una entitat en favor dels dreches umans denóncia “de centenats” d’arrestacions a Lhasa.


Los dos òmes qu’an negociat dempuèi 2002 coma enviats especials del Dalai Lama, Lodi Gyari e Kelsang Gyaltsen, an presentat la lor demission per la manca d’avançaments dins lo dialòg amb Pequin, segon lo govèrn tibetan en exili en un comunicat. Segon lo quite govèrn tibetan, los dos enviats argumentan que lo lor renonciament es motivat per la “situacion deteriorada en Tibet dempuèi 2008, qu’a menat a l’aument dels cases d’autoimmolacion de la part de tibetans”, e tanplan per la dificultat de manténer un “dialòg substancial” amb las autoritats chinesas.
 
Ça que la Pequin vòl pas admetre que las immolacions (que segon lo jornal numeric tibetan Phayul son ja 38) ajan quicòm a veire amb las demandas d’autonomia politica per Tibet. En citant un legislador tibetan, l’agéncia oficiala chinesa Xinhua ditz que las immolacions son part de l’estrategia de la “còla del Dalai Lama per internacionalizar l’afar tibetan”. Segon aquela version, lo Dalai Lama es lo “responsable” de la “pèrda de vidas”.
 
Mentretant, la Campanha Internacionala per Tibet (CIT) informava divendres passat que las recentas immolacions en protèsta contra l’ocupacion chinesa an produsit una seguida d’arrestacions de tibetans per las fòrças policièras de China. La CIT (una de las principalas organizacions en favor de las libertats de Tibet, amb sedenças en Euròpa e als Estats Units) assegura que qualques fonts dison que “de centenats” de personas son estadas arrestadas dins la capitala de Tibet, Lhasa, e a l’entorn. D’autres tibetans, çò ditz la CIT, son estats expulsats de la vila.
 
Tibet foguèt incorporat a la China comunista en 1950 amb un acòrdi que li garentissiá l’autogovèrn intèrne. En 1959, los tibetans se soslevèron contra la preséncia chinesa, e en aquel moment China suprimiguèt l’autonomia e lo Dalai Lama fugiguèt en Índia.
 




Aqueste article ven del jornal catalan Nationalia.cat, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

BOURDON Auloron
3.

Non i a qu'eths comunistas chinés entà pensar qu'un dirigent politic e posque demandar ath sò pòble de's suicidar, i qui mei estar credut ! Eras immolacions deth Tibet, com eths atemptats suicidi dera Palestina, non son qu'eth resultat, hèra grèu, der'abséncia de perspectivas politicas.

  • 1
  • 0
Colomèr Val d'Aran
2.

Ei vertat que Tibet auie un regim clericau, a on es religiosi auien eth poder absolut. Ei tanben vertat qu'es tibetans que vòlen era libertat deth sòn país, vòlen èster governadi peth Dalai-Lama, qu'ei a díder, era autoritat religiosa causida per mejan d'ua seguida de supersticions.

Jo non voleria jamès un regim atau entath mèn país, quitament se ne voi plan era liberacion.

Totun, s'aquerò ei çò qu'eth pòble tibetan vò, ac cau respectar. Tibet liure! Que Tibet sigue çò qu'es tibetans volguen que sigue.

  • 6
  • 0
Pirolet
1.

Cal pas doblidar que "China es un país democratic, çò ditz lo Melanchon, que desliurarà Tibet de sa teocràcia escurantista". Benlèu que per lo líder máximo del FdG qualques monges que creman son pas la manifestacion de l'arribada de las Luses a Lhassà...

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article