Actualitats
L’òc per l’independéncia s’impausa a l’èst d’Ucraïna
Amb 89% dels vòtes a Donetzk e 94% a Luhansk
L’òc per l’independéncia s’impausèt dins doas regions de l’èst d’Ucraïna que votèron dimenge en un referendum: a Donetzk l’89,07% votèt de òc (10,19% contra); e a Luhansk aperaquí lo 94% dels electors votèron en favor de l’independéncia.
Coma se passèt amb Crimèa, aquò poiriá èsser lo pas prèvi a l’annexion a Russia. Dins los dos territòris la participacion foguèt multitudinària, amb de chifras qu’arribavan a 80% abans que barrèsson los burèus de vòte. Pasmens, la manca d’observaires internacionals fa gaireben impossible de poder verificar los resultats e la validitat del procès.
De manifestants armats ocupan dempuèi lo mes passat qualques bastissas governamentalas e resistisson encara als atacs de l’armada comandada pel govèrn interimari ucraïnés. Après los referendums d’aquesta dimenjada, las autoritats ucraïnesas avertisson que reconeisson pas la validitat de las eleccions, que seràn consideradas estrangièras dins los territòris autoproclamats republicas popularas. Aquestes territòris poirián seguir los passes de Crimèa, annexada a la Federacion Russa en març passat en seguida d’un referendum similar.
Las assembladas de las republicas popularas de Donetzk e Luhansk decidiguèron d’organizar los vòtes malgrat que, dimècres, lo quite Vladimir Putin lor demandèsse de los ajornar per rebaissar las tensions. Parallèlament, las fòrças militaras ucraïnesas assegurèron que contunharián l’operacion contra de grops armats pròrusses del sud-èst del país.
Las comissions electoralas encargadas dels vòtes, que denoncièron dimenge la cremada de centenats de milièrs de bulletins ja estampats, aprofechèron las infrastructuras que lo govèrn interimari ucraïnés aviá ja installadas per las eleccions presidencialas del 25 de mai que ven.
Coma se passèt amb Crimèa, aquò poiriá èsser lo pas prèvi a l’annexion a Russia. Dins los dos territòris la participacion foguèt multitudinària, amb de chifras qu’arribavan a 80% abans que barrèsson los burèus de vòte. Pasmens, la manca d’observaires internacionals fa gaireben impossible de poder verificar los resultats e la validitat del procès.
De manifestants armats ocupan dempuèi lo mes passat qualques bastissas governamentalas e resistisson encara als atacs de l’armada comandada pel govèrn interimari ucraïnés. Après los referendums d’aquesta dimenjada, las autoritats ucraïnesas avertisson que reconeisson pas la validitat de las eleccions, que seràn consideradas estrangièras dins los territòris autoproclamats republicas popularas. Aquestes territòris poirián seguir los passes de Crimèa, annexada a la Federacion Russa en març passat en seguida d’un referendum similar.
Las assembladas de las republicas popularas de Donetzk e Luhansk decidiguèron d’organizar los vòtes malgrat que, dimècres, lo quite Vladimir Putin lor demandèsse de los ajornar per rebaissar las tensions. Parallèlament, las fòrças militaras ucraïnesas assegurèron que contunharián l’operacion contra de grops armats pròrusses del sud-èst del país.
Las comissions electoralas encargadas dels vòtes, que denoncièron dimenge la cremada de centenats de milièrs de bulletins ja estampats, aprofechèron las infrastructuras que lo govèrn interimari ucraïnés aviá ja installadas per las eleccions presidencialas del 25 de mai que ven.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari