capçalera biera tobiers

Actualitats

Aiacciu: los còrses se mobilizan per l’oficializacion de lor lenga pròpria

Dissabte 24 de mai, lo collectiu Parlemu Corsu (“Parlem còrs”) organizava a Aiacciu, la capitala de Corsega, una manifestacion festiva per revendicar que la lenga còrsa accediguèsse a l’oficialitat dins l’illa mediterranèa, al costat del francés, lenga de l’estat. Se tractava de manifestar entre la prefectura e la plaça centrala de la vila, la plaça Charles de Gaulle, que totòm ailà l’apèla “Plaça del Diamant”. Puèi s’i organizava un espectacle tota la tantossada e la vesprada fins a la nuèch.
 
Foguèt una reüssida: de milierats de còrses i participèron e assistiguèron a l’espectacle e al concèrt, ont intervenguèron mai de 250 artistas, valent a dire 43 grops musicals, 27 solistas e 7 companhiás teatralas. I participèron per exemple Eric Mattei, Maï Pesce, Felì, Patrizia Gattacecca, Jacky Micaelli, Canta u Populu Corsu, I Mantini, Alte Voce, Alizée, Hubert Tempête o I Sumeri Castrati. E mai de clubs esportius montèron sus scèna per refortir lor sosten a la cooficialitat de la lenga còrsa. 106 associacions insularas avián alestit l’eveniment.
 
Aquela manifestacion festiva es la consequéncia de la demanda largament majoritària dels elegits de l’Assemblada de Corsega, que votèron lo 18 de mai de 2013 en favor d’un estatut de cooficialitat que bailèsse al còrs los meteisses dreches que lo francés sul territòri de la collectivitat territoriala. Fins ara lo president e lo govèrn franceses, totun, an refusada aquela demanda, en nom de l’article 2 de la constitucion que fa de la lenga francesa la sola legitima per l’estat republican.
 
Mentre qu’aviá començat un debat parlamentari sus l’eventuala ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas e Minoritàrias, n’i aurà pro, amb la demanda de la populacion còrsa e la reüssida de la manifestacion festiva del 24 de mai, per far evolucionar lo vejaire de las autoritats francesas? D’un autre latz, que farem los occitanistas per revendicar una reconeissença institucionala de la lenga nòstra?
 
 
 
 
Gerard Joan Barceló

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article