Los autoctòns reclaman la represa de la delimitacion de lors territòris, que la Constitucion lor en dona lo drech. La protèsta indigèna confluís amb una autra contra la celebracion de la Copa del Mond de fotbòl. Las ressorsas contra lo torneg las caldriá despensar “en santat, educacion e abitanças”, çò ditz un cap indigèna.

A l’entorn de 300 indigènas pogèron dimècres sul teulat de l’edifici del Congrès Nacional de Brasil, en protèsta contra una diminucion de lors dreches sus lors tèrras ancessoralas. Aquò es una de las diferentas accions que los indigènas menan a tèrme pendent tota la setmana a Brasília. Una de las revendicacions centralas de lor mobilizacion es la represa de la delimitacion definitiva de las tèrras indigènas.
 
En mai de la delimitacion de las tèrras, l’Articulacion dels Pòbles Indigènas de Brasil (APIB), una organizacion qu’amassa de centenats de grops indigènas del país american, reclama la derogacion de las nòrmas “que restrenhon los dreches indigènas”, la “fin de la criminalizacion” de las comunautats autoctònas e l’aplicacion de politicas publicas de santat e educacion.
 
La delimitacion de las tèrras es importanta perque la Constitucion de Brasil, dins son article 231, reconeis als indigènas la “possession permanenta” e “l’usufruch exclusiu de las riquesas del sòl, dels rius e dels lacs” de las tèrras delimitadas. Lo meteis article especifica que los dreches dels indigènas sus las tèrras se prescrivon pas jamai, e que las lor pòdon pas prene. Los movements indigènas considèran qu’aquel drech constitucional (que data de 1988) es pas estat pro aplicat, e pensan que la delimitacion es lo sol gatge per lor subrevivença coma grop.
 
Lo meteis article de la Constitucion obliga lo govèrn federal de delimitar las tèrras dels indigènas. Pasmens, la Constitucion dobrís la pòrta a una excepcion a la proteccion d’una tèrra delimitada: l’aprofechament de las ressorsas idricas e l’esplecha de las riquesas mineralas de la part de l’estat brasilièr, tant que i aurà una autorizacion exprèssa del Congrès Nacional e un procès de consulta amb los indigènas, a qui cal donar una “participacion dins los resultats” de l’esplecha.
 
 
Criticas contra la celebracion de la Copa del Mond de fotbòl
 
Après la protèsta sul teulat del Congrès, los indigènas confluiguèron amb una autra manifestacion, organizada per de grops opausats a la celebracion de la Copa del Mond de fotbòl en Brasil, començant lo 12 de junh. Las protèstas contra lo torneg, qu’an mobilizat mai d’un milion de personas dempuèi un an, critican que lo govèrn se consagre a organizar la Copa del Mond, tant, que puèja lo còst de la vida, qu’esclatan de cases de corrupcion e que se destina pas pro de ressorsas a las politicas socialas.
 
Segon un dels caps indigènas, Neguinho Truká, lo govèrn brasilièr deuriá despensar l’argent “en santat, educacion e abitanças” abans d’organizar un eveniment “que pòrta pas de beneficis”.
 
La protèsta s’acabèt amb d’afrontaments entre la polícia e los manifestants. L’APIB a denonciat que l’intervencion policièra foguèt “violenta e fòra prepaus” contra un “acte pacific” ont los manifestants “partissián tranquillament” cap a l’Estadi Nacional Mané Garrincha. L’APIB, qu’a plangut de feridas en sièis caps indigènas, exigís de responsabilitats.
 
 
 
 
 
 
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.