Lo president abcaz a fugit la capitala e a denonciat un “còp d’estat”. L’oposicion critica la marrida gestion economica e la concession del ciutadanatge abcaz als georgians etnics. Lo biais d’integrar Abcazia dins l’airal geopolitic rus es la cortina de fons. Los opausants vòlon que la republica caucasenca intre dins l’union doanièra dirigida per Moscòu.

Abcazia s’afronta a una crisi politica grèva après qu’una seguida de protèstas ajan forçat lo president, Aleksandr Ankvab, a quitar la sedença presidenciala de la capitala, Sukhumi. Ankvab a qualificat los faches de “còp d’estat”, e assegura que se ten dins lo territòri abcaz.
 
Segon çò qu’explica la BBC, las protèstas èran dirigidas pel cap de l’oposicion, e èx-primièr ministre e vicepresident d’Abcazia, Raul Khadjimba, qu’a reüssit a jónher 11 grops opausants a Ankvab jos lo sieu lideratge. L’oposicion reclamava a Ankvab de cambiaments prigonds, la formacion d’un nòu govèrn d’unitat nacionala, la demission dels tres governadors dels districtes orientals, e de reformas constitucionalas que rebaissèsson lo poder del president.
 
Abcazia (240 000 abitants e 8660 quilomètres cairats) es una republica que s’autoproclamèt independenta de Georgia en 1992. En 2008 Russia la reconeguèt coma estat sobeiran. Russia veniá de s’afrontar militarament a Georgia justament après que Tbilissi aguèsse ensajat de reconquerir Abcazia e l’Ossetia Meridionala. Moscòu es lo protector economic e militar del país. Segon lo recensament de 2011, lo 50,7% de la populacion es etnicament abcaz, lo 19,2% georgian, lo 17,4% armèni e lo 9,1% rus. Los georgians son concentrats sustot dins los districtes orientals.
 
 
Degalhatge de ressorsas e nacionalisme abcaz
 
S’entrevei doas grandas linhas dins los arguments exprimits pels opausants al president Ankvab, segon çò que publica lo sit web Apsny.ru. D’un costat, l’oposicion acusa lo cap abcaz d’aver degalhat tota l’ajuda economica que Russia canaliza cap a Abcazia. La contribucion russa seriá, segon las fonts, d’entre 66% e 75% del budget annual abcaz. Los opausants afirman qu’Ankvab emplega aquel argent sustot per finançar lo sieu govèrn, sens lo destinar a desvolopar lo país. Una autra partida de las criticas (exprimida per l’influenta organizacion de veterans de la guèrra d’independéncia) ven del fach que lo govèrn d’Ankvab autrejariá lo ciutadanatge abcaz als georgians etnics que demòran dins las zònas orientalas d’Abcazia, e que fins ara èran pas enregistrats oficialament. Dins aquel sens, e en simplificant fòrça las causas, se pòt dire que l’oposicion marcariá un perfil nacionalista mai basat sus un rapòrt etnic de la construccion nacionala: los abcazes son lo pòble titular del país, e Abcazia deu èsser per eles. Lo vejaire d’Ankvab seriá desparièr, mai orientat a integrar (almens, parcialament) los non-abcazs en un ciutadanatge supraetnic.
 
Aquò es tanben l’interpretacion que ne fa Michael Cecire, expèrt en la matèria al Foreign Policy Research Institute de Filadèlfia (Estats Units), interrogat per la BBC. Cecire ditz que Khadjimba “es un etnonacionalista”, opausat a una vision “mai larga del ciutadanatge”, qu’Ankvab ne seriá lo representant. L’expèrt ditz quitament qu’aquò es la rason principala dels opausants, e mai se la frustracion per la marrida situacion de l’economia “es, probable, tanben reala”.
 
 
Lo ròtle de Russia, un autre factor?
 
E, al delà de la crisi economica e de la faiçon desparièra de voler bastir la nacion abcaza, las relacions amb Russia, elas, an quicòm de veire amb los faches actuals? Dins aqueste article d’Open Democracy, lo capredactor del Caucasus Times, Islam Tekushev, compren que òc. L’analista mòstra en primièr luòc una donada evidenta: l’economia e la defensa d’Abcazia dependon absoludament de Russia. A partir d’aicí, la quita existéncia de la Republica d’Abcazia es restacada a las decisions de Moscòu.
 
Mas qual es lo ròtle que jògan Ankvab e Khadjimba? Las opinions dels analistas son divergentas. Michael Cecire e Islam Tekushev presentan Ankvab coma un cap inclinat a cercar una integracion mai estrecha amb Russia, del temps que Khadjimba (qu’es pas antirús en cap de cas) e los opausants s’estimarián mai de metre de limits a las relacions entre los dos païses per preservar l’avenir d’Abcazia coma estat sobeiran.
 
Per contra, The Moscow Times mençona un expèrt del Carnegie Center, Aleksei Malashenko, qu’o interprèta a l’invèrs de Cecire e Tekushev: segon el, l’objectiu de Khadjimba seriá de sarrar encara mai Abcazia de Russia. La biografia de Khadjimba es plena de rasons per pensar aital: s’agís d’un ancian membre del KGB que, quand se presentèt a las eleccions presidencialas de 2004, aviá lo sosten de Vladimir Putin. Una autra causa, plan segur, es que totes los grops que forman l’oposicion sián d’acòrdi amb aquel vejaire.
 
Lo comunicat que ven de far public l’oposicion abcaza, e que cita lo sit web georgian Civil.ge, fixa sa posicion en relacion amb lo ligam qu’Abcazia deuriá aver amb Russia. E se pòt interpretar dins un sens o dins l’autre. Perque los opausants, d’un costat, vòlon “desvolopar e melhorar” lo “partenariat estrategic entre la Republica d’Abcazia e la Federacion Russa” e “jónher lo procès d’integracion que Russia a iniciat dins l’espaci pòstsovietic”, davant la menaça, dison, de l’expansionisme geostrategic de l’Occident. Mas a l’encòp, marcan una linha clara sus çò que deurián èsser los limits d’aquela integracion: “Sèm interessats per participar, en egalitat de condicions, a l’union doanièra, a l’Eurasèc (Comunautat Economica Eurasiatica) e a l’Union Eurasiatica”. Una formula que se deuriá desvolopar “amb un esperit [...] de respècte de la sobeiranetat e de l’independéncia d’Abcazia”.
 
Es pas insignificant que los opausants, en cap de moment, digan que vòlon l’integracion d’Abcazia a Russia (coma s’es ben fach en Crimèa, en Donbas e, dins qualque ocasion, quitament en Ossetia Meridionala) e que, per contra, fixen l’orizont d’una Abcazia independenta coma membre d’aquelas organizacions, projèctes geopolitics de Putin per l’ancian espaci sovietic: totas elas agropan d’estats reconeguts coma sobeirans dins l’arena internacionala, dont (e al delà de Russia, segur) Bielorussia e Cazacstan.
 
 
 
 
 
 
Aqueste article es adapatat de Nationalia amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.