La propòsta del president francés François Hollande, de reduire las regions de l’estat de 22 a 14, a recebut fòrça criticas, que Nationalia n’a publicat qualques unas. Hollande remarca que sa proposicion se sometrà al debat parlamentari, mas nuança qu’o cal far lèu.
 
Segon Hollande, la reforma es necessària perque cal crear de regions “de mesura europèa”. Aquelas regions auràn mai de competéncias qu’ara. La reforma comportarà tanben la desaparicion dels conselhs generals dels departaments abans 2020, que lors competéncias passaràn a las regions e a las intercomunalitats
 
 
Occitània
 
Solament doas regions occitanas se mantendràn coma ara: Provença-Alps-Còsta d’Azur e Aquitània. Miègjorn-Pirenèus se fusionariá amb Lengadòc-Rosselhon; Lemosin se fusionariá amb lo Centre de França e Peitau-Charantas; Auvèrnhe se fusionariá amb Ròse-Alps.
 
Lo Partit Occitan (PÒC) a publicat un comunicat que planh la manca de democracia del president Hollande, qu’a agit de faiçon unilaterala en alonhant Lemosin e Auvèrnhe de las autras regions occitanas. Aquò “diluís la nòstra identitat dins de vastas extensions aculturadas de l’avenidor economic e social incèrt”. Lo PÒC ditz que “tot agropament deuriá respectar la logica occitana. Es pas lo cas e”, ço ditz, “refusam categoricament lo desmantelament d’Auvèrnhe e de Lemosin”; aital o afirma lo partit que tanben s’opausa “radicalament” a una “reforma tan tecnocratica coma scelerata”.
 
De son costat Iniciativa per Occitània a tanben manifestat son refús de la propòsta. Aquel movement “crida la populacion a se mobilizar per defendre nòstras supèrbas regions occitanas, e en particular Lemosin e Auvèrnhe que son las pus menaçadas.” E prepausa l’alternativa seguenta: “crear en prioritat una Comunautat Autonòma d’Occitània; (...) redessenhar dins aquela comunautat de regions occitanas segon de critèris culturals; (...) simplificar los escalons administratius en los limitar a (...) 1º l’Occitània autonòma, 2º las regions occitanas, 3º los parçans (o intercomunalitats), 4º las comunas.”
 
En Lemosin son a bastir un collectiu contra la fusion d’aquela region occitana amb de regions francesas del nòrd.
 
De fach, lo malcontentament en Occitània se pòt remarcar dins los comentaris de l’article que publicava ièr Jornalet.
 
 
Catalonha
 
Lo president de Lengadòc-Rosselhon, lo catalan Christian Bourquin, a dich que la proposicion es “una umiliacion” e que lucharà “dusca a la fin” per evitar la fusion d’aquelas doas regions. Per contra, lo cònsol de Perpinhan, Jean-Marc Pujol, pensa qu’es una bona causa.
 
 
Bretanha
 
La mapa d’Hollande prevei pas la reünificacion de Bretanha, e mai s’èra una revendicacion bretona dempuèi fòrça decennis. Es per aquò que lo movement dels bonets roges e los collectius 44 Breizh e Bretanha Reünida manifestèron ièr contra la proposicion d’Hollande dins totas las prefecturas e sosprefecturas bretonas.
 
Los bretons reclaman dempuèi de decennis la reünificacion de Bretanha mejançant l’incorporacion a la region del departament del Léger Atlantic, qu’aperten ara a la region dels Païses de Léger, mas qu’es breton istoricament e culturala. Lo quite president de Bretanha, Pierrick Massiot, aviá detalhat la setmana passada un plan precís per aquela reünificacion.
 
 
Alsàcia
 
Lo president alsacian, Philippe Richert, se mostrèt opausat a la fusion d’Alsàcia dins una granda macroregion. Mas Hollande, fin finala, prepausa d’agropar Alsàcia e Lorena, sens la region vesina de Champanha, que se’n va amb Picardia. Lo partit alsacian Unser Land (Nòstra Tèrra) ditz qu’Alsàcia es “incompatibla” amb Lorena, e a cridat a “se mobilizar” per preservar l’“integritat” del territòri, e mai se demanda s’es pas arribada l’ora de quitar França e de “formar un estat prospèr”.
 
 
Corsega
 
I a pas de cambiaments pels còrses, que tenon un autre braç de fèrre amb l’estat francés. L’assemblada de Corsega demandèt un cambiament institucional que singularizèsse lo país dins la republica e que li donèsse d’autonomia, en començant per la cooficialitat del còrs e per un estatut de resident. París o nèga e ditz qu’es “impossible”.
 
 
Savòia
 
Lo movement savoian fa longtemps que reclama la creacion d’una region autonòma de Savòia, formada dels dos departaments savoians (nomenats “Savòia” e la “Nauta Savòia”). La reforma manten Savòia dins la region parcialament occitana de Ròse-Alps, que serà unificada amb la region occitana d’Auvèrnhe. Lo president del conselh general del departament de “Savòia”, Hervé Gaymard, aviá prepausat la creacion d’un Conselh dels Païses de Savòia, “amb de competéncias refortidas”. Amb la nòva mapa, lo Movement Region Savòia vei “menaçada” l’identitat savoiana. Lo partit revendica la creacion d’una region de Savòia, separada de Ròse-Alps.
 
 
Bascoat
 
E lo Bascoat Nòrd (Iparralde) contunharà, coma Catalonha Nòrd, d’aver pas cap de reconeissença institucionala, e mai se las entrepresas, las associacions e los partits bascos o reclaman dempuèi longtemps. Lo Bascoat demorarà dins lo departament dels Pirenèus Atlantics, ont i a Bearn e lo Bas Ador, e tot aquò dins la region d’Aquitània, que veirà pas cap de cambiament.