CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaVal d'Aran

Eth Parlament de Catalonha que comence a tramitar era Lei d’Aran

Ne resultarà ua lei qu’establirà eth regim especiau pròpri deth país occitan damb era tòca de protegir-ne eth “caractèr singular”, es “drets istorics e era identitat”

Eth president dera Generalitat de Catalonha, Artur Mas, que felicite ath Sindic d'Aran, Carlos Barrera, e ath deputat aranés Àlex Moga, dempús dera session en Parlament
Eth president dera Generalitat de Catalonha, Artur Mas, que felicite ath Sindic d'Aran, Carlos Barrera, e ath deputat aranés Àlex Moga, dempús dera session en Parlament | Convergència i Unió
A sies dies dera Hèsta d’Aran, se parlèc un aute còp occitan en Parlament de Catalonha, aguest viatge en prumèr debat dera proposicion de Lei d’Aran, ua lei qu’establís eth regim especiau pròpri deth país occitan damb era tòca de protegir-ne eth “caractèr singular”, es “drets istorics e era identitat”. Era lei que definís Aran coma “entitat territoriau singulara” qu’a “personalitat juridica pròpria e plea capacitat e autonomia”. Qu’a eth sosten de totes es fòrces politiques deth parlament catalan.
 
 
“Un exemple unic en Euròpa”
 
“Catalonha e Aran son un exemple unic en Euròpa de reconeishement dera riquesa culturau e lingüistica”, çò diguec eth deputat aranés e baile de Vielha, Àlex Moga. Ena sua intervencion en aranés, Moga soslinhèc que “se renauissen es relacions entre Catalonha e Aran, relacions de tu a tu, que respècten eth passat, enfortissen eth present e projècten eth futur”.
 
De hèt, aguesta lei “qu’arreconeish eth dret e era realitat dera organizacion institucionau, politica e administrativa d’Aran e ne garentís es competéncies, es recorsi e era autonomia entà ordenar, governar e gerir es ahèrs publics e es interèssi generaus deth sòn territòri”.
 
Entre d’autes mesures, aquera proposicion de lei que fixe es competéncies deth Conselh Generau d’Aran e que crèe ua comission bilaterau entre es govèrns d’Aran e de Catalonha. Era lei que consolide era oficialitat dera lengua occitana en tot eth Principat de Catalonha, qu’establís qu’eth budget deth govèrn catalan e deu includir un hons de cooperacion damb eth govèrn aranés e que garentís qu’Aran “non pòt èster includit en cap de division territoriau ne administratiua que non sigue eth madeish”.
 
 
Proteccion des institucions araneses dauant era lei catalana de govèrns locaus
 
Eth deputat aranés qu’avertic tanben qu’era lei de racionalizacion e sostenibilitat dera administracion locau (LRSAL) ei “ua menaça entàs nòsti 700 ans d’istòria” e qu’aquera naua lei d’Aran que gesserà deth Parlament de Catalonha deu ajudar entà qu’era LRSAL “non abolisque” eth Conselh Generau d’Aran. Aguesta lei auie ja desvelhat maufisances en Unitat d’Aran, principau partit dera oposicion ena institucion maximala der autogovèrn aranés.
 
 
 
 
FM



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Toni valéncia
3.


LA PREPOTÈNCIA DEL SR. MAS
L’obcecació del president de la Generalitat catalana en el seu desafiu soberaniste potser de tal
gravetat per a l’interés general d’Espanya que bé faria el Sr. Mas en parar-se i pensar en el mal que
pot ocasionar. L’actual riquea i desenroll de la societat catalana és en una gran mida gràcies al
treball i l’esforç de tants i tants espanyols (andalusos, extremenys, murcians,…) que un dia
decidiren instalar-se en terres catalanes i també gràcies a les polítiques i inversions dels diferents
governs d’Espanya que des de finals dels segle XIX apostaren per l’industrialisació en Catalunya.
No se pot acceptat la “chuleria” i prepotència en que el Sr. Mas desafia a la resta d’Espanya. Pot ser
que no li interesse la monarquia pero és el primer que deu respectar la Constitució i l’Estatut,
perque esta etapa recent de l´història d’Espanya en democràcia i convivéncia és la que ha permés
recuperar l’autogovern al poble català.
¿A quí l’interessa hui l’indepèndencia quan anem cap a una Europa unida? ¿Contra qui jugaria el
Barça, Sr. Mas? Estem farts de la doble moral i de l’egoïsme del nacionalisme català. Per un costat
fan us del victimisme, queixant-se de no sabem quína opressió al seu poble, i cínicament per atra
banda es dediquen a fomentar el seu imperialisme en terres valencianes. Diuen que volen
l’independència, pero també volen fer-se en els valencians i mallorquins per a construir la seua
entelèquia dels “països catalans”.
Els diferents governs d’Espanya, tant socialistes com conservadors, han fet moltes cessions al
nacionalisme català, pero no hem de permetre que nos enganyen més als valencians ni que juguen
en la nostra llengua i cultura, ni en els nostres interessos. Els valencians fórem moneda de canvi en
la creació d’una AVL que treballa per al nacionalisme català. Ells són els secessionistes i els que
volen trencar Espanya.
Pero ací tenen un problema perque els valencians estem orgullosos de ser-ho: valencians i
espanyols.
Lo nostre és defendre els interessos valencians
PER LO NOSTRE – Enric Esteve i Mollà
(Editat en la revista La web de lo Rat penat www.loratpenat.org)

  • 0
  • 4
Ricard Tarragona
2.

No es pot tractar d'altra manera,són
cultures bessones

  • 6
  • 0
Joan Pèire Delrieu Tolosa
1.

lol Era temps que comence, ja!

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article