Lo poèta e sociolingüista catalan Francesc Vallverdú es mòrt a setanta uèch ans a Barcelona, lo 12 de junh. Licenciat en drech a l’Universitat de Barcelona e collaborador de revistas com Serra d’Or e Nous Horitzons, s’interessèt dins los ans 60 a la sociolingüistica dins los Païses Catalans e foguèt un dels impulsors de la normalizacion sociala del catalan. Inspirèt la sociolingüistica occitana qu’apareguèt vèrs 1970.
Durant dos decennis se metèt en tèsta dels servicis lingüistics de la Corporacion de Ràdio e Television de Catalonha. Tanben se destaquèt coma introductor del realisme social en la poesia catalana e traduguèt d’òbras de l’italian, especialament lo Decameron de Boccaccio e mai de libres d’Alberto Moravia, Cesare Pavese, Italo Calvino e Leonardo Sciascia.
Sus lo terren poetic, Vallverdú foguèt autor de Com llances (1961), Cada paraula, un vidre (1968), Somni, insomni (1971), Retorn a Bílbilis (1974), Leviatan (1984) e Encalçar el vent (1995). En 2009 se publiquèt son òbra poetica completa, amb lo títol Temps sense treva: obra poètica completa.
Tanben foguèt un dels precursors de la metodologia de la sociolingüistica aplicada al catalan, amb d’òbras coma L’escriptor català i el problema de la llengua (L’escriveire catalan e lo problèma de la lenga, 1975), El fet lingüístic com a fet social (Lo fach lingüistic coma fach social, 1988), Dues llengües: dues funcions? (Doas lengas, doas foncions?, 1989) e L’ús del català: un futur controvertit (L’us del catalan, un futur controvertit, 1992).
En lo camp de la normalizacion sociala de la lenga, Vallverdú foguèt conselhièr lingüistic del diccionari Grand Larousse en catalan, membre del conselh d’administracion de la Corporacion Catalana de Ràdio e Television, director de l’Enciclopèdia de la Llengua Catalana, un dels fondadors del Grop Catalan de Sociolingüistica e membre del Conselh Social de la Lengua Catalana.
En 1986 recebèt la distincion de la Crotz de Sant Jòrdi de la Generalitat.
Lo president de la Seccion Filologica de l’Institut d’Estudis Catalans, Isidor Marí, a recordat que Vallverdú “èra una persona especialament presada per sa personalitat onèsta e sa disponibilitat permanenta” e, del ponch de vista academic, “son activitat en lo camp de la sociolingüistica, de la literatura e de l’edicion l’avián convertit en un referent public de primièr nivèl”.
Durant dos decennis se metèt en tèsta dels servicis lingüistics de la Corporacion de Ràdio e Television de Catalonha. Tanben se destaquèt coma introductor del realisme social en la poesia catalana e traduguèt d’òbras de l’italian, especialament lo Decameron de Boccaccio e mai de libres d’Alberto Moravia, Cesare Pavese, Italo Calvino e Leonardo Sciascia.
Sus lo terren poetic, Vallverdú foguèt autor de Com llances (1961), Cada paraula, un vidre (1968), Somni, insomni (1971), Retorn a Bílbilis (1974), Leviatan (1984) e Encalçar el vent (1995). En 2009 se publiquèt son òbra poetica completa, amb lo títol Temps sense treva: obra poètica completa.
Tanben foguèt un dels precursors de la metodologia de la sociolingüistica aplicada al catalan, amb d’òbras coma L’escriptor català i el problema de la llengua (L’escriveire catalan e lo problèma de la lenga, 1975), El fet lingüístic com a fet social (Lo fach lingüistic coma fach social, 1988), Dues llengües: dues funcions? (Doas lengas, doas foncions?, 1989) e L’ús del català: un futur controvertit (L’us del catalan, un futur controvertit, 1992).
En lo camp de la normalizacion sociala de la lenga, Vallverdú foguèt conselhièr lingüistic del diccionari Grand Larousse en catalan, membre del conselh d’administracion de la Corporacion Catalana de Ràdio e Television, director de l’Enciclopèdia de la Llengua Catalana, un dels fondadors del Grop Catalan de Sociolingüistica e membre del Conselh Social de la Lengua Catalana.
En 1986 recebèt la distincion de la Crotz de Sant Jòrdi de la Generalitat.
Lo president de la Seccion Filologica de l’Institut d’Estudis Catalans, Isidor Marí, a recordat que Vallverdú “èra una persona especialament presada per sa personalitat onèsta e sa disponibilitat permanenta” e, del ponch de vista academic, “son activitat en lo camp de la sociolingüistica, de la literatura e de l’edicion l’avián convertit en un referent public de primièr nivèl”.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Urosament que los títols de las òbras de lingüistica de Vallverdú son arrevirats, autament ne comprenerem pas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari