l’IEA a aprovat sos estatuts novèls e a elegit sa còla dirigenta. D’aicí un an, vòl installar un trabalh regular sus la lenga e establir de relacions amb d’autras entitats.

Lo 3 de julhet, a Vielha (Val d’Aran), l’Institut d’Estudis Araneses (IEA) comencèt sa misson novèla d’acadèmia de l’occitan. Benefícia de la reconeissença oficiala de la Val d’Aran e de la Generalitat de Catalonha.
 
A l’origina d’aqueste procès, Catalonha adoptèt en 2010 la Lei de l’occitan, aranés en Aran. Aquela lei vòl assolidar l’usatge oficial de l’occitan e prevei d’installar una acadèmia de codificacion de la lenga d’òc. Catalonha atribuiguèt aquela mission d’acadèmia a l’IEA, fa qualques meses (decret 12/2014 del 21 de genièr de 2014).
 
L’IEA existís dempuèi 2002 e fa d’ans que conselha las autoritats d’Aran dins la gestion de l’occitan. Desenant, l’IEA a l’obligacion de s’ocupar de l’occitan estandard en mai de l’occitan aranés. Los tèxtes oficials dison que cal aplicar la nòrma classica de Loís Alibèrt.
 
Lo nom complet de l’organisme s’es alongat, que deven exactament Institut d’Estudis Araneses-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana. Mas lo nom cort restarà IEA.
 
La reünion del 3 de julhet aprovèt los estatuts novèls e elegiguèt una còla de direccion: la foncion de president ven a Jusèp-Loís Sans Socasau, un actor cultural conegut d’Aran e de tot l’occitanisme.
 
S’es suprimit las doas seccions d’istòria e d’estudis juridics que fasián partida de l’ancian IEA. D’ara enlà, l’IEA se compausa sonque de personas dedicadas a la lenga. Se repartisson en doas seccions: una per l’occitan aranés e l’autra per l’occitan estandard.
 
Los membres de l’IEA novèl son estats designats per las autoritats aranesas e catalanas. Son: Bernat Arrous, Aitor Carrera Baiget, Angelina Cases Andreu, Lourdes España Cònsul, Joan-Pau Ferré, Jèp de Montoya Parra, Patrici Pojada, Elvira Riu Abadia, Joan Salas-Lostau, Ròsa-Mari Salgueiro Pujòs, Jusèp-Loís Sans Socasau, Miquèu Segalàs Mir, Domergue Sumien, Jacme Taupiac e Florian Vernet.
 
 
Collaboracion o concurréncia?
 
Lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) a fach un trabalh reconegut de codificacion tot en restant fidèl a Alibèrt. Mas a cessat de foncionar regularament dempuèi qualques ans. Desenant, caldrà veire se l’IEA adoptarà l’eiretatge del CLO. Ara per ara, o sabèm pas encara.
 
D’autres organismes serián susceptibles d’intrar en concurréncia amb l’IEA, coma lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana (CPLO) e l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber (AOCGS).
 
Lo CPLO e l’AOCGS, e mai se recebon de subvencions publicas, son pas reconeguts coma acadèmias oficialas per cap de poder public. Al contrari, l’IEA, si qu’es reconegut coma una acadèmia oficiala per Aran e Catalonha, dins l’encastre de la Lei de l’occitan de 2010.
 
Qualques personas de l’IEA, d’alhors, son tanben dins lo CPLO o l’AOCGS.
 
La situacion poiriá èsser delicada, en particular, amb lo CPLO. Lo 28 de junh, quatre elegits regionals de l’estat francés (Dàvid Grosclaude, Guilhèm Latrubesse, Marcèl Matèu, Belkacem Lounès) escriguèron al president catalan Artur Mas: criticavan la promocion de l’IEA e demandavan a Catalonha de reconéisser lo CPLO coma acadèmia unica. Lo 2 de julhet, doas personas invitadas a intrar dins l’IEA, Xavier Lamuela e Frederic Vergés Bartau, indiquèron que s’escartavan de l’IEA perque estimavan que sa mission fa concurréncia al CPLO.
 
Lo novèl president de l’IEA, Jusèp-Loís Sans, a anonciat lo 3 de julhet que cercarà d’establir de relacions amicalas e de collaboracion amb las autras entitats. “L’IEA non se constituís pas contra arrés”, çò diguèt Sans. Dins aquela perspecitva, l’IEA se dona un relambi d’un an, d’aicí l’estiu de 2015, per apasimar las relacions e publicar d’òbras regularas.