capçalera campanha

Actualitats

Lo PS, ara, vòl fusionar Lemosin, Aquitània e Peitau-Charantas

L’ultima proposicion de reforma territoriala del PS compren tanben de novetats per las regions del nòrd e del nòrd-èst de l’estat

| Olga Berrios
Dimars 15 de julhet, lo grop PS de l’Assemblada dicha Nacionala a formulat una novèla proposicion de reforma territoriala per l’estat francés, en acòrdi amb lo govèrn. Es ara la tresena version d’aqueste projècte.
 
Après aver suggerit de fusionar Lemosin e Aquitània, ara lo PS prepausa d’apondre Peitau-Charantas a aqueste ensemble.
 
Aquestes darrièrs jorns, diferents elegits del departament de Charanta —qu’es mièg occitan e que fa partida uèi de Peitau-Charantas— an manifestat energicament per demandar de s’associar amb Aquitània e Lemosin. Argumentan que Bordèu es lor granda metropòli naturala. En particular, los charanteses Michel Boutant, del PS, e Dominique Bussereau, de l’UMP, s’acòrdan sus aquesta revendicacion.
 
S’aquesta darrièra proposicion del PS foguèsse adoptada, Occitània seriá cobèrta per las 5 regions seguentas:
 
— Lo Centre. Gardariá sa franja occitana estrecha al sud. Cambiariá pas.

— Aquitània mai Lemosin mai Peitau-Charantas. La màger part d’aqueste territòri seriá occitana. Tanben recampariá una granda partida d’Aguiaina (lo domeni del peitavin-santongés, un idiòma pròche de l’occitan). I trobariam pereu lo nòrd del Bascoat.
 
— Auvèrnhe mai Ròse-Alps. La mitat d’aqueste territòri seriá occitana (Auvèrnhe, Droma, Ardecha, lo sud d’Isèra e de franjas de Léger). L’autra mitat seriá arpitana.
 
— Provença-Alps-Còsta d’Azur. Es una region completament occitana e cambiariá pas.
 
— Miègjorn-Pirenèus mai Lengadòc-Rosselhon. L’immensa majoritat de la region seriá occitana. E mai englobariá Catalonha Nòrd.
 
Vèrs lo nòrd e lo nòrd-èst de l’estat, la nòva proposicion del PS anóncia las innovacions seguentas:
 
— D’un caire, lo Nòrd-Pas-de-Calais fusionariá amb Picardia.  
 
— De l’autre, farián una immensa region en rassemblant Champanha-Ardena, Lorena e Alsàcia.

 


Imatge: Libération

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Lutz
14.

Cada setmana una map, quin bonur ! o/

  • 5
  • 0
Gasconhaute
13.

#8 C'est c'la oui.

https://www.youtube.com/watch?v=jEhYaBi9FL0

  • 3
  • 4
lachaud pierre dournazac (87)
12.

Per apuiar lo ratachament de Peitos Charentas a la region Aquitani/Lemosin los dirigeants lemosins e lo conselh economic e sociau fan valer qu'i a una universitat a Peitos e Bordeu e mesma a la Rochela e que lo monde lemosin, subretot los universitaris, an prengut lo bias de trabalhar ensemble. Mas ieu que sei nascut entre Uzerche,Tula e Briva ai beu visar vers Orlhac, Caors, Perigueus, i viesa p'una universitat.
Lo ;president de la Region Lemosina volia una façada atlantica. Perque lo limosin auria pas dreit a una façada miejaterrena, a una façada versTolosa e Clarmont d'arvena?
Lo Massif Centrau es pas lo Tibet. Las pus nautas montanhas depassan pas 2000 o 3000m. Perque an desertifiat lo Massif Centrau. Era brave lo bon vielh temps quand los certificas d'estudis e los bac manca quauqu'a ren fasian valer l'economia dau Massif Centrau.

  • 5
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
11.

#5 "lo domeni del peitavin-santongés, un idiòma pròche de l’occitan"

Òc, absoludament: http://opinion.jornalet.com/158

  • 2
  • 4
pep Barcelona
10.

#5 bé, lingüísticament és d´oil, això és evident, i per un gascó és "llenguatge estranh", però geogràficament i històrica en certa manera sí que ho és, de pròche. Sobretot de Bordeus.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article