Actualitats
Olanda es responsabla d’almens 300 mòrts del genocidi d’Srebrenica
Aital o a declarat un tribunal de L’Aia que ditz que los soldats olandeses de l’ÒNU abandonèron los ciutadans bosnians
L’estat neerlandés es civilament responsable de la mòrt de mai de 300 personas a Srebrenica (Bòsnia e Ercegovina), segon çò qu’estimèt un tribunal de L’Aia (Païses Basses). Las mòrts se debanèron dins l’encastre del chaple ont mai de 8000 òmes de totas las edats foguèron tuats en qualques jorns. Aquel masèl, que se passèt en julhet de fa 19 ans, es considerat lo pièger masèl de l’istòria d’Euròpa après la Segonda Guèrra Mondiala.
Aquel tribunal soslinha que los soldats neerlandeses de la fòrça de mantenement de la patz de l’ÒNU protegiguèron pas las victimas d’aquel chaple. La justícia afirma que los soldats deurián pas aver permés que los ciutadans sortiguèsson de la basa ont s’èran refugiats, bòrd que sabián que podián venir victimas d’un genocidi. E la justícia apond que se pòt assegurar, amb pro de certitud, que se lor aguèsson permés de demorar dins las installacions, serián encara vius. Per las missions de l’ÒNU, son los estats que tenon la responsabilitat de las accions de lors soldats.
La fondacion Maires d’Srebrenica aviá fach sa denóncia contra l’estat olandés per sa presumida responsabilitat dins lo genocidi. La fondacion, que representa aperaquí 6000 personas que son de parents de mond assassinats ailà, afirma qu’Olanda saupèt pas defendre las victimas. La senténcia reclama als Païses Basses una compensacion per los parents afectats.
En 1995, lo general sèrbe Ratko Mladić se reüniguèt amb lo cap de las tropas de l’ÒNU dins la region, qu’èra lo coronèl olandés Thomas Karremans. Dins aquela reünion, lo militar olandés accediguèt a totas las demandas de Mladić. D’aquel encontre s’enregistrèt d’imatges de vidèo ont se pòt veire lo coronèl Karremans a recebre de presents de Mladić, a beure d’aigardent amb el. D’aquel enregistrament, cal soslinhar los imatges dels soldats neerlandeses que dançavan e festejavan quand tornavan a l’ostal. Mentretant, a Srebrenica, aperaquí 8000 personas èran assassinadas.
Es pas lo primièr còp que los Païses Basses son condemnats per las accions de lors tropas en mission de patz amb las Nacions Unidas.
Aquel tribunal soslinha que los soldats neerlandeses de la fòrça de mantenement de la patz de l’ÒNU protegiguèron pas las victimas d’aquel chaple. La justícia afirma que los soldats deurián pas aver permés que los ciutadans sortiguèsson de la basa ont s’èran refugiats, bòrd que sabián que podián venir victimas d’un genocidi. E la justícia apond que se pòt assegurar, amb pro de certitud, que se lor aguèsson permés de demorar dins las installacions, serián encara vius. Per las missions de l’ÒNU, son los estats que tenon la responsabilitat de las accions de lors soldats.
La fondacion Maires d’Srebrenica aviá fach sa denóncia contra l’estat olandés per sa presumida responsabilitat dins lo genocidi. La fondacion, que representa aperaquí 6000 personas que son de parents de mond assassinats ailà, afirma qu’Olanda saupèt pas defendre las victimas. La senténcia reclama als Païses Basses una compensacion per los parents afectats.
En 1995, lo general sèrbe Ratko Mladić se reüniguèt amb lo cap de las tropas de l’ÒNU dins la region, qu’èra lo coronèl olandés Thomas Karremans. Dins aquela reünion, lo militar olandés accediguèt a totas las demandas de Mladić. D’aquel encontre s’enregistrèt d’imatges de vidèo ont se pòt veire lo coronèl Karremans a recebre de presents de Mladić, a beure d’aigardent amb el. D’aquel enregistrament, cal soslinhar los imatges dels soldats neerlandeses que dançavan e festejavan quand tornavan a l’ostal. Mentretant, a Srebrenica, aperaquí 8000 personas èran assassinadas.
Es pas lo primièr còp que los Païses Basses son condemnats per las accions de lors tropas en mission de patz amb las Nacions Unidas.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Em va aïrar aleshores veure com els irresponsables polítics europeus es van desdir. El govern francès com d'altres no van voler mai fer cap atac contra les forces sèrbies. Tots vam veure per la televisió imatges com si fóssim un altre cop a la segona guerra mundial i no vam fer res. Uns mal sorges aquests polítics porucs.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari