Actualitats
Alsàcia pensa de ressuscitar lo projècte de conselh unic per evitar de demorar dissolguda dins una granda region de l’Èst
La majoritat dels parlamentaris alsacians a París refusan la fusion a tres amb Lorena e Champanha-Ardena. La creacion d’un Conselh d’Alsàcia qu’unifiquèsse los tres conselhs alsacians actuals foguèt refusada en referendum en 2013. Lo govèrn alsacian veiriá plan una fusion solament amb Lorena.
La mapa territoriala de la Republica Francesa, aprovada la setmana passada en primièra lectura per l’Assemblada Nacionala, non solament a generat de malcontentament en Lemosin, Catalonha o Bretanha, mas tanben en Alsàcia. La nòva mapa prevei qu’Alsàcia se fonda dins una granda region de l’Èst, amb Lorena e Champanha-Ardena. Pasmens, los representants alsacians refusan majoritàriament la fusion a tres: comprenon qu’Alsàcia a pauc de ponches de contacte amb Champanha-Ardena e temon que lo centre de gravitat de la nòva macroregion se desplace luènh d’Alsàcia e près de París. Davant aquel scenari, pensan de ressuscitar un projècte per convertir Alsàcia en un conselh unic, amb mai d’autonomia.
O a suggerit la majoritat dels deputats e senators alsacians dins un comunicat signat amassa al Parlament francés (membres de l’UMP-UDI), menats pel president alsacian Philippe Richert e lo president del departament del Bas Ren Guy-Dominique Kennel. Los parlamentaris dison qu’Alsàcia èra dispausada a acceptar doas vias desparièras per reorganizar administrativament lo territòri. D’un costat, en jonhent Alsàcia solament amb Lorena, sens Champanha-Ardena. De l’autre, en fusionant lo conselh regional d’Alsàcia amb los conselhs generals (departamentals) del Bas Ren e del Naut Ren. Lo projècte, en mai d’unificar los tres conselhs, auriá permés qu’Alsàcia poguèsse recebre de nòvas competéncias, que París deuriá transferir.
Mas aquela proposicion se votèt en abril de 2013; e foguèt refusada pels votants del Naut Ren. La participacion foguèt fòrça bassa —jos lo 40% dins los dos departaments— e per aquò los partisans del conselh unic considèran que la proposicion se poiriá encara aprovar se se convoquèsse tornarmai un referendum e se se convenquèsse los abstencionistas dels beneficis.
Los deputats de la majoritat alsaciana espèran qu’encara la mapa territoriala se pòsca modificar après las vacanças. Lo Senat deu revisar, e teoricament encara seriá possible qu’Alsàcia demorèsse solament fusionada amb Lorena.
Mas i a de dirigents alsacians que son pas partisans d’esperar aquel scenari, e prepausan de reprene immediatament la creacion del conselh unic per qu’Alsàcia se dega pas fondre amb degun e per que pòsca assumir de nòvas competéncias. Aquela via la defend mai que mai lo cònsol de Mülhausen, Jean Rottner (UMP), qu’a lançat una iniciativa en demandant al conselh regional d’Alsàcia e als conselhs generals del Naut Ren e del Bas Ren qu’en setembre, comencen a debatre sus la creacion del conselh unic d’Alsàcia.
Ça que la, i a de dobtes que lo conselh general del Naut Ren vòlga assumir un projècte que los votants del departament refusèron fa un pauc mai d’un an. Lo president del conselh general del Naut Ren, Charles Buttner, contunha sens manifestar son sosten a l’idèa, e significativament, signèt pas lo comunicat de Richert, Kennel e los parlamentaris alsacians.
Aquesta nòva ven del jornal catalan Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 As plan rason. Dins sa lenga e dins son país... Mai que mai perque França, per dominar Alsàcia, es capabla de far una guèrra, e d'i far morir totes los joves occitans. Es çò que faguèt fa 100 ans
La solucion per Alsàcia seriá de venir un Lander d'Alamannha… dins sa lenga.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari