Actualitats
Los beneficis neurologics del bilingüisme, segon un estudi
Segon l’estudi “Efièches del bilingüisme sus l’estructura cerebrala”, mestrejar doas lengas retarda l’aparicion de las malautiás degenerativas
L’estudi “Efièches del bilingüisme sus l’estructura cerebrala”, dirigit per Ferran Suay, doctor en psicologia de l’Universitat de Valéncia, assegura que mestrejar doas lengas causa de modificacions importantas al cervèl que son “clarament benfasentas”. Una de las conclusions es que los cambiaments pòdon retardar entre quatre e cinc ans l’aparicion de l’Alzheimer e d’autras malautiás degenerativas.
Aumenta las neurònas e lor connectivitat
Lo doctor explica que l’estudi es una revision bibliografica de las darrièras dètz annadas, qu’indica que las personas que parlan mai d’una lenga an mai de matèria grisa (neurònas) e blanca (la connectivitat entre las neurònas). Aquò pòrta d’avantatges a la salut mentala e a l’estructura cerebrala, e se tradutz en la vida vidanta.
Aqueles beneficis se nòtan tant dins las personas qu’an aprés doas lengas abans lors tres ans coma dins aquelas qu’o an fach mai tard. Quitament, ditz que “los efièches son visibles après solament qualques oras de practica amb una lenga nòva. Aital doncas, favorizar l’aprendissatge e l’usatge regular de mai d’una lenga es una estrategia benfasenta per la santat mentala”, çò diguèt Suay.
“L’esfòrç de qualques govèrns per maselar de lengas”
Ferran Suay diguèt tanben que lo bilingüisme es la prevencion “a melhor mercat” per las malautiás degenerativas coma l’Alzheimer. Explica que poiriá èsser una estrategia efectiva per “emplir” la resèrva cognitiva, çò que permetriá a las personas d’afrontar melhor lo vielhiment del cervèl.
Per tot aquò, Suay se mostrava estonat de “l’esfòrç que qualques govèrns fan per maselar de lengas pròprias”, en fasent referéncia als govèrns autonomics valencian e balear, qu’“ensajan de n’acabar amb un bilingüisme de basa que, de manièra naturala, es la situacion idonèa per la benestança dels ciutadans”.
L’estudi, premiat
Aquel estudi es estat presentat coma trabalh de fin d’estudis de l’estudiant Anthyma Franco i Soler a l’Universitat de Valéncia en recebent la qualificacion mai nauta, e es estat admés coma presentacion dins la conferéncia interdisciplinària Multilingualism in Baltic-Sea Europe, que se debanarà a Maiança (Alemanha) en abril de 2015.
Aumenta las neurònas e lor connectivitat
Lo doctor explica que l’estudi es una revision bibliografica de las darrièras dètz annadas, qu’indica que las personas que parlan mai d’una lenga an mai de matèria grisa (neurònas) e blanca (la connectivitat entre las neurònas). Aquò pòrta d’avantatges a la salut mentala e a l’estructura cerebrala, e se tradutz en la vida vidanta.
Aqueles beneficis se nòtan tant dins las personas qu’an aprés doas lengas abans lors tres ans coma dins aquelas qu’o an fach mai tard. Quitament, ditz que “los efièches son visibles après solament qualques oras de practica amb una lenga nòva. Aital doncas, favorizar l’aprendissatge e l’usatge regular de mai d’una lenga es una estrategia benfasenta per la santat mentala”, çò diguèt Suay.
“L’esfòrç de qualques govèrns per maselar de lengas”
Ferran Suay diguèt tanben que lo bilingüisme es la prevencion “a melhor mercat” per las malautiás degenerativas coma l’Alzheimer. Explica que poiriá èsser una estrategia efectiva per “emplir” la resèrva cognitiva, çò que permetriá a las personas d’afrontar melhor lo vielhiment del cervèl.
Per tot aquò, Suay se mostrava estonat de “l’esfòrç que qualques govèrns fan per maselar de lengas pròprias”, en fasent referéncia als govèrns autonomics valencian e balear, qu’“ensajan de n’acabar amb un bilingüisme de basa que, de manièra naturala, es la situacion idonèa per la benestança dels ciutadans”.
L’estudi, premiat
Aquel estudi es estat presentat coma trabalh de fin d’estudis de l’estudiant Anthyma Franco i Soler a l’Universitat de Valéncia en recebent la qualificacion mai nauta, e es estat admés coma presentacion dins la conferéncia interdisciplinària Multilingualism in Baltic-Sea Europe, que se debanarà a Maiança (Alemanha) en abril de 2015.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Aquí (Cat) ens diüen bilingües, no ho som, però per causes pilítiques si, si això beneficia al cervell, no ho
sé, però encara que ens fotin, mira...encara ens faran un favor.
Jo sóc Català i parlo en Català, i un Occità en Occità, res mès.
Visca la Terra!
#9 Granmercés !
#1 Aicí i a l'informacion mai detalhada qu'ai trobat: http://www.presspeople.com/nota/bilinguisme-provoca-canvis-l-estructura-cervell
#7 Cristian, legissètz... Informatz-vos... Descendètz sus Tèrra. Avèm pas jamai dich que defendèm lo monolingüisme: http://opinion.jornalet.com/262
Consí volètz passar del monolingüisme francés al monolingüisme occitan sens transicion? Vivètz pas quand mèma sus un autre planèta!...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari