Actualitats
Bordèu: las femnas son secutadas per carrièras
Una enquèsta demòstra qu’es una vila pensada per d’òmes e pels òmes
Bordèu es una vila pensada per d’òmes e pels òmes, que las femnas i son sovent secutadas, segon un estudi de Laura Van Puymbroeck. L’estudianta en sciéncias socialas a presentat una memòria en geografia dirigida per Yves Raibaud, geograf especialista del genre dins la vila. Segon Raibaud, los resultats de l’estudianta coïncidisson amb los d’autras enquèstas, menadas per d’autras femnas.
La memòria de Van Puymbroeck, entitolada “Lo fenomèn del secutament per carrièras, situacion de las estudiantas de la vila de Bordèu”, es un trabalh qu’interròga 170 estudiantas en lor far explicar lors endreches e çò que s’i passa. Los resultats son espantants:
En seguida del trabalh de Van Puymbroeck, lo jornal en linha Rue 89 a fach sa recèrca. Los jornalistas se son anats passejar de 19h30 fins a 1h per las zònas que las femnas dison que las evitan de ser, e tanben per las qu’evitan pas, e n’an publicat una infografia que sos resultats confirman la memòria de Laura Van Puymbroeck.
La conclusion d’aqueles estudis es que Bordèu es una vila pensada per d’òmes pels òmes. Segon Rue 89, las femnas aprenon intuitivament de conéisser los luòcs que lor agradan e los que cal evitar.
Pas solament a Bordèu
Mas lo secutament de carrièras es pas solament un afar bordalés. L’an passat, Sofie Peeters, una joventa estudianta de cinèma a Brussèlas, realizèt un filme sul secutament per carrièras en se passejar per la vila flamenca amb una camèra amagada. Lo filme mòstra que dins caduna de sas sortidas, Peeters se fasiá abordar per d’òmes que li fasián de proposicions sexualas pas brica agradivas.
En seguida, lo programa Envoyé Special de France 2 faguèt un reportatge analòg per las carrièras de París.
La memòria de Van Puymbroeck, entitolada “Lo fenomèn del secutament per carrièras, situacion de las estudiantas de la vila de Bordèu”, es un trabalh qu’interròga 170 estudiantas en lor far explicar lors endreches e çò que s’i passa. Los resultats son espantants:
— Lo 27% de las interrogadas an ja rescontrat un fregaire o un tocaire. La majoritat d’elas diguèron pas res.
— Lo 72% an lo sentiment d’èsser importunadas dins los espacis publics bordaleses.
— Lo 44% d’elas an ja patit una agression verbala.
— Lo 43% de las enquestadas son estadas seguidas per carrièras.
— Lo 24% an ja patit de tocaments o de contactes fisics non desirats.
— Lo 72% an lo sentiment d’èsser importunadas dins los espacis publics bordaleses.
— Lo 44% d’elas an ja patit una agression verbala.
— Lo 43% de las enquestadas son estadas seguidas per carrièras.
— Lo 24% an ja patit de tocaments o de contactes fisics non desirats.
En seguida del trabalh de Van Puymbroeck, lo jornal en linha Rue 89 a fach sa recèrca. Los jornalistas se son anats passejar de 19h30 fins a 1h per las zònas que las femnas dison que las evitan de ser, e tanben per las qu’evitan pas, e n’an publicat una infografia que sos resultats confirman la memòria de Laura Van Puymbroeck.
La conclusion d’aqueles estudis es que Bordèu es una vila pensada per d’òmes pels òmes. Segon Rue 89, las femnas aprenon intuitivament de conéisser los luòcs que lor agradan e los que cal evitar.
Pas solament a Bordèu
Mas lo secutament de carrièras es pas solament un afar bordalés. L’an passat, Sofie Peeters, una joventa estudianta de cinèma a Brussèlas, realizèt un filme sul secutament per carrièras en se passejar per la vila flamenca amb una camèra amagada. Lo filme mòstra que dins caduna de sas sortidas, Peeters se fasiá abordar per d’òmes que li fasián de proposicions sexualas pas brica agradivas.
En seguida, lo programa Envoyé Special de France 2 faguèt un reportatge analòg per las carrièras de París.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#8 Es evident que los trobadors èran pas feministas. E mai pensi que seriá anacronic de los qualificar ansin. Per contra, l'ideal cortés e la reflexion complèxa sus l'amor que prepausan aluènhan dels comportaments masclistas.
Totun los trobadors n’èran pas exactament feministas emancipadors, e mantuns qu’èran masclistas e misogins deus beròis (Cercamont… Guilhèm de Peitius)… Be’us podem apreciar per l’òbra shens aver de’us idealizar hòra mesura.
#6 100 % d'acòrdi.
#3 e 4 Dire que quilhs barris son pas mins dangierós per los òmes que per las femnas, qu'es totparier negar/banalizar lo fach que las femnas son mai discriminadas que los òmes dins nòstra societat e se fan mai violentar/violar.
Perqué tanta ostilitat a mon comentari? Bordèu es pas en Occitània, los trobadors, qu'èran tanben trobairises, fan pas partida de la civilizacion occitana e nos convidan pas a una reflexion sus la plaça de la femna dins la societat encara uèi?
Quant al sénher Cantat, que s'es pas jamai interessat a la cultura occitana, e a las doas pauras femnas que crosèron son camin, me calarai, per respècte tanben per las victimas de la violéncia masclista.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari