Actualitats
Torna la tension dins las mobilizacions contra la restanca al Bòsc de Sivens
Uèi començan una cauma de la fam per demandar un debat amb las autoritats e las entrepresas. Vòlon evitar que se nègue 35 ectaras dins la zòna umida del Testet
Aqueste diluns passat se son tornadas reprene sus plaça las mobilizacions contra lo projècte d’una restanca dins la zòna umida del Testet, al Bòsc de Sivens (Galhaqués), segon çò que rapòrta La Dépêche. Après un agost d’eveniments de sosten, e una resisténcia dempuèi novembre passat, un centenat de manifestants an tornat reocupar l’endrech, après remarcar la preséncia d’aperaquí 70 policièrs desplaçats per destruire las cabanas installadas dempuèi lo 15 d’agost pels opausants al barratge, e per començar las operacions de desboscament e de desplaçament de las espècias protegidas.
Après d’escaramossas entre policièrs e manifestants, sul sit se ten la calma tesada. D’un costat de l’estrada D132 i a las fòrças de l’òrdre, del temps que de l’autre i a los opausants al projècte. Lo 1r de setembre deu normalament començar lo desboscament previst per bastir la restanca.
Cauma de la fam
Los activistas, del collectiu Tant Que i Aurà de Bolhasses i Aurà Pas de Restanca, començan uèi una cauma de la fam per reclamar un debat amb lo conselh general del departament de Tarn, proprietari de las tèrras e promotor de la restanca, e amb la Companhiá d’Amainatjament de las Còstas de Gasconha (CACG), que mena lo projècte.
Lo projècte
La restanca prevista, d’un milion e mièg de mètres cubes d’aiga, negariá aquela part de la Val de Tescon, en tot far desaparéisser 13 ectaras de zòna umida. “I a aperaquí un milion d’armas d’animals salvatges, de granhòtas, de peisses o de salamandras”, çò disiá a Libération Sylvain, un dels activistas. Per contra, lo conselh general de Tarn cita lo Ministèri francés de l’Environament, segon lo qual la restanca auriá de vertuts ecologicas, cercant un “equilibri idrologic” de la zòna, çò que los ecologistas creson pas. Sylvain apond: “nos opausam tanben a aqueste projècte per mostrar la faiçon dont voldriam viure”, çò ditz, en nuançant que “voldriam viure en rompedura amb la dictatura del profièch”, e en tot senhalar que lo projècte es finançat per de fonzes publics per favorir solament d’interèsses privats.
Aquel collectiu emplegan lo tèrme francitan bouilles, en definir los bolhasses coma “de tèrras o pradas umidas sens valor financièra”, en tot ne revendicar lor preservacion, e tanben de totas las 35 ectaras de zòna umida menaçadas per la restanca. Denóncian que la tòca del projècte es de favorizar l’agricultura intensiva e que, per tant, es un perilh per un centenat d’espècias “protegidas” dont cinc son ja declaradas menaçadas.
Cridan d’individús, de comitats, de collectius e d’autras fòrças de resisténcia a organizar d’accions descentralizadas al ras de las entrepresas e las institucions engatjadas dins lo projècte de restanca: CACG, Ador-Garona, conselhs generals de Tarn e de Tarn e Garona e tanben las prefecturas, lo Ministèri de l’Ecologia, las comunautats europèas, etc.
Lo collectiu ensajan de tornar abitar la zòna, per empedir la construccion de la restanca. Declaran que lor “resisténcia es dinamica e creativa” e que luchan “contra un sistèma de las idèas e de las practicas, mas dins cap de cas contra d’individús”.
Après d’escaramossas entre policièrs e manifestants, sul sit se ten la calma tesada. D’un costat de l’estrada D132 i a las fòrças de l’òrdre, del temps que de l’autre i a los opausants al projècte. Lo 1r de setembre deu normalament començar lo desboscament previst per bastir la restanca.
Cauma de la fam
Los activistas, del collectiu Tant Que i Aurà de Bolhasses i Aurà Pas de Restanca, començan uèi una cauma de la fam per reclamar un debat amb lo conselh general del departament de Tarn, proprietari de las tèrras e promotor de la restanca, e amb la Companhiá d’Amainatjament de las Còstas de Gasconha (CACG), que mena lo projècte.
Lo projècte
La restanca prevista, d’un milion e mièg de mètres cubes d’aiga, negariá aquela part de la Val de Tescon, en tot far desaparéisser 13 ectaras de zòna umida. “I a aperaquí un milion d’armas d’animals salvatges, de granhòtas, de peisses o de salamandras”, çò disiá a Libération Sylvain, un dels activistas. Per contra, lo conselh general de Tarn cita lo Ministèri francés de l’Environament, segon lo qual la restanca auriá de vertuts ecologicas, cercant un “equilibri idrologic” de la zòna, çò que los ecologistas creson pas. Sylvain apond: “nos opausam tanben a aqueste projècte per mostrar la faiçon dont voldriam viure”, çò ditz, en nuançant que “voldriam viure en rompedura amb la dictatura del profièch”, e en tot senhalar que lo projècte es finançat per de fonzes publics per favorir solament d’interèsses privats.
Aquel collectiu emplegan lo tèrme francitan bouilles, en definir los bolhasses coma “de tèrras o pradas umidas sens valor financièra”, en tot ne revendicar lor preservacion, e tanben de totas las 35 ectaras de zòna umida menaçadas per la restanca. Denóncian que la tòca del projècte es de favorizar l’agricultura intensiva e que, per tant, es un perilh per un centenat d’espècias “protegidas” dont cinc son ja declaradas menaçadas.
Cridan d’individús, de comitats, de collectius e d’autras fòrças de resisténcia a organizar d’accions descentralizadas al ras de las entrepresas e las institucions engatjadas dins lo projècte de restanca: CACG, Ador-Garona, conselhs generals de Tarn e de Tarn e Garona e tanben las prefecturas, lo Ministèri de l’Ecologia, las comunautats europèas, etc.
Lo collectiu ensajan de tornar abitar la zòna, per empedir la construccion de la restanca. Declaran que lor “resisténcia es dinamica e creativa” e que luchan “contra un sistèma de las idèas e de las practicas, mas dins cap de cas contra d’individús”.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari