A partir de 10 oras del matin, al castèl s'i demandarà "Renat Nelli èra un “catar”? Serà Franc Bardòu, escrivan occitan, redactor de la revista Gai Saber e autor d’una tèsa sul vam poetic occitan de Renat Nelli que mostrà cossí la pensada espiritala de Nelli se noiriguèt de las fonts del catarisme, mas tanben de las gnòsas anticas, de l’Alquimia e de la Cabala, per alestir una espiritalitat cap e tot originala. 

 

A sa seguida, Charles Peytavie, istorian medievista, especialista del catarisme evocarà la publicacion de las Escrituras Cataras en 1959 per Renat Nelli, primièra traduccion dels tèxtes catars virada cap al grand public. Fotograf sus las piadas dels catar e dels bogomils, En Patrick Courault, autor d’un dotzenat de libres prefaciats per l'istoriana Régine Pernoud, los escrivans francofòns Didier Decoin e Frédéric Lasaygues, encontrarà lo public.

 

Dempuèi d'annadas, Patrick Courault percor Euròpa, e notadament los Balcans. Presentarà sos imatges afavorits tirats dels escabis amb los que luènh d'Occitània, sèrva lèummens la mementa dels dissidents dels sègles XII e XIII.

 

A 15 oras, sempre al castèl de Boissa, s'evocarà "dels trobadors als catars, Renat Nelli e la filosofia del catarisme. Per o far, encontrarem en Michel Roquebert, istorian del catarisme e'n Francesco Zambon, especialista del catarisme e dels trobadors, professor de filologia romanica a l’Universitat de Trente. Parlaràn del dualisme catar vist per Renat Nelli, sas tèsas subre lo rapòrt entre la poesia dels trobadors e lo catarisme, la plaça dels sieus escrits subre lo catarisme dins los estudis consacrats a-n-aicesta dissidéncia al sègle XX, entre autre.

 

Las plaças non son milanta! Cal reservar. O podètz far en anant sul sit de l'AEC-Renat Nelli, a l'adressa seguenta,  o per e-mail.




Franc Bardòu