La celèbra ostalariá de cinc estelas d’Arle, lo Juli Cesar [Jules César], redobriguèt sas pòrtas la setmana passada amb una nòva decoracion facha per Christian Lacroix, que rend omenatge a Mistral. L’ostalariá presenta ara de polidas colors e adòpta un estil que remembra lo país e respècta l’istòria de la bastissa, un ancian convent transformat en 1928. Es aital que lo celèbre cordurièr occitan, amorós del patrimòni arlatenc, a ensajat de recuperar las linhas arquitectonicas de l’ancian Convent de las Carmelitas bastit en 1664.
Benlèu la sala mai reüssida n’es lo restaurant nomenat Lo Marqués (escrivon Lou Marquès), amb las fustas ancianas, los castelets d’origina de fèrre fargat, las cadièras de Pierre Paulin e una frisa pintada de taures e d’arlatencas en ombras chinesas.
Las cambras prenon tres estancis; al ras de la cauçada la decoracion es dedicada a la passion del cordurièr per la corrida e las fèrias, lo primièr estanci rend omenatge a la Provença del sègle XVIII e lo segond mòstra l’esperit de Camarga.
Long d’un corredor, se pòt legir en letras gròssas un fragment del Poèma dau Ròse de Mistral: “A! que fai bòn pojar sensa relambi vèrs son desir, e mai siegue qu’un somge! [Ah! que fai bon pouja sènso relambi vers soun désir, emai siegue qu’un sounge!]”. Es escrich en occitan e traduch en francés.
Benlèu la sala mai reüssida n’es lo restaurant nomenat Lo Marqués (escrivon Lou Marquès), amb las fustas ancianas, los castelets d’origina de fèrre fargat, las cadièras de Pierre Paulin e una frisa pintada de taures e d’arlatencas en ombras chinesas.
Las cambras prenon tres estancis; al ras de la cauçada la decoracion es dedicada a la passion del cordurièr per la corrida e las fèrias, lo primièr estanci rend omenatge a la Provença del sègle XVIII e lo segond mòstra l’esperit de Camarga.
Long d’un corredor, se pòt legir en letras gròssas un fragment del Poèma dau Ròse de Mistral: “A! que fai bòn pojar sensa relambi vèrs son desir, e mai siegue qu’un somge! [Ah! que fai bon pouja sènso relambi vers soun désir, emai siegue qu’un sounge!]”. Es escrich en occitan e traduch en francés.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari