Se passarà lo filme documentari sus l’escrivan dins l’encastre de la Mòstra de Cinèma Occitan 2014 e se’n farà una conferéncia
Las celebracions de l’an Mistral son estadas nombrosas non solament en Occitània mas tanben als Païses Catalans. Dins aquel sens, la vila de Canet de Mar rendrà omenatge a nòstre escrivan màger amb la projeccion del filme documentari Frederic Mistral, organizat per la plataforma per la lenga catalana e dins l’encastre de la Mòstra de Cinèma Occitan 2014. Lo filme se difondrà lo 4 d’octòbre que ven a 12h, en occitan amb de sostítols en catalan.
De mai, lo 24 d’octòbre l’omenatge contunharà amb una conferéncia entitolada “Mistral, l’òme darrièr la pòrta, entre l’idilli e l’elegia” a carga de Jaume Figueras.
I trobaretz las autras localitats catalanas e occitanas que tanben an programat la projeccion de creacions audiovisualas occitanas.
Etiquetas
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lo 20 de setembre l' ai vist a Arenhs de Mar, vila al costat de Canet. Lo film es força ben fait mai los sostitols en catalan son sinistres. Lo film es bon, molt bon, mai s' explica pas la grafia mistralenca,me sembla qu'acó és una mancança.
Certament, els subtitols valdria més que fossin en occità i la gent ho entendria millor segurament.
Està molt mal revirada,i està fet com si l' occità fos el suèc.
No, no es pot plantejar una mostra de cinema occità a Catalunya com si fos la mostra de cinema suèc.
Lo catalan e l' occitan son de lengas bessonas, no podem pas perdre la comunitat lingusitica que encara som.
No es pot traduïr,com se fa en aqueste film, la gran roca per una roca gegant, no se pot pas revirar lenga minoritzada per lenga minoritària.
Tampòc no cal traduïr ''en plen mitant (de la muntanya)'' per al cor de la muntanya, és pot dir al bell mig de la muntanya. No cal revirar capbussar per anar-se'n a l' aigua, tots sabem,encara, què vol dir capbussar, encara i no ho em de perdre . Tampòc no em de predre la paraula bellugar i no traduirla per moure, belugar és pot traduÏr--si es que cal traduïr-per bellugar i no cal moure res.
Cal que fem l'apropament natural de les nostres llengues i que no cedim ni a les formes francesses, ni a les formes castellanes, tot i tenint un gran respecte pel castellà i pel francés.
Ah! i una darrera causa, los troçes de Mirelha revirats al català calia cercar-los als textes ja revirats al català de sempre i no fer reviraments de tercera categoria.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Lo 20 de setembre l' ai vist a Arenhs de Mar, vila al costat de Canet. Lo film es força ben fait mai los sostitols en catalan son sinistres. Lo film es bon, molt bon, mai s' explica pas la grafia mistralenca,me sembla qu'acó és una mancança.
Certament, els subtitols valdria més que fossin en occità i la gent ho entendria millor segurament.
Està molt mal revirada,i està fet com si l' occità fos el suèc.
No, no es pot plantejar una mostra de cinema occità a Catalunya com si fos la mostra de cinema suèc.
Lo catalan e l' occitan son de lengas bessonas, no podem pas perdre la comunitat lingusitica que encara som.
No es pot traduïr,com se fa en aqueste film, la gran roca per una roca gegant, no se pot pas revirar lenga minoritzada per lenga minoritària.
Tampòc no cal traduïr ''en plen mitant (de la muntanya)'' per al cor de la muntanya, és pot dir al bell mig de la muntanya. No cal revirar capbussar per anar-se'n a l' aigua, tots sabem,encara, què vol dir capbussar, encara i no ho em de perdre . Tampòc no em de predre la paraula bellugar i no traduirla per moure, belugar és pot traduÏr--si es que cal traduïr-per bellugar i no cal moure res.
Cal que fem l'apropament natural de les nostres llengues i que no cedim ni a les formes francesses, ni a les formes castellanes, tot i tenint un gran respecte pel castellà i pel francés.
Ah! i una darrera causa, los troçes de Mirelha revirats al català calia cercar-los als textes ja revirats al català de sempre i no fer reviraments de tercera categoria.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari