capçalera campanha

Actualitats

Fotuda planeta! de Sèrgi Viaule

La “plega” 2014 de l’IEO a liurat los sieus tradicionals 4 obratges. Demièg aqueles se trapa Fotuda planeta! escrit pel Sèrgi Viaule. L’autor es plan conegut dels legeires de Jornalet ja que n’es lo cronicaire literari. Brave Sèrgi Viaule! Ont trapa tota aquela energia per aver donat e contunhar de donar tant de la siá persona a la literatura occitana? Fòrtament implicat dins l’edicion, Sèrgi Viaule es estat l’incansable mestieral de la produccion literària occitana. O disi pas per flatariá en nom de la siá participacion a Jornalet. O disi perque es una vertat qu’es de bon remembrar.
 
Fotuda planeta! es un recuèlh de dètz e nòu novèlas. Per las nòstras latituds latinas es un genre literari mens presat que dins las literaturas anglofònas. E pasmens se prèsta meravilhosement a la lenga occitana e, al delà, a la civilizacion occitana. Sèrgi Viaule dòsa finament la longor de las siás istòrias amb una mejana de 26 paginas per novèla, çò qu’es pro long per intrar dins la realitat dels personatges e pro cort per obligar a una precision de cada paraula.
 
Las novèlas d’aqueste recuèlh viran a l’entorn de la vida vidanta, passada o presenta, del nòstre país. I crosam la mena de gents que vivon pròche nosautres. En general las istòrias se debanan dins un  decòr que nos es familiar, çò es, lo país nòstre, e las pensadas dels personatges poirián èsser las nòstras. E las istòrias avançan fins al moment qu’interven un element fantastic, o comic, o inesperat que càmbia lo fil del raconte e atal ne ven desvariat lo legeire.
 
La lenga qu’emplega En Viaule es un lengadocian subtilament natural. La lenga es vesina de l’occitan estandard amb unes punts de variacions leugièrs que li donan una musicalitat e una naturalitat encantadoira. En Viaule a chucat la lenga al brèç e aquò se sentís e s’ausís. L’escriveire, amb una mestriá gaireben diabolica, nos fa present de centenas d’expressions idiomaticas que son talament ben contextualizadas que cadun las comprendrà, quitament s’es pas natiu dins la lenga. Es un pauc la magia d’aqueste libre.
 
Per ieu lo joièl d’aqueste recuèlh es la novèla Tocat de la ratapenada blanca qu’es una mena de condensat de l’art del raconte occitan, un conte de la velhada en vestit de salon literari. Extraits:
 
“Atal n’èra que la vièlha Polonia passava per una bruèissa. Cal ben dire que la paura semblava una masca. Èra magra coma una estelon e seca coma una arencada. Aviá la pèl maurèla que revertava la d’una tartarina.”
 
“Pèiròt fasiá partida de la primièra generacion qu’anava aprene a legir e escriure sens que son monde agèsson escuts a far lusir. S’anava poder instruire tot en demorant al vilatge. Atal poirá aprene e trabalhar a l’encòp. Coma totes los gafets de son edat èra tengut de se ganhar las trempas”
 
Al nivèl de la presentacion, aqueste libre es d’una tenguda classica. La color burèla clara e lo design espurat rapèla las cobèrtas de las edicions Gallimard-NRF. Amb aquò, es segur que la colleccion A Tots se serà volguda marcada coma l’editor classic de la literatura occitana.
 
Fotuda Planeta! es un libre apassionant qu’a plan capitat l’escomesa d’èsser a l’encòp un obratge de naut nivèl literari e un objècte popular e agradiu. Lo recomandi sens trantalhar a qui vòl passar un excellent moment de lectura.
 
 
 
 
Terric Lausa
 
 
 
_____
VIAULE, Sèrgi. Fotuda Planeta! IEO Edicions, Colleccion A tots, 2014, 244 paginas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Cristian FORMENT AGEN
1.

"Atal ... Tartarina" "Pèiròt ...trempas."
Òm se sent tant esmogut a l'evocacion d'aquel monde de proletaris qu'òm se demanda se l'autor es pas anat un pauc tròp luènh dins sa denonciacion del conservatisme politic car als explotadors del petit pòble.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article