Lo president de Chipre suspend sa participacion a las convèrsas en protèsta contra l’enviament d’un vaissèl turc dins las aigas chipriòtas. Turquia repròcha a Chipre d’autrejar de licéncias per explorar de ressorsas naturalas sens téner en compte lo govèrn de Chipre del Nòrd.

L’enviat especial de las Nacions Unidas per Chipre, Espen Barth Eide, assaja aquestes jorns de desencalar lo procès de patz dins l’illa mediterranèa, dempuèi que lo president de Chipre, lo grecochipriòta Nikos Anastasiadis, se retirèsse dimars de la taula de negociacion. Lo motiu: lo desacòrdi amb Turquia subre l’esplecha sosmarina de jaces de gas.
La retirada d’Anastasiadis es la responsa a l’enviament de part de Turquia d’un vaissèl de guèrra dins las aigas del sud de Chipre per far d’exploracions sismicas.
Internacionalament, aquelas aigas fan partida de la zòna economica exclusiva (ZÈE) de Chipre, mas Turquia las reconeis pas. Ankara ditz que quina que siá exploracion de la ZÈE se deuriá basar sus un acòrdi entre lo govèrn de Chipre (grecochipriòta) e lo de Chipre del Nord (turcochipriòta).
 
Las ZÈE son d’airals de competéncia exclusiva dels estats per l’esplecha de las ressorsas naturalas. Per aquela rason, lo govèrn de Chipre a donat de licéncias d’exploracion a divèrsas companhiás. Una d’aquelas licéncias la tenon l’italiana ENI e la sud-coreana KOGAS al blòc 9 de la ZÈE. Près d’aquel blòc, ja en aigas israelianas, existisson divèrses jaces de gas. ENI, KOGAS e lo govèrn chipriòta an d’esperanças de ne trobar tanben al blòc 9.
Amb aquela tela de fons, Eide se tròba a Chipre, ont manten de reünions amb los politicians e diplomatas grecochipriòtas e turcochipriòtas. Son pòrtavotz exclutz pas que l’enviat de l’ÒNU se pòsca reünir amb Anastasiadis e amb lo president de Chipre del Nòrd per tal de retardar lo conflicte.
Dempuèi 2008, las convèrsas subre lo futur de l’illa se fan subre l’encastre d’un acòrdi per convertir Chipre en un estat federal compausat per dos estats: un de grecochipriòta e un de turcochipriòta. Mas dempuèi, las convèrsas an pas reüssit a definir coma se concretizariá aquela solucion.
 
Ramentem que l’estat de Chipre benefícia d’una reconeissença internacionala; contrarotlava tota l’illa abans la division de 1974 e contunha de ne revendicar lo nòrd; ten una majoritat grecochipriòta mas reconeis tanben los turcochipriòtas. A l’opausat, Chipre del Nòrd es un estat secessionista pròturc, dessenhat solament per la populacion turcochipriòta e favorizat per l’invasion militara turca dempuèi 1974; es reconegut unicament per Turquia.
 
 
 
Aqueste article es adaptat de la revista Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de collaboracion.