Mentre que la màger part de las economias europèas patisson de reduccions budgetàrias que fragilizan las populacions en nom dels deficits e del deute, lo mensual francés Le Monde diplomatique ven de difusar, dins son numèro d’octòbre, un article que denóncia lo silenci mediatic generalizat a l’entorn d’un rapòrt segon lo qual sonque lo 41% del deute public francés es legitim. Ansin lo 59 % que rèsta es pas de remborsar.
Se tracta del rapòrt mes en linha en mai de 2014 per una organizacion francesa, lo Collectiu per un Audit Ciutadan del Deute Public. Aquesta entitat, creada en 2011, recampa de comitats locals, demest los quals fòrça son en Occitània, qu’an per tòca una reflexion publica per fin d’assajar de modificar la politica de l’estat francés e tanben dels autres païses de l’Union Europèa.
Segon lo rapòrt, lo 59% del deute public francés s’apren a doas causas màgers: los presents fiscals e los manlèus dels tausses d’interès excessius. Los presents fiscals als fogals mai rics e a las entrepresas grandas —qu’an pas empedit lo caumatge de massa— an fach en 30 ans recular la part de las recèptas de l’estat dins lo PIB de 5 ponches, mentre que las despensas, elas, an reculat de 2 ponches. Se l’estat francés aguèsse servat son nivèl de recèptas publicas, son deute seriá uèi inferior de 488 miliards d’èuros, valent a dire de 24 ponches de PIB.
Los tausses d’interès excessius s’explican, eles, per los manlèus als mercats financièrs e non als fogals ni a las bancas. Se l’estat francés aguèsse manlevat amb un taus d’interès real d’un 2%, son deute seriá uèi inferior de 29 ponches de PIB, siá de 589 miliards d’èuros.
D’aquesta analisi, totun disponibla despuèi 5 meses, gaireben degun ne parla pas, mentre que pausa de questions importantas de politica estatala, contradictòrias amb las obsessions budgetàrias del PS, las propòstas de l’UMP, que vòl accelerar las reduccions de las despensas publicas, e las de l’FN, que cèrca de culpabilizar los estrangièrs e los immigrats dels deficits.
Se l’interès general e la justícia sociala devon preocupar los partits politics?
GJB
Se tracta del rapòrt mes en linha en mai de 2014 per una organizacion francesa, lo Collectiu per un Audit Ciutadan del Deute Public. Aquesta entitat, creada en 2011, recampa de comitats locals, demest los quals fòrça son en Occitània, qu’an per tòca una reflexion publica per fin d’assajar de modificar la politica de l’estat francés e tanben dels autres païses de l’Union Europèa.
Segon lo rapòrt, lo 59% del deute public francés s’apren a doas causas màgers: los presents fiscals e los manlèus dels tausses d’interès excessius. Los presents fiscals als fogals mai rics e a las entrepresas grandas —qu’an pas empedit lo caumatge de massa— an fach en 30 ans recular la part de las recèptas de l’estat dins lo PIB de 5 ponches, mentre que las despensas, elas, an reculat de 2 ponches. Se l’estat francés aguèsse servat son nivèl de recèptas publicas, son deute seriá uèi inferior de 488 miliards d’èuros, valent a dire de 24 ponches de PIB.
Los tausses d’interès excessius s’explican, eles, per los manlèus als mercats financièrs e non als fogals ni a las bancas. Se l’estat francés aguèsse manlevat amb un taus d’interès real d’un 2%, son deute seriá uèi inferior de 29 ponches de PIB, siá de 589 miliards d’èuros.
D’aquesta analisi, totun disponibla despuèi 5 meses, gaireben degun ne parla pas, mentre que pausa de questions importantas de politica estatala, contradictòrias amb las obsessions budgetàrias del PS, las propòstas de l’UMP, que vòl accelerar las reduccions de las despensas publicas, e las de l’FN, que cèrca de culpabilizar los estrangièrs e los immigrats dels deficits.
Se l’interès general e la justícia sociala devon preocupar los partits politics?
GJB
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Se pagam pas lo deute, ne crebarem, ne podèm èsser segur. Per contra, se lo pagam, ne crebarem. Ne podèm estar segur tot parièr ! De mai, utilizar d'argent public per finançar d'interèsses privats (coma los interèsses del deute), aquò's tot simplament escandalós. E, mai que mai, se veire suprimit sens cap discussion lo dreit de tornar metre en causa e en question lo dreit de decidir d'aver o non una sobeiranetat politica subre la gestion de la moneda, aquò reven a un denèc de democracia tras qu'evident, republicanament inacceptable ! Euròpa o exigís ? E ben cal cambiar Eurôpa, causa impossible estant que per o far, cal l'unanimitat dels estats membres,… e doncas cal quitar Euròpa, o renonciar al quite concèpte de democracia.
2000 miliards d'Euròs de deute public oficialament o 1500 miliards oficiosament, cambia par grand causa fondamentalament. Es tot simplament un desastre par las generacions que venon.
#2 Aquela lei a pas cambiat grand causa non, mas se pòt demandar se lo fait qu'avèm abandonat al meteis moment l'indexacion de al moneda sus l'aur i es pas tanpauc per quicòm. Çaquelà, la creacion monetària es una question (importanta), lo deute n'es una autre (degun a pas obligat l'estat de far de deficit e de deute). Te prepausi un estudi de «l'autre camp» que pausa la question de la legitimitat, e de pagar pas una partida :
http://www.generationlibre.eu/etudes/pour-une-restructuration-preventive-et-ordonnee-de-la-dette-souveraine/
#2- 100% del deute es pas legitim. Es aquò de qué informa l'analisi milhora
Quand disètz que de l'analisi de que rendètz compte, degun ne parla pas, prenètz acte, se vos plai,d' una vertadièra font d'esquèrra; alavètz, cambiaratz d'opinion.
Tè ! per exemple, Solidaritat ne fa sa constanta preocupacion !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari