Fa pas gaire, visitavi a Edimborg lo Musèu Nacional Escocés. Tot còp, tombèri nas e nas amb Dolly, la primièra feda clonada per la còla scientifica bailejada pel binòmi Keith Campbell e Ian Wilmut. Un pauc pus luènh una veirina èra consacrada a John Boyd Dunlop, l’inventor del pneumatic. Aquò per dire cossí las nacions del Monde sabon prene en compte lor patrimòni scientific. Cèrtas, es plan mai aisit per las nacions independentas o autonòmas que dispausan dels mejans politics e materials d’o far. Pasmens, es pas una rason per las nacions sens estat e sens estatut politic d’abandonar aquel patrimòni a l’enemic o al desbrembièr. Josiana Ubaud a milanta còps rason de s’escalustrar del pauc d’interès que pòrtan los occitans a lors cercaires e descobridors scientifics. Regrèta, e es pas la sola, que nòstres compatriòtas portèssen pas mai d’atencion a l’istòria de las sciéncias en Occitània. Las sabentas e sabents occitans participèron plenament a l’evolucion de las sciéncias. Lors contribucions a l’avançada del progrès uman son indenegablas. Es una evidéncia qu’amb Josiana Ubaud es bon, qualques còps, de tornar dire.
 
Coma per son Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan, paregut en 2011, çò probablament mai interessant dins l’òbra aquesta, e mai s’es pas aquí l’essencial d’un diccionari, aquò’s la lectura del portisson escalcit per la lexicografa. Dins aqueste diccionari l’autora i torna a explicar menimosament las rasons per las qualas se metèt al trabalh. Precisa quines foguèron los “postulats” de son entrepresa. Son de paginas plenas d’ensenhaments, d’interrogacions e de proposicions. Son subretot de paginas d’una bèla intelligéncia e d’una granda onestetat intellectuala. Quicòm de soscat e de bastit per far avançar la coneissença del patrimòni occitan (que siá dich en passant n’a plan besonh). Aquò’s amb d’estudis d’aquesta mena que tornarem, pauc a cha pauc, reconquistar nòstra dignitat nacionala. Lo merit de Josiana Ubaud es d’ont mai grand que tot aqueste trabalh, d’estirada longa, es estat fach benevòlament.
 
Aqueste diccionari clau quatre despartiments, quatre domenis scentifics que son las matematicas, l’informatica, la fisica-tecnologia e la quimia-mineralogia. En tant qu’usatgièr de l’esplech, s’aviái una pichona suggestion de far a l’autora, en cas de reedicion de l’obratge, seriá d’apondre en fin de volum una taula completa. Entendi per “taula completa” la lista alfabetica de totas las dintradas de l’obratge, totas matèrias barrejadas. D’efièch, admetam que pendent un trabalh de traduccion tombèssi sus l’adjectiu francés chlorométrique. Non solament coneissi pas son equivalent occitan, mas coneissi pas tanpauc la significacion del mot. Alavetz, ont l’anar quèrre dins lo diccionari tal coma es engimbrat actualament? Dins la partida consacrada a l’informatica? Dins la dedicada a la fisica-tecnologia? Mentre que s’aviái a posita una taula completa de l’ensems dels mots enclauses dins lo diccionari i aniriái dirèctament; aquò malgrat mon ignorància de partença. L’opcion dels quatre glossaris, cadun diferents per domeni scientific, se ten. Mancariá pas que d’apondre a l’edicion una taula generala per facilitar, encara mai, l’utilizacion de l’aisina lexicala novèla.
 
Josiana Ubaud costosiguèt la presentacion d’aqueste diccionari de mercés a una iconografia consequenta e de tria. Las ai pas ieu comptadas pel menut, mas serián 260 fòtos de color d’estatuas e gravaduras ancianas de sabentas e sabents qu’illustran l’obratge. Imagini las dificultats rescontradas per las recampar! Dins l’introduccion la lingüista ne ditz un mot. Amb aquesta atencion portada a l’edicion, l’autora ten, amb rason, a dissociar pas sciéncia e estetica. A travèrs de las edats aquesta associacion es estada una constanta dins lo monde de la recèrca scientifica e tecnologica. D’efièch, dins l’istòria de l’umanitat qualques sabentas e sabents s’adonèron a las arts. Pel domeni occitan Josiana Ubaud balha lo nom de planes que s’i faguèron de las bèlas letras e dialoguèron amb las musas. La lista seriá tròp longa de portar çai tenent. Cadun se farà un plaser de la descobrir dins l’obratge.
 
Aquel diccionari scientific de 427 paginas (12 500 dintradas) es, va sens dire, lo mai complet qu’avèm ara per ara. 380 sabentas e sabents, engenhairas e engenhaires, tecnicianas e tecnicians occitans i son repertoriats. Son portats per òrdre alfabetic en debuta d’obratge. Per cadun son notats son epòca, sa region d’origina e son domeni de recèrca o de competéncia.
 
Lo libre s’adreiça aitanplan al curiós de las sciéncias que se vòl cultivar coma als ensenhaires per lor trabalh. Regaudirà atanben los professionals d’aquestas disciplinas tecnicas e scientificas. De tot biais totòm i trobarà son compte. Aquò’s solide, lo lector i farà de descobèrtas insospechadas. Los quitis lingüistas s’i deurián ronzar dessús. Occitània es talament rica dins aqueste domeni coma dins plan maites qu’es pas un trabalh de recension definitivament acabat. Se va completar amb lo temps.
 
Qualques citacions d’autors occitans ancians o modèrnes acompanhan, per illustracion, certans vocables. Es un biais engenhós de copar, de temps en quora, la litània arida del lexic. La tòca d’aqueste diccionari, coma la de tot diccionari, es, plan solide, de normar la lenga. Fasiá besonh. Avèm aquí una estela de mai al cèl de la lenga occitana.
 
 
 
 
Sèrgi Viaule
 
 
 
 
_____
UBAUD, Josiana. Diccionari scientific francés-occitan. Edicions Nerta, 2014. 427 paginas.