Actualitats
Lo Senat francés vòl que se mantenga la region de Lengadòc-Rosselhon
La comission especiala encargada de la reforma territoriala a decidit que 15 regions deurián compausar l’estat francés, e non pas 13. Los senators an de votar aquela proposicion aqueste dimars 28 d’octòbre
Segon çò que rapòrta l’edicion nòrd-catalana de Vilaweb, una comission del Senat francés a decidit de prepausar doas causas per rapòrt a la division regionala de l’estat: crear una region d’Alsàcia, e separar las regions de Miègjorn-Pirenèus de Lengadòc-Rosselhon, en modificant aital la carta territoriala aprovada per l’Assemblada Nacionala. S’aquela proposicion es aprovada, Alsàcia sortirà de la granda region que prepausavan de l’amassar dedins amb Champanha-Ardena e Lorena.
Aquel cambiament de la reforma territoriala se deu fòrça al cambiament politic, sortit de la darrièra eleccion senatoriala; mas es pas assegurat. Ara l’UMP es passada a èsser majoritària dins lo Senat, e a pas l’intencion d’aprovar lo projècte de retalhada regionala elaborada pel govèrn de Valls. A prepausat aqueles emendaments lo senator UMP de Ròse, François-Noël Buffet.
Aquela comission tanben a restablit la possibilitat que se fusionen dos departaments per mejan d’un referendum local, que deu obténer una majoritat de tres cinquens dels vòtes dins cada assemblada departamentala. A tanben modificat las condicions de cambiament de region per un departamant: la region d’origina deu amassar tres cinquens dels vòtes per refusar lo cambiament, del temps que la region d’aculhida e lo departament concernit devon obténer una majoritat de tres cinquens dels vòtes per far possibla l’operacion.
Fin finala, la comission del Senat a prepausat una data per las eleccions departamentalas anonciadas pel govèrn francés, que se debanarián los 22 e 29 de març.
Aqueste dimars, doncas, lo Senat deurà aprovar aqueles cambiaments, mas cal remembrar que seràn los deputats de l’Assemblada Nacionala francesa que prendràn las darrièras decisions.
Trobaretz aicí totes los documents oficials dels cambiaments prepausats pel Senat francés.
Aquel cambiament de la reforma territoriala se deu fòrça al cambiament politic, sortit de la darrièra eleccion senatoriala; mas es pas assegurat. Ara l’UMP es passada a èsser majoritària dins lo Senat, e a pas l’intencion d’aprovar lo projècte de retalhada regionala elaborada pel govèrn de Valls. A prepausat aqueles emendaments lo senator UMP de Ròse, François-Noël Buffet.
Aquela comission tanben a restablit la possibilitat que se fusionen dos departaments per mejan d’un referendum local, que deu obténer una majoritat de tres cinquens dels vòtes dins cada assemblada departamentala. A tanben modificat las condicions de cambiament de region per un departamant: la region d’origina deu amassar tres cinquens dels vòtes per refusar lo cambiament, del temps que la region d’aculhida e lo departament concernit devon obténer una majoritat de tres cinquens dels vòtes per far possibla l’operacion.
Fin finala, la comission del Senat a prepausat una data per las eleccions departamentalas anonciadas pel govèrn francés, que se debanarián los 22 e 29 de març.
Aqueste dimars, doncas, lo Senat deurà aprovar aqueles cambiaments, mas cal remembrar que seràn los deputats de l’Assemblada Nacionala francesa que prendràn las darrièras decisions.
Trobaretz aicí totes los documents oficials dels cambiaments prepausats pel Senat francés.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#5
#4
O sabi ben, Lutz e Ernest.
M'imaginavi pas res, malaürosament. Fa longtemps que me fau pas gaire pus d'illusions sul mond politic a la mòda francesa. Aviái escrit una cronica sus aquò (http://opinion.jornalet.com/terric-lausa/blog/980/lestat-ps-e-lo-president-hollande-demostracion-de-forca-o-derivas-autocraticas)
Mas es de bon rampelar çò cinics e malonèstes que son la màger part de los que nos govèrnan e accesoriament çò colhonets que sèm de pas los fotre defòra.
#3 «A cap de moment, la populacion civila occitana es estada consultada, ni tanpauc los mitans economics e associatius, culturals, sindicals. »
>> Seriosament, de qué imaginavas ?
#2 Cal reconéisser que non los ai pas jamai coomtats !
#3 Paure Terric. Nos imaginas en democracia ? Mas i foguèssem, votariam de leis, e non pas de representants corruptibles que las adoban a la salça dels mèstres economics del mond…
Aquesta reforma es una vergonha totala. A cap de moment, la populacion civila occitana es estada consultada, ni tanpauc los mitans economics e associatius, culturals, sindicals. Lo biais de far aquesta reforma es la marca de l'antidemocratisme francoestatal, del colonialisme cap a Occitània e, pièger que tot, del renegadisme e de l'alienacion de gaireben tota la classa politica occitana e de gaireben totas las seccions localas dels partits politics tradicionals. La màger part dels politicians occitans, amb una devocion religiosa, a plegat lo genolh e baisat los pès a aqueste diktat francés.
Ben segur que la granda region lengadociana se farà pas: malgrat lo sieu caractèr institucional ectoplasmic, seriá estada considerada coma tròp potenta fàcia a un estat que se vòl omnipotent dins nòstre país.
Aquò dit, plorarai pas sus aquesta "granda region" lengadociana tala coma o èra volguda: daissava de costat Catalonha Nòrd que reclama dempuèi tostemps de venir un entitat politica pròpria. Daissava de costat la dinamica gascona d'aquesta region.
E quinas seràn las avançadas institucionalas d'aquesta region? Degun ne parla pas a París. Son aquí a voler monopolizar lo debat sus la geografia, mas quid del dreit e de las competéncias? Degun ne mona pas per la simpla rason que d'avançadas institucionalas, n'i aurà pas.
Per çò de rèsta, Occitània es sacrificada per l'oèst, lo nòrd e lo nòrd-èst. Es clar que l'estat francés vòl far dasaparéisser tota possibilitat de poder dessenhar sus una mapa administrativa los contorns d'Occitània en seguir los limits regionals. Es una volontat de far desaparéisser Occitània de las mapas. Es un acte occitanicidi d'una violéncia politica encara jamai vista que se'n mesura pas encara las consequéncias letalas per la nòstra nacion.
#1 Occitània es cobèrta per 39 departaments, non per 33.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari