Donbas participa pas al vòte e prepara sas pròprias eleccions per lo 2 de novembre. La principala fòrça opausanta denóncia de “violacions de la Lei electorala” e comença lo recompte dins las zònas amb una populacion russofòna elevada. Lo president Poroshenko defend un govèrn d’unitat amb los partits pròoccidentals. La composicion del Parlament depend tanben dels resultats dels districtes uninominals.

Los partits pròoccidentals de centredrecha obtenguèron lo 26 d’octòbre la majoritat dels vòtes a las eleccions del Parlament d’Ucraïna, amb los partits del president Petro Poroshenko e del primièr ministre Arsenii Iatzeniuk en tèsta de las preferéncias dels votants. Al vòte i participèron pas ni Crimèa —annexada per Russia en març passat— ni las zònas de Donbas contrarotladas pels independentistas de las republicas de Donetzk e Luhansk, que tenon ensems aperaquí 5 milions d’electors.
 
Amb lo 72% dels vòtes recomptats, lo Front Popular (Narodnyi Front) de Iatzeniuk aganta lo 21,9% dels vòtes, un chic en dessús del 21,5% del Blòc Petro Poroshenko. Aquel resultat practicament los obliga de cercar un acòrdi de govèrn. De fach, lo 26, de vèspre, Poroshenko a anonciat que cercarà un govèrn d’unitat amb totas las fòrças pròoccidentalas, entre las qualas tanben se tròba Autosufisença (Samopomich), un partit crestiandemocrata fondat en decembre de 2012 per lo cònsol de la vila occidentala de Lviv, Andrii Sadovyi, que se situa tresen amb l’11,1% dels vòtes. Maitot poiriá èsser convidada al nòu govèrn l’Union Panucraïnesa Pàtria (Batkivshchyna), de l’èx-primièra ministra Iuliia Tymoshenko, que pasmens a patit una davalada tras que fòrta e que s’es assegurat just-just lo 5,7% dels vòtes.
 
Un autre partit pròoccidental qu’intrarà al Parlament es lo Partit Radical (Radykalna Partiia) d’Oleh Liashko, amb lo 7,4% dels vòtes. Aquel partit demanda una accion pus decidida de part del govèrn contra las fòrças pròrussas e contra las republicas de Donetzk e Luhansk. Qualques sondatges li pronosticavan fins a un 20% dels vòtes, mas a l’ora de la vertat los votants se son pas tant fisats d’el.
 
(Los resultats d’aqueste article pòdon evolucionar a dicha que lo recompte avance.)
 
Tant Poroshenko coma Iatzeniuk gaudisson del sosten de l’Union Europèa, e especialament del govèrn alemand. Lo president de la Comission Europèa, José Manuel Durão Barroso, a dich que lo vòte del 26 es una victòria de la democracia en Ucraïna.
 
 
La zòna de majoritat russofòna contunha de votar diferentament, malgrat tot
 
De la coalicion qu’aviá dominat Ucraïna abans que la revòlta de Maidan reversèsse lo president Viktor Ianukovych, n’es restat pauc de causa, mas a obtengut de resultats melhors que los previstes per las enquistas. Lo Partit de las Regions (Partiia Rehioniv) de Ianukovych a pas participat al vòte —en 2012 aviá agantat lo 30% dels vòtes—, mas una partida de sos parlamentaris se son presentats dins las renguièras del Blòc d’Oposicion (Opozytziinyi Blok). Aquela formacion es restada quatrena, amb lo 9,7% dels vòtes, e serà pas convidada a far partida del govèrn nòu. Son lidèr, Iurii Boiko, denonciava ièr de “violacions massissas de la Lei electorala” a Dnipropetrovsk.
 
Ça que la, lo Blòc d’Oposicion a obtengut un sosten elevat al sud e a l’èst d’Ucraïna, amb una populacion russofòna importanta: la formacion de Boiko mena dins lo recompte a Dnipropetrovsk, Zaporizhzhia, Kharkiv e dins las zònas de Donetzk e Luhansk ont s’es pogut votar.
 
Lo Partit Comunista d’Ucraïna (KPU, 3,9% dels vòtes), sòci de govèrn de Ianukovych, es pas manco arribat al sulhet electoral per intrar dins la reparticion dels sètis (situat al 5%). Per tant, los comunistas restaràn en defòra del Parlament ucraïnés per lo primièr còp d’aquestes darrièrs 90 ans.
 
L’extrèma drecha ultranacionalista ucraïnesa, de son costat, a pena de manténer los sètis de sos partits al Parlament. Svoboda (Libertat) —qu’en 2012 aviá agantat lo 10,5% dels vòtes— demòra ara al 4,7%, es insufisent per intrar dins la reparticion dels sètis. Encara pus bas es lo resultat del Sector de la Drecha (Pravyi Sektor), qu’es demorat amb l’1,9% dels vòtes.
 
Los partits se repartisson la mitat dels 450 sètis del Parlament. L’autra mitat se causís dins de circonscripcions uninominalas. Es per aquela via que los candidats de l’extrèma drecha encara poirián agantar de sètis: es lo cas del lidèr del Sector de la Drecha, Dmytro Iarosh, qu’es en tèsta dins lo recompte de son districte. Per aquela via tanben poirián intrar al Parlament de candidats liats al Partit de las Regions, subretot dins las regions de l’èst e del sud. Los resultats dels districtes uninominals se coneisseràn durant los jorns venents.
 
 
Donbas s’endralha cap a sas eleccions pròprias
 
Coma ja èra anonciat, las zònas de Donetzk e Luhansk jos contraròtle de las republicas autoproclamadas independentas an pas votat a las parlamentàrias ucraïnesas. Al contrari, las doas republicas se preparan per celebrar lors eleccions parlamentàrias pròprias, aqueste 2 de novembre, e afirman qu’an pas cap d’intencion de se reïntegrar al sen d’Ucraïna, que lor a promés una autonomia especiala durant los tres ans que venon.
 
Lo vicepresident de la Republica Populara de Donetzk, Andrii Purhin, a dich qu’en Donbas “li impòrtan pas” las eleccions ucraïnesas, e a apondut que l’eleccion d’aqueste 2 de novembre “farà legitimas las autoritats de la Republica Populara de Donetzk”.
 
E mai se lo 5 de setembre los representants de las republicas de Donetzk e Luhansk signèron una alta al fuòc amb lo govern d’Ucraïna, aquela trèva s’es violada repetidament.
 
 
Mai d’informacion:
 
Ukraiinska Pravda: projeccions de sètis e vòte per cada partit per província
 


Aqueste article es adaptat del jornal Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de collaboracion.