Actualitats
Totas las platanas del Canal de las Doas Mars son menaçadas
Es practicament segur que los 42 000 arbres seràn abatuts a causa d’una malautiá
Un campairòl menaça las platanas del Canal de las Doas Mars (oficialament lo “Canal del Miègjorn”) dempuèi 2006: lo chancre colorat. Ataca e tua los arbres en qualques meses. France Info ven de publicar un reportatge sus aquela malautiá, qu’a provocat que s’abatan per desenats las platanas del canal transoccitan.
“Dins l’espaci de dos o tres ans, aquò vos seca un arbre. Va fòrça lèu. Al canal i a 42 000 platanas, sèm practicament segurs que totes i passaràn”, çò ditz a France Info Francis Maire, un dels expèrts que gerís lo canal e que son ròtle es d’inspectar los arbres. Sa còla descobrís cada annada “un centenat de fogals novèls”. A l’ora d’ara la solucion es d’abatre totes los arbres.
A Tolosa, de cercaires e d’estudiants de l’Institut Estatal de las Sciéncias Aplicadas (INSA) trabalhan per trobar una sòrta de vaccin contra aquesta malautiá que menaça totas las platanas del país.
La malautiá arribèt en Occitània pendent la Segonda Guèrra Mondiala amb de caissas de municion estatsunidencas. Aquelas caissas son enterradas jol Pargue Borély, a Marselha, al pè de las platanas. En 1974 s’identifiquèt l’infeccion, que s’es espandida regde e lèu. Lo primièr cas al Canal de las Doas Mars s’identifiquèt en 2006.
“Dins l’espaci de dos o tres ans, aquò vos seca un arbre. Va fòrça lèu. Al canal i a 42 000 platanas, sèm practicament segurs que totes i passaràn”, çò ditz a France Info Francis Maire, un dels expèrts que gerís lo canal e que son ròtle es d’inspectar los arbres. Sa còla descobrís cada annada “un centenat de fogals novèls”. A l’ora d’ara la solucion es d’abatre totes los arbres.
A Tolosa, de cercaires e d’estudiants de l’Institut Estatal de las Sciéncias Aplicadas (INSA) trabalhan per trobar una sòrta de vaccin contra aquesta malautiá que menaça totas las platanas del país.
La malautiá arribèt en Occitània pendent la Segonda Guèrra Mondiala amb de caissas de municion estatsunidencas. Aquelas caissas son enterradas jol Pargue Borély, a Marselha, al pè de las platanas. En 1974 s’identifiquèt l’infeccion, que s’es espandida regde e lèu. Lo primièr cas al Canal de las Doas Mars s’identifiquèt en 2006.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari