#6- Josep, una sensible evocació del que va passar a l'estat espanyol i que està passant, o com fer creure que "Espanya" es un model de democràcia.
Això sí !que es molt commovedor el destí del president Companys que, al final, simbolitza tota la energia del pòble català !
P.S. Procedint de la història familiar-i catalana- de la meva dona una empenta em va convèncer en fer un obratge respecte a la guerra que la diuen guerra d'Espanya, e les seves conseqüències.

#3 Sí, Cristian, seran detinguts si surten de l'Estat espanyol perquè prèviament la justícia argentina n'havia demanat l'extradició i el govern espanyol s'hi va negar.

El president català Lluís Companys tenia un fill malalt psíquic. Quan els feixistes van ocupar Catalunya, com tants d'altres, van haver de passar a França però amb la mala sort que pare i fill es van perdre l'un de l'altre. Quan el president Companys va saber que el seu fill havia estat localitzat en zona ocupada, l'amor de pare va fer que hi anés a cercar-lo. Va ser aleshores que la Gestapo el va detenir i el va lliurar a Franco.

A Barcelona se li va fer un simulacre de judici al castell de Montjuïc (el mateix que van construir, segons deien, per poder bombardejar Barcelona cada 50 anys) i allí mateix el van afusellar. Va morir descalç per fer-ho trepitjant terra catalana.

Mentre Alemanya va demanar formalment perdó, l'Estat espanyol sempre s'ha negat a anul·lar-ne el judici. Ara el seu cas també està en mans de la justícia argentina.

A la mort de Franco, es va produir l'anomenada Transició espanyola, que mai va voler trencar i condemnar el franquisme. A partir d'aquí va néixer el "mite de la Transició", admiració i exemple de tot el món, però afortunadament aquest mite actualment ja s'està ensorrant.

Molts catalans volem deixar de ser part de l'Estat espanyol, i aquest és un motiu més.

#2 Ròdrigo, amb tot el meu respecte, crec que fas una lectura equivocada del que va passar diumenge passat a Catalunya amb el finalment anomenat "procés de participació", car el que realment va passar és que vam fer un torcebraç amb el govern espanyol i el vam guanyar perquè ens van assegurar que no votaríem i vam aconseguir votar, en una gran diada de desobediència civil que va representar el N9 català ja que, com ha dit avui mateix el president Mas al Parlament, "els catalans hem perdut la por a l'Estat espanyol".

Tens raó quan dius que només vam votar una minoria, és a dir, 2,3M (pel sí-sí, pel sí-no i pel no) però això no es pot valorar adequadament si no és tenint en compte la gran maquinària repressiva de l'Estat contra la qual ens enfrontàvem. La metàfora de David contra Goliat en aquest cas és ben vàlida:No vam poder utilitzar el cens oficial. Correus es va negar a acceptar propaganda informativa de la consulta, i et puc ben assegurar que no tothom n'estava assabentat. La delegada del govern espanyol a Catalunya va escriure a tots els directors dels col·legis i instituts d'ensenyament secundari públics que havien de cedir els locals, amenaçant-los si així ho feien (i malgrat aquestes amenaces, van obrir tots menys un situat a l'Hospitalet).

Per saber el lloc i la mesa on et tocava votar s'havia d'entrar al web de la Generalitat, indicant la població, el nom del carrer o plaça, el número del carrer o plaça i el primer cognom (a Catalunya en tenim dos), i amb això et donaven la informació que t'havies de fer imprimir. No sé com van les coses a Occitània, però et puc ben assegurar que a Catalunya hi ha una gran quantitat de gent -sobretot persones grans- que no té accés a internet i que ni tan sols sabien que s'hi havia de fer aquest tràmit. També es podien informar al 012. I tot i que abans he parlat de les paraules d'avui del president Mas al Parlament, hi ha hagut força gent que a l'hora de la veritat ha tingut por de les amenaces de l'Estat -fins i tot por de violència física, ja que es deia que la policia irrompria als locals a endur-se'n les urnes, i es parlava que en aquest cas s'hi hauria de presentar batalla- i han cregut que facilitar les seves dades personals per poder introduir la papereta dins l'urna els comprometia massa. Dels més de 40 mil voluntaris que es van oferir per dur a terme el procés amb èxit, també n'hi ha hagut uns petita minoria que, atemorida, en el moment de la veritat es va fer enrere, i ningú no els ho pot retreure, perquè s'ha hagut de viure aquí per saber el calibre de les amenaces que ens anaven caient al damunt. Torno a repetir-ho: era una lluita desigual d'un David contra un Goliat, però amb l'astúcia de David, a parer meu, s'ha pogut vèncer.

Només TV3 i CatRàdio, encara que sense línia editorial, es podria considerar que es decantaven per la independència, tot i que les seves tres tertúlies polítiques diàries a la televisió, i també a la ràdio (dos a TV3 -una al matí i una altra de més informal a la tarda- i una tercera a la nit al 3/24) sempre han gaudit d'una pluralitat de parers, com no podia ser altrament en uns mitjans públics. En canvi, el canal privat 8tv i l'emissora de ràdio Rac1 (la més escoltada a Catalunya) són unionistes, encara que el presentador estrella de Rac1 -Jordi Basté- és independentista. Tant 8tv com Rac1 són propietat del grup que edita La Vanguardia (el principal diari català), que com El Periódico (el segon amb més difusió), són acèrrims unionistes. En contrast, El Punt Avui i l'Ara -els altres dos diaris barcelonins-, amb menys difusió, són de línia editorial independentista. Segons això, es podria considerar que els mèdia catalans estarien força equilibrats, però tots els canals televisius i ràdios espanyoles -i també la premsa- es decantaven gairebé al cent per cent contra el dret de decidir (Mèdia.cat n'ha fet un estudi), i és sobrer de dir com consideraven la independència.

Podria continuar aportant més dades de la lluita desigual que s'ha viscut -i s'està vivint- a Catalunya, però aquest comentari una mica desordenat i a rajaploma ja s'ha fet prou llarg, Amb ell només he pretès, Ròdrigo, intentar fer-te comprendre que tot és una mica més complex que no pas els teus arguments poden fer pensar. I és tenint en compte aquesta complexitat que aquí, a priori, es creia que arribar als 2M de votants ja representava un èxit considerable. És clar que els independentistes hauríem volgut un referèndum vinculant o, a manca d'aquest, una consulta acordada, amb les seves dues setmanes de campanya, amb tots els ets i uts, en què totes les tres parts (sí-sí, sí-no, no) haguessin pogut exposar els seus arguments a favor i en contra de les altres dues opcions, però això no ens ha estat permès i per això ens hem agut de conformar amb el succedani d'aquest anomenat "procés participatiu", per a diferenciar-ho d'un referèndum o d'una consulta, del qual tu parles amb tant de menyspreu, i "gràcies" al qual el president Artur Mas i la vicepresidenta Joana Ortega s'enfronten a una querella d'inhabilitació per part de la Fiscalia espanyola, que està en mans del partit governant, ja que la líder del PP català ja va anunciar la querella abans que la Fiscalia es pronunciés, i els tres motius que adduiria per a fer-la possible.

Finalment, voldria acabar fent notar la gran presència dels mèdia internacionals presents a la jornada de diumenge, superiors als que van assistir al referèndum escocès, que cada vegada més s'estan decantant a favor del dret de decidir dels catalans (Ep!, dic dret de decidir i no pas independència). A això, la premsa francesa potser en seria una excepció, sobretot tenint en compte l'editorial de Le Monde.

Salutacions, Rodrigo.

"Rajoy el legalista" reconeix la Interpol ?
Amics, bona notícia : la Interpol ordena la detenció dels franquistes Martín Villa i Utrera Molina. Seran detinguts si surten de l'estat espanyol.