Actualitats
An manifestat contra la barradura de la linha de trens Carcassona-Quilhan
Dissabte 15 de novembre en Plaça de la Gara de Quilhan, aperaquí tres cents personas s’acampèron per dire de non a la volontat de l’SNCF de barrar la gara de Quilhan e la linha Carcassona-Quilhan. Aquesta linha, obèrta en 1876 e 1878, fa partida del païsatge sòcioeconomic, non solament de la Val d’Aude, senon tanben dels parçans de l’entorn: País de Saut e Donasan.
Al motiu fallaciós de non-rendabilitat, la direccion de l’SNCF vòl tampar aquesta ligason, especialament dins sa partida Limós-Quilhan. Per aquò far, an acomolat tres decadas de negligéncias e de desengatjament dins lo mantenement d’aquesta linha, çò es:
Ara l’SNCF es a deplorar lo marrit estat de la linha, que la siá filiala RFF (Réseaux Ferrés de France) n’es la responsabla, e se servís d’aqueste pretèxte per malmenar l’avenidor de la linha.
La region Lengadòc-Rosselhon, dempuèi plusors annadas, lucha per que contunhe de viure aquesta linha: an mes en plaça la bilheta a 1 èuro, quina que siá la distància percorreguda, e tanben se son engatjats a pagar lor part regionala dins la modernizacion de las vias vengudas vetustas. Mas l’estat refusa de pagar sa part. Dempuèi que fonciona lo sistèma de bilhetas a 1 èuro, la frequentacion a pujat del 150%, pròva que la linha es rendabla e utilizada.
Aquesta amenaça s’inscriu dins un encastre mai general de barraduras de las linhas ferroviàrias acusadas per l’estat francés d’èsser “non-rendablas”. Atal 25 barraduras son programadas, demièg las qualas, la màger part, 14 linhas, campan en Occitània. Se comparam aquesta chifra amb la densitat mai febla del malhum ferroviari en Occitània amb la rèsta de l’estat francés, se pòt dire qu’aquesta politica del transpòrt es una agression antioccitana.
La manifestacion èra convocada per l’associacion dicha ALF de defensa de la linha e pel sindicat CGT. Se las bandièras de la CGT èran fòrça visiblas, se remarcava tanben la preséncia del partit EELV e de l’FDG. Entre los movements occitanistas, Iniciativa per Occitània, presenta a la manifestacion, pòrta son sosten a l’acte, coma o fa tanben lo movement País Nòstre.
TL
Al motiu fallaciós de non-rendabilitat, la direccion de l’SNCF vòl tampar aquesta ligason, especialament dins sa partida Limós-Quilhan. Per aquò far, an acomolat tres decadas de negligéncias e de desengatjament dins lo mantenement d’aquesta linha, çò es:
— las garas segondàrias an tampat per daissar plaça a d’automatas de vendas
— lo nombre d’emplegats per la linha es estat baissat
— las vias ferradas son estadas mantengudas dins un estat marrit
— los oraris son mal adaptats a las necessitats dels viatjaires.
— lo nombre d’emplegats per la linha es estat baissat
— las vias ferradas son estadas mantengudas dins un estat marrit
— los oraris son mal adaptats a las necessitats dels viatjaires.
Ara l’SNCF es a deplorar lo marrit estat de la linha, que la siá filiala RFF (Réseaux Ferrés de France) n’es la responsabla, e se servís d’aqueste pretèxte per malmenar l’avenidor de la linha.
La region Lengadòc-Rosselhon, dempuèi plusors annadas, lucha per que contunhe de viure aquesta linha: an mes en plaça la bilheta a 1 èuro, quina que siá la distància percorreguda, e tanben se son engatjats a pagar lor part regionala dins la modernizacion de las vias vengudas vetustas. Mas l’estat refusa de pagar sa part. Dempuèi que fonciona lo sistèma de bilhetas a 1 èuro, la frequentacion a pujat del 150%, pròva que la linha es rendabla e utilizada.
Aquesta amenaça s’inscriu dins un encastre mai general de barraduras de las linhas ferroviàrias acusadas per l’estat francés d’èsser “non-rendablas”. Atal 25 barraduras son programadas, demièg las qualas, la màger part, 14 linhas, campan en Occitània. Se comparam aquesta chifra amb la densitat mai febla del malhum ferroviari en Occitània amb la rèsta de l’estat francés, se pòt dire qu’aquesta politica del transpòrt es una agression antioccitana.
La manifestacion èra convocada per l’associacion dicha ALF de defensa de la linha e pel sindicat CGT. Se las bandièras de la CGT èran fòrça visiblas, se remarcava tanben la preséncia del partit EELV e de l’FDG. Entre los movements occitanistas, Iniciativa per Occitània, presenta a la manifestacion, pòrta son sosten a l’acte, coma o fa tanben lo movement País Nòstre.
TL
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#16 Òc-ben, l'unitat d'accion es tostemps desirabla.
15- Fiat lux ! Sí qu'enfin Gerard-Joan Barceló vei clar, coma Matiàs Gibèrt, qu'es domatge qu'Iniciativa per Occitatània e País Nòstre ajan pas ensajat de co-ordinar lor acte militant dins l'encastre de la gara de Quilhan !
#14 Compreni pas res a vòstre comentari, soi pas especialista d'ermeneutica... Cossí que siá, soi consent amb çò qu'escriu Matiàs Gibèrt.
#13- O veirem donc atal : lo comentari de Mathias Gibert : "L'occitanisme es mòrt ? Visca occitània !" es mai que jamai d'actualitat.
#11 Si que polemicatz, en voler acusar IPO de biais gratuït. País Nòstre, dins son comunicat en francés, mençona pas nada autra formacion politica o sindicala, e perqué o deuriá far? Ven als jornalistas de precisar qual ven a una manifestacion, e aqueste article o fa.
Quand faguèrem l'omenatge a las victimas de la Guèrra Granda, fa una setmana, venguèron de militants del PNO, del Partit Occitan e d'occitanistas sens afiliacion particulara: IPO a pas de besonh de demostrar sa volontat de trabalhar amb totes los occitans de bona volontat.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari