La Nòva Caledònia, l’archipèla de sobeiranetat francesa plaçat en plen Ocean Pacific, se sarra d’un moment decisiu de son istòria ligada a l’estat francés. Es previst qu’abans la fin de 2018, los sieus abitants vòten en un referendum d’autodeterminacion per decidir vòlon un país independent. Se tracta d’una consulta qu’a tot lo sosten de l’estat francés.
 
Lo president, Francois Hollande, reafirmèt ièr aquel sosten al drech de decidir dels canacs (los abitants de Canaquia, lo nom del país segon los independentistas). O declarèt pendent un viatge al territòri, plaçat a aperaquí 1500 quilomètres a l’èst d’Austràlia. Hollande diguèt qu’el a l’esperança que lo referendum previst abans la fin de 2018 conduga a una “solucion acordada per consens” sus las relacions institucionalas entre l’estat francés e Canaquia.
 
Tocant la preferéncia personala del president sus l’avenir de l’archipèla, Hollande vòl garentir la neutralitat de l’estat sus l’independéncia o non del territòri. Es una linha politica que contrasta amb la de l’èx-president Nicolas Sarkozy, qu’aviá parlat a títol personal d’una mantenença de l’archipèla al sen de l’estat francés.
 
Lo procès de la Nòva Caledònia comencèt dins los ans 1980, quand i aguèt una insurreccion armada del pòble canac, menada per l’FLNKS (Front de Libreacion Nacionala Canaca Socialista). Aquela revòlta menèt a la signatura a París, en 1988, dels acòrdis de Matignon, ont se concedissiá una ampla autonomia amb d’institucions pròprias de l’archipèla e la promessa francesa de far un referendum d’autodeterminacion. Dètz ans puèi, se ratifiquèt l’engatjament amb l’Acòrdi de Nouméa e la modificacion dels articles 76 e 77 de la Constitucion francesa.
 
A l’ora d’ara, l’autonomia canaca gerís totas las competéncias levat la justícia, l’òrdre public, la defensa, la moneda e los afars estrangièrs. Amb lo referendum, la populacion deurà decidir s’accèpta que se transferiscan aquelas darrièras competéncias.