Actualitats
L’èuro es arribat en Lituània amb lo sosten de la mitat de la populacion
L’adopcion de la moneda comunautària es obligatòria pels estats membres qu’an aderit dempuèi la siá creacion, e ja i an aderit Letònia, Estònia e Eslovaquia
Lituània venguèt ièt lo 19n país de l’Eurozòna, amb sa populacion devesida entre los que creson que lo cambiament portarà de resultats positius, e los qu’o creson pas. Segon un sondatge de l’Eurobaromètre, mens de la mitat dels lituans creson que l’èuro serà positiu per eles, e mai se la majoritat creson que son preparats per n’assumir l’enjòc. De fach i pas cap de causida; totes los païses que son intrats dins l’Union Europèa dempuèi la creacion de l’èuro son obligats de l’adoptar. Las principalas malfisanças envèrs la moneda comunautària visan lo desequilibri dels ritmes de creissença: se ben l’èuro es estancat, Lituània es una de las economias europèas que creisson mai regde.
Lituània faguèt ja un primièr ensag d’adoptar la moneda comuna en 2007, mas alavetz o li refusèron perque la siá economia se trobava pas en sintonia amb la de l’Eurozòna. Se se ten compte que l’economia de la Zòna Èuro rèsta estancada e que, per contra, lo PIB de Lituània seguís un ritme de creissença de 4,3%, aquel desnivèl es totjorn evident. Dempuèi lo començament de la crisi, Lituània (qu’aviá quitament enregistrat un 18% de caumatge, amb una populacion de 3 milions d’abitants) a adoptat un perfil marcat per l’austeritat e entre 2009 e 2013, arribèt de reduire lo deute public del 9,3% de lo sieu PIB al 2,6%, mai que cap d’autre estat membre.
Es benlèu pr’amor d’aquò que, segon lo sondatge de l’Eurobaromètre de setembre passat, lo 48% dels lituans creson que las consequéncias d’adoptar l’èuro seràn de negativas per lor país. Per contra, solament lo 44% pensan que la moneda comunautària seriá positiva per Lituània, e mai s’aquel percentatge a aumentat en comparason amb abril de 2013, quand solament lo 35% vesián l’èuro favorablament.
Ça que la, lo 90% dels lituans asseguran que s’adaptaràn personalament a l’èuro, mentre que lo 51% creson que lor país es preparat per un cambiament, e lo 70% creson que son fòrça ben informats sul foncionament de la moneda comunautària, segon los resultats de l’Eurobaromètre.
De critèris per e contra l’èuro
D’autoritats coma lo president de la Banca Centrala de Lituània, Vitas Vasiliauskas, o lo sieu ministre de las finanças, Rimantas Šadžius, creson que l’èuro los ajudarà a obténer de prèstes a melhor mercat, que tombarián al 0,8% segon las prediccions de las institucions bancàrias del país, e a favorir la creissença del PIB fins al 1,3%. E mai, segon Vasiliauskas, l’èuro impulsarà lo comèrci, en prenent en compte que Lituània es estada fins ara lo mercat mai dobèrt a l’exportacion de l’Eurozòna e qu’a partir de l’adopcion de la moneda comunautària, caldrà pas pus far d’estimacions per rapòrt a las fluctuacions del litas, la moneda lituana.
D’un autre costat, Lituània farà partida tanben del Mecanisme Comun de Supervision e, de fach, lors entitats de crèdit an ja participat a las avaloracions de resisténcia a l’Eurozòna. En mai d’aquò, la Banca Centrala Europèa anoncièt que ja supervisariá dirèctament las principalas entitats lituanas.
Mas un dels factors que fa mai paur als detractors de l’èuro es que la siá adopcion poiriá afectar la competitivitat de Lituània e la siá politica salariala. Lituània es una granda exportaira, qu’arriba d’èsser competitiva gràcias a la man d’òbra a bon mercat, que concentra un tèrç de la productivitat de la Zòna Èuro. Mas dempuèi 1990, la siá populacion es tombada fins al 20% e una granda partida de sos obrièrs, sustot la man d’òbra jove e qualificada, son emigrats, en tot daissar dins lo país un naut percentatge d’obrièrs non qualificats.
D’un autre costat los salaris an crescut del 5% aqueste 2014 passat en Lituània —mai que mai per los obrièrs mai qualificats, que recebon de retribucions mai nautas—, fòrça mai que la mejana de l’Eurozòna, que vira a l’entorn de l’1%. E se l’argent contunha d’aumentar, o faràn tanben los prèses, segon las estimacions del Fons Monetari Internacional, que calcula que l’inflacion lituana superarà la de l’Eurozòna dins los ans venents. Aquò rendriá los produches de Lituània mai cars e, doncas, sa populacion a paur que se pèrda la competitivitat, coma foguèt lo cas de Grècia e de Portugal pendent la crisi.
ACN/Vilaweb
Lituània faguèt ja un primièr ensag d’adoptar la moneda comuna en 2007, mas alavetz o li refusèron perque la siá economia se trobava pas en sintonia amb la de l’Eurozòna. Se se ten compte que l’economia de la Zòna Èuro rèsta estancada e que, per contra, lo PIB de Lituània seguís un ritme de creissença de 4,3%, aquel desnivèl es totjorn evident. Dempuèi lo començament de la crisi, Lituània (qu’aviá quitament enregistrat un 18% de caumatge, amb una populacion de 3 milions d’abitants) a adoptat un perfil marcat per l’austeritat e entre 2009 e 2013, arribèt de reduire lo deute public del 9,3% de lo sieu PIB al 2,6%, mai que cap d’autre estat membre.
Es benlèu pr’amor d’aquò que, segon lo sondatge de l’Eurobaromètre de setembre passat, lo 48% dels lituans creson que las consequéncias d’adoptar l’èuro seràn de negativas per lor país. Per contra, solament lo 44% pensan que la moneda comunautària seriá positiva per Lituània, e mai s’aquel percentatge a aumentat en comparason amb abril de 2013, quand solament lo 35% vesián l’èuro favorablament.
Ça que la, lo 90% dels lituans asseguran que s’adaptaràn personalament a l’èuro, mentre que lo 51% creson que lor país es preparat per un cambiament, e lo 70% creson que son fòrça ben informats sul foncionament de la moneda comunautària, segon los resultats de l’Eurobaromètre.
De critèris per e contra l’èuro
D’autoritats coma lo president de la Banca Centrala de Lituània, Vitas Vasiliauskas, o lo sieu ministre de las finanças, Rimantas Šadžius, creson que l’èuro los ajudarà a obténer de prèstes a melhor mercat, que tombarián al 0,8% segon las prediccions de las institucions bancàrias del país, e a favorir la creissença del PIB fins al 1,3%. E mai, segon Vasiliauskas, l’èuro impulsarà lo comèrci, en prenent en compte que Lituània es estada fins ara lo mercat mai dobèrt a l’exportacion de l’Eurozòna e qu’a partir de l’adopcion de la moneda comunautària, caldrà pas pus far d’estimacions per rapòrt a las fluctuacions del litas, la moneda lituana.
D’un autre costat, Lituània farà partida tanben del Mecanisme Comun de Supervision e, de fach, lors entitats de crèdit an ja participat a las avaloracions de resisténcia a l’Eurozòna. En mai d’aquò, la Banca Centrala Europèa anoncièt que ja supervisariá dirèctament las principalas entitats lituanas.
Mas un dels factors que fa mai paur als detractors de l’èuro es que la siá adopcion poiriá afectar la competitivitat de Lituània e la siá politica salariala. Lituània es una granda exportaira, qu’arriba d’èsser competitiva gràcias a la man d’òbra a bon mercat, que concentra un tèrç de la productivitat de la Zòna Èuro. Mas dempuèi 1990, la siá populacion es tombada fins al 20% e una granda partida de sos obrièrs, sustot la man d’òbra jove e qualificada, son emigrats, en tot daissar dins lo país un naut percentatge d’obrièrs non qualificats.
D’un autre costat los salaris an crescut del 5% aqueste 2014 passat en Lituània —mai que mai per los obrièrs mai qualificats, que recebon de retribucions mai nautas—, fòrça mai que la mejana de l’Eurozòna, que vira a l’entorn de l’1%. E se l’argent contunha d’aumentar, o faràn tanben los prèses, segon las estimacions del Fons Monetari Internacional, que calcula que l’inflacion lituana superarà la de l’Eurozòna dins los ans venents. Aquò rendriá los produches de Lituània mai cars e, doncas, sa populacion a paur que se pèrda la competitivitat, coma foguèt lo cas de Grècia e de Portugal pendent la crisi.
ACN/Vilaweb
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari