capçalera campanha

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.Lengadòc

Camin de fèrre: marridas e bonas nòvas per Occitània

| Jean-Louis Zimmermann
Lo 31 de decembre de vèspre se barrèt l’estacion de trens de Quilhan qu’èra dobèrta dempuèi 1881. Malgrat una mobilizacion sociala e sindicala importanta, l’SNCF, valent a dire l’estructura de l’estat francés en matèria de transpòrts ferroviaris, es demorada sorda a las sollicitacions del pòble. París se serà pensat de conéisser los besonhs dels occitans melhor que los occitans e aurà jutjat que las linhas de trens e las garas dins la ruralitat occitana servisson a pas res e que son pas una necessitat vitala per la vida sociala e economica. Dempuèi lo 1r de genièr los usatgièrs de la linha se devon dirigir cap a un automat de venda de bilhetas plantat sul cai.
 
Sembla que la tampadura de l’estacion de Quilhan es un acte suplementari de la volontat de barradura de la seccion Quilhan-Limós de la seccion Quilhan-Carcassona que seriá prevista per 2018. Aquesta linha de 52 quilomètres amb dètz arrèstes a vist gaireben totas las garas plegar al fil de las annadas. Desenant ne demòra pas qu’una dobèrta en mai de Carcassona: la de Limós.
 
En contrast, l’estat francés, en la persona del primièr ministre Manuel Valls, faguèt lo viatge a Montpelhièr lo 22 de decembre de 2014 per signar lo contracte de plan. Es un document que precisa quinas seràn las participacions financièras de l’estat e de la region de Lengadòc-Rosselhon entre 2015 e 2020. Segon la volontat de l’estat, aqueste plan prevei la construccion de doas garas TGV en Lengadòc: una a Manduèlh a 10 quilomètres de Nimes e l’autra a Latas que campa al ras de Montpelhièr. Denonciada per EELV, la construccion d’aquestas doas estacions, del temps que desmargan d’estacions segondàrias, fa la demostracion que çò que l’estat vòl pel transpòrt ferroviari en Occitània es lo tot-TGV entre la “província” e París. Lo desvolopament de las LGV servisson pas l’interès d’Occitània mas sonque lo de França malgrat lo fach que los occitans ne pagaràn una bona partida mercés a lors impòstes.
 
Lo comportament pietadós de l’SNCF, d’RFF e de l’estat per çò que concernís las linhas segondàrias contrasta bravament amb la politica ferroviària exemplara menada per la region de Lengadòc-Rosselhon dempuèi plusors annadas. Sus qualques linhas regionalas s’èra experimentat la tarifa a 1 èuro. A partir de diluns 5 de genièr, lo prètz d’un èuro serà generalizat. Los viatjaires d’aquesta partida de Lengadòc e de Catalonha Nòrd poiràn circular a travèrs de la region per una peçòta de moneda. Son concernits los trens del malhum TÈR. Atal viatjar de Cervera de la Marenda a Sanch Eli d’Apchièr o de Castèlnòu d’Ari a Nimes costarà desenant un solet èuro. La collectivitat catalanolengadociana fa la demostracion qu’una politica publica dels transpòrts, intelligenta e sociala, es possibla e qu’es possibla sustot quand se fa en tota independéncia de l’estat.
 
 
 
 
TL

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Paire Pònt St Esperit
2.

O collectivitat lengadocianocatalana ;) ?

  • 4
  • 2
Pirolet
1.

Una asenada de mai per part del govèrn. De drecha o d'esquèrra, meteissa politica desastrosa pels transpòrts, e per o demai.

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article