Actualitats
Syriza governarà amb la drecha nacionalista antiausteritat
La formacion de Tsipras demòra a solament dos deputats de la majoritat absoluda
Syriza, la granda ganhanta de las eleccions grègas, a decidit formar govèrn amb la drecha nacionalista eurosceptica dels Grècs Independents (Anel). Es aital que lo futur primièr ministre, Alexis Tsipras, a mandat un messatge net e clar a Brussèlas: un messatge d’oposicion als dictats de la tròica.
La coalicion de govèrn de Syriza amb la drecha eurosceptica a estonat una granda partida de l’esquèrra europèa.
Pasmens aquò s’explica. Los Grècs Independents son lo sol partit del Parlament amb lo qual Syriza a trobat un acòrdi de govèrn per combatre l’austeritat e la tròica. D’efièch, lo Partit Comunista Grèc (KKE) a totjorn dich que refusariá una aliança amb Syriza. D’autre caire, Syriza refusa de s’aliar amb los partits que son favorables a la tròica e l’austeritat (la Nòva Democracia, lo PASOK e To Potami). E naturalament, es pas brica question que Syriza s’alie amb lo partit neofaissista Chrysi Avgi (“Alba Daurada”).
Syriza es lo partit qu’a ganhat clarament las eleccions grègas mas es demorat a solament dos deputats d’aver la majoritat absoluda. La majoritat absoluda es de 151 deputats e lo partit d’Alexis Tsipras n’a obtenguts 149, un resultat pasmens extraordinari.
La coalicion de govèrn de Syriza amb la drecha eurosceptica a estonat una granda partida de l’esquèrra europèa.
Pasmens aquò s’explica. Los Grècs Independents son lo sol partit del Parlament amb lo qual Syriza a trobat un acòrdi de govèrn per combatre l’austeritat e la tròica. D’efièch, lo Partit Comunista Grèc (KKE) a totjorn dich que refusariá una aliança amb Syriza. D’autre caire, Syriza refusa de s’aliar amb los partits que son favorables a la tròica e l’austeritat (la Nòva Democracia, lo PASOK e To Potami). E naturalament, es pas brica question que Syriza s’alie amb lo partit neofaissista Chrysi Avgi (“Alba Daurada”).
Syriza es lo partit qu’a ganhat clarament las eleccions grègas mas es demorat a solament dos deputats d’aver la majoritat absoluda. La majoritat absoluda es de 151 deputats e lo partit d’Alexis Tsipras n’a obtenguts 149, un resultat pasmens extraordinari.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
los culpables son la troica, lo capitalisme salvatge, e ara a començat la fase d'intoxicació mediàtica. En primer loc ,al poble no li han demanat mai permís per deixar diners públics als bancs privats ni a altres estats. Mas ara surten economistas de dreta dient que correspon a cada ciutadà europeu aver de pagar tants d'euros ? Tot son mentides e manipulacions capitalistes. Per fotre los diners publics e passar-los als privats dels especulators.
E la question magèra es benlèu desempuèi quora tot aquel fangàs ?
Desmpuèi la casuda del regima dels colonel ! (es lo jornal grèc qu'o dis.....) [m'anatz pas far díser que sostenguessi la dictatura dels colonels].
Totis los govern Grèc i an una responsabilitat, L'UE i a tanben una responsabilitat e lo pòble grec per s'èsser acomodat de sistemis, d'aluserpits, Goldman Sach atanben per aver conselhar de soluccion de trapèlas, als jòcs olimpics, al fantasma de l'armada grèca devèrs Turquia.
E ara de que farà aléxis ?
A fach promessas que representant un còst.. que se ven apondre al demai......
#9 Dins las chifras çai jos los interesses son brica preses en compte : es sonque lo papital prestat.
Mas un estalament del dèute faria aumentar los interesses. Per l'ora ne'n sem pas a chifrar los interesses.. sonque al capital prestat !
#7 Me sembla que caldriá destriar entre lo capital degut e los interèsses, qu'an explosat despuèi que los estats pòdon pas pus manlevar dirèctament a las bancas centralas. Ansin los estats an enriquit las bancas privadas e se son apaurits.
Per far seguida :
Ja Grècia costèc a França 11,38 Milhards que foguèron prestats a Grècia.
A-n-aquò cal apondre lo segond plan a Grècia destinat a tornar esturcturar lo dèute tengut pels investissors privats, tornar capitalizar las bancas grècas e contunhar l'ajuda del país.
La factura per França es a l'abroa de 30 milhards d'euròs.
Aquestes 41 Milhards d'euròs son pas degut als finacièrs e a l'especulacion mas al pòble françes e occitan. 645€ per cada exagonal.
Segur qu'auriai aimat milhor balhar 645€ per aparar l'occitan....
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari