Actualitats
Chile apròva l’union civila dels omosexuals
Tanben se legalizaràn los parelhs de fach dins un país que nonmàs reconeissiá lo matrimòni
Un país conservator
Se sap que Chile es un país conservator del ponch de vista de las mors, encara fòrça influénciadas per la Glèisa catolica. I es proïbit quin avortament que siá; admetèt lo divòrci nonmàs en 2004; e fins en 1999 la “sodomia”, valent a dire l’omosexualitat, la punissián de preson. Sonque se reconeissiá lo matrimòni entre personas de sèxes opausats coma union legala.
Pasmens, dimècres 28 de genièr, lo Parlament chilen votèt l’acòrdi d’union civila (AUC), dobèrt tant als omosexuals coma als eterosexuals, que permet a de parelhs non maridats de partejar de bens, de recebre de pensions, d’eiretar un patrimòni o d’obténer la proteccion de la seguretat sociala. Amb l’AUC, los mainatges poiràn viure amb lo conjonch de lor paire o de lor maire en cas de declaracion juridica d’incapacitat de la maire o del paire biologics. La lei parla pas, totun, de l’adopcion.
Ansin Chile farà partida dels estats sud-americans qu’an fach progressar los dreches dels omosexuals: Brasil, Colómbia e l’Eqüator an ja legalizadas las unions entre omosexuals coma Chile ven d’o far, e Argentina e Uruguai an quitament dobèrt lo matrimòni a las personas de meteis sèxe.
Lo resultat d’un consens
Mentre que dins l’estat francés, lo Pache Civil de Solidaritat (PACS) e la dobertura del matrimòni als omosexuals, en 1999 e 2013, provoquèron la viva ostilitat dels mitans conservators e dels partits de drecha e d’extrèma drecha, que faguèron passar per carrièras de manifestacions multitudinàrias, la lei nòva es lo resultat d’un consens. Paradoxalament, ven del camp conservator, puèi que la prepausèt en 2011 lo president de drecha Sebastián Piñera, que l’aviá promesa abans son eleccion en 2010 (alara lo projècte s’apelava acòrdi de vida en parelh), e es jos la presidéncia de sa successora, la socialista Michelle Bachelet (que foguèt presidenta pel primièr còp de 2006 a 2010), que la lei s’es votada. L’examinarà puèi lo Tribunal Constitucional e caldrà esperar sièis meses per la redaccion dels decrets d’aplicacion. Los parelhs se deuràn enregistrar a l’estat civil davant un jutge.
La presidenta del Senat, Isabel Allende Bussi —filha del president Salvador Allende menat al suicidi en 1973, e que cal pas confondre amb sa cosina, l’escrivana Isabel Allende— qualifiquèt la lei de “pas istoric” que permet “d’avançar dins lo respècte, los dreches e la dignitat de las personas” e de garentir “que d’ara endavant degun serà pas pus discriminat”.
En tot se regaudir de la lei nòva, las associacions Iguales (Egals) e MOVILH (Movement d’Integracion e de Liberacion Omosexual) an pasmens coma tòca, ara, que lo matrimòni se duèrba als parelhs de meteis sèxe.
GJB
Se sap que Chile es un país conservator del ponch de vista de las mors, encara fòrça influénciadas per la Glèisa catolica. I es proïbit quin avortament que siá; admetèt lo divòrci nonmàs en 2004; e fins en 1999 la “sodomia”, valent a dire l’omosexualitat, la punissián de preson. Sonque se reconeissiá lo matrimòni entre personas de sèxes opausats coma union legala.
Pasmens, dimècres 28 de genièr, lo Parlament chilen votèt l’acòrdi d’union civila (AUC), dobèrt tant als omosexuals coma als eterosexuals, que permet a de parelhs non maridats de partejar de bens, de recebre de pensions, d’eiretar un patrimòni o d’obténer la proteccion de la seguretat sociala. Amb l’AUC, los mainatges poiràn viure amb lo conjonch de lor paire o de lor maire en cas de declaracion juridica d’incapacitat de la maire o del paire biologics. La lei parla pas, totun, de l’adopcion.
Ansin Chile farà partida dels estats sud-americans qu’an fach progressar los dreches dels omosexuals: Brasil, Colómbia e l’Eqüator an ja legalizadas las unions entre omosexuals coma Chile ven d’o far, e Argentina e Uruguai an quitament dobèrt lo matrimòni a las personas de meteis sèxe.
Lo resultat d’un consens
Mentre que dins l’estat francés, lo Pache Civil de Solidaritat (PACS) e la dobertura del matrimòni als omosexuals, en 1999 e 2013, provoquèron la viva ostilitat dels mitans conservators e dels partits de drecha e d’extrèma drecha, que faguèron passar per carrièras de manifestacions multitudinàrias, la lei nòva es lo resultat d’un consens. Paradoxalament, ven del camp conservator, puèi que la prepausèt en 2011 lo president de drecha Sebastián Piñera, que l’aviá promesa abans son eleccion en 2010 (alara lo projècte s’apelava acòrdi de vida en parelh), e es jos la presidéncia de sa successora, la socialista Michelle Bachelet (que foguèt presidenta pel primièr còp de 2006 a 2010), que la lei s’es votada. L’examinarà puèi lo Tribunal Constitucional e caldrà esperar sièis meses per la redaccion dels decrets d’aplicacion. Los parelhs se deuràn enregistrar a l’estat civil davant un jutge.
La presidenta del Senat, Isabel Allende Bussi —filha del president Salvador Allende menat al suicidi en 1973, e que cal pas confondre amb sa cosina, l’escrivana Isabel Allende— qualifiquèt la lei de “pas istoric” que permet “d’avançar dins lo respècte, los dreches e la dignitat de las personas” e de garentir “que d’ara endavant degun serà pas pus discriminat”.
En tot se regaudir de la lei nòva, las associacions Iguales (Egals) e MOVILH (Movement d’Integracion e de Liberacion Omosexual) an pasmens coma tòca, ara, que lo matrimòni se duèrba als parelhs de meteis sèxe.
GJB
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#2 Sò fòrça content que se liege eth Jornalet en Chile, e qu'aquiu se parle occitan damb accent d'Aran. Gràcies pes precisions e benvengut!
#2 Wow! Sabèvi pas que i avè monde qui parlan occitan au Chile! Qu'i ès tà de bonas o que hès com d'autes comentators qui's disen d'un lòc improbable? (ErnestCheCuevarraJr / L'avana, per exemple)
En tot cas mercés per aqueras precisions interessantas!
Chile non ei un país conservador per se, sonque que i a grops de poder coma era glèisa catolica damb er Opus Dei, es partits politics de dreta liberala, conservadora e democristiana e ua oligarquia economica que non vòlen cambis. Er avortament siguèc legau enquiar an 1989, eth darrèr an dera dictatura que cambièc era lei deth Còdi Sanitari e es govèrns post-dictatura (dera transicion que encara non se fenís) non an volgut cambiar era lei tà non shordar ara glèisa e as poders economics (que son fòrça conservadori) sens escotar era opinion publica que vò cambis en tot. E encara mos regís era Constitucion imposada pera dictadura.
Chile non ei un país conservador per se, sonque que i a grops de poder coma era glèisa catolica damb er Opus Dei, es partits politics de dreta liberala, conservadora e democristiana e ua oligarquia economica que non vòlen cambis. Er avortament siguèc legau enquiar an 1989, eth darrèr an dera dictatura que cambièc era lei deth Còdi Sanitari e es govèrns post-dictatura (dera transicion que encara non se fenís) non an volgut cambiar era lei tà non shordar ara glèisa e as poders economics (que son fòrça conservadori) sens escotar era opinion publica que vò cambis en tot. E encara mos regís era Constitucion imposada pera dictadura.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari