Bernat Lesfargas es a l’onor en Catalonha. S’inaugurèt dimars passat una bibliotèca nomenada Bernard Lesfargues (segon son nom de traductor en francés), especializada en las traduccions de las òbras escrichas en catalan. La bibliotèca se tròba dins la sedença de l’Institut Ramon Llull, l’institucion publica que promòu a l’estrange la lenga e la cultura catalanas.
Dins l’acte d’inauguracion se faguèt un omenatge a l’escrivan occitan Bernat Lesfargas, qu’es un dels grands traductors dels principals obratges catalans en la nòstra lenga e en francés. La malautiá que subís l’escrivan occitan l’empediguèt pas de participar a aquel acte esmovent, ont rendèron omenatge a sas traduccions e mai que mai a la lenga occitana e a sa poesia.
Etiquetas
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Jo, Jaume II, ara seré un defensor de la unitat de l’occità i de la unitat del català. Demano disculpes per la meva actitud negativa en els meus recents comentaris. Visca Jornalet! Visca Occitània lliure! Visquin els Països Catalans lliures!
Salut au Bernat Lesfargas, qu'es pas solament un traduseire, mas tanben un escriveire d'oc qu'a darreire de se una obra poetica entamenaa fa mai de seissanta ans, e tanben un editor qu'a ajuat paréisser pron obras d'occitanistas, en oc o en francés. Un dels darriers capables de trasmetre un testimoni viu sus ço quer foset l'occitanisme de las premieras annaas, quand èran puèi pas tant nombroses a trabalhar per la lenga e la cultura nostra. Un grand sénher.
Sa llengo baleá ja existía abans d'En Pompeu Fabra, y s'occitá també existía abans de N'Alibert. Lo que ês una vergoña ês que es fabristas domés mos dexin escriure 'y' à sa grafía 'ny' quand sa fonética de sa 'y' ês una de ses particularidads de sa llengo baleá. Y sí vols sebre quand s'ha d'escriure 'ñ' ò quín sistema d'acentuació s'ajusta milló à sa llengo baleá, pots consultá sa grámatica mallorquina d'En Juan José Amengual ò sa menorquina d'En Antoni Febrer Cardona. Y es mallorquí si que ês sa meua llengo mare, per axò la trasmetré com la vatx rebre, no com volen es catalanistes.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Jo, Jaume II, ara seré un defensor de la unitat de l’occità i de la unitat del català. Demano disculpes per la meva actitud negativa en els meus recents comentaris. Visca Jornalet! Visca Occitània lliure! Visquin els Països Catalans lliures!
#2https://m.youtube.com/watch?v=JwVXd2YcG_8
Salut au Bernat Lesfargas, qu'es pas solament un traduseire, mas tanben un escriveire d'oc qu'a darreire de se una obra poetica entamenaa fa mai de seissanta ans, e tanben un editor qu'a ajuat paréisser pron obras d'occitanistas, en oc o en francés. Un dels darriers capables de trasmetre un testimoni viu sus ço quer foset l'occitanisme de las premieras annaas, quand èran puèi pas tant nombroses a trabalhar per la lenga e la cultura nostra. Un grand sénher.
Sa llengo baleá ja existía abans d'En Pompeu Fabra, y s'occitá també existía abans de N'Alibert. Lo que ês una vergoña ês que es fabristas domés mos dexin escriure 'y' à sa grafía 'ny' quand sa fonética de sa 'y' ês una de ses particularidads de sa llengo baleá. Y sí vols sebre quand s'ha d'escriure 'ñ' ò quín sistema d'acentuació s'ajusta milló à sa llengo baleá, pots consultá sa grámatica mallorquina d'En Juan José Amengual ò sa menorquina d'En Antoni Febrer Cardona. Y es mallorquí si que ês sa meua llengo mare, per axò la trasmetré com la vatx rebre, no com volen es catalanistes.
Per ne parlar seriosament (e non per far d'anticatalanisme espanholista [quina vergonha d'escriure ansin los accents del catalan e de remplaçar "ny" per "ñ"!]): http://opinion.jornalet.com/gerard-joan-barcelo/blog/1065/traduire-de-loccitan-al-catalan-una-necessitat
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari