Actualitats
Li-fi, la connexion optica sens fil, innocua e alternativa a la wi-fi?
Una tecnologia experimentala per se connectar amb Internet mejançant lo lum d’ampolas
Los camps electromagnetics generats pels rets wi-fi an d’efièches negatius per la santat? Vaquí una question que fa longtemps que se la pausan de scientifics, de mètges e de ciutadans, sens donar per ara una responsa definitiva. I a de mond que ne son plan convencuts, coma los desenats de “refugiats electrosensitius” que cèrcan las darrièras zònas blancas del país.
Dempuèi qualques annadas, lo professor Harald Haas, de l’Universitat d’Edimborg (Escòcia), amb sa còla de cercaires, son a estudiar una tecnoligia optica nomenada li-fi (acronim de light fidelity, la “fidelitat del lum”). Aquela li-fi deu far possibla la transmission de donadas mejançant lo lum e non pas amb l’espèctre saturat de las radiofrequéncias utilizat per la wi-fi tradicionala.
Lo sistèma nòu, impulsat dempuèi octòbre de 2011 per un consòrci internacional, emplega las pulsacions luminicas (imperceptiblas a l’uèlh) de lampas e d’ampolas lèd qu’an integradas una connexion a Internet. Un còp la li-fi alucada, se pòt enviar de fichièrs de tota mena, a de velocitats de transmission superioras a 10 gigabytes, vèrs un receptor installat dins un ordenador, un telefòn mobil o un autre dispositiu.
Per Haas, los avantatges son de pertot: se connectar a Internet a travèrs del lum d’una ampola, çò pensa, es inofensiu per la santat perque s’emet pas de radiacions; es mai economic, potent e eficient que la wi-fi, e interferís pas amb de sistèmas ni d’aparelhs de radiofrequéncia emplegats dins los espacis sensibles, coma un avion o un espital, per exemple.
Ara, i a almens dos desavantatges evidents a respècte del wi-fi: las ondas de lum utilizadas pòdon pas traversar de parets e, per ara, los lèds amb li-fi foncionan pas corrèctament dins los espacis exteriors amb la lutz naturala del jorn. En mai d’aquò, l’usatge de lèds introdutz, de rebucada, la tecnologia li-fi dins un autre debat: lo dels possibles efièches nocius del lum blanc.
Dempuèi qualques annadas, lo professor Harald Haas, de l’Universitat d’Edimborg (Escòcia), amb sa còla de cercaires, son a estudiar una tecnoligia optica nomenada li-fi (acronim de light fidelity, la “fidelitat del lum”). Aquela li-fi deu far possibla la transmission de donadas mejançant lo lum e non pas amb l’espèctre saturat de las radiofrequéncias utilizat per la wi-fi tradicionala.
Lo sistèma nòu, impulsat dempuèi octòbre de 2011 per un consòrci internacional, emplega las pulsacions luminicas (imperceptiblas a l’uèlh) de lampas e d’ampolas lèd qu’an integradas una connexion a Internet. Un còp la li-fi alucada, se pòt enviar de fichièrs de tota mena, a de velocitats de transmission superioras a 10 gigabytes, vèrs un receptor installat dins un ordenador, un telefòn mobil o un autre dispositiu.
Per Haas, los avantatges son de pertot: se connectar a Internet a travèrs del lum d’una ampola, çò pensa, es inofensiu per la santat perque s’emet pas de radiacions; es mai economic, potent e eficient que la wi-fi, e interferís pas amb de sistèmas ni d’aparelhs de radiofrequéncia emplegats dins los espacis sensibles, coma un avion o un espital, per exemple.
Ara, i a almens dos desavantatges evidents a respècte del wi-fi: las ondas de lum utilizadas pòdon pas traversar de parets e, per ara, los lèds amb li-fi foncionan pas corrèctament dins los espacis exteriors amb la lutz naturala del jorn. En mai d’aquò, l’usatge de lèds introdutz, de rebucada, la tecnologia li-fi dins un autre debat: lo dels possibles efièches nocius del lum blanc.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari