Actualitats
Mongolia a fach lo primièr “referendum” per SMS
Lo primièr ministre a demandat als tres milions de ciutadans de causir entre las reduccions budgetàrias e l’aprobacion dels megaprojèctes minièrs de las grandas multinacionalas
Mongolia, brèç de l’empèri de Gengis Khan, es a l’ora d’ara un país entremièg doas grandas poténcias: Russia e China. Amb una economia tradicionalament basada sus l’elevatge, dins lo sègle XX los govèrns socialistas adoptèron l’economia planificada. Fa ara un vintenat d’annadas, Mongolia intrèt dins l’economia de mercat, centrada sus l’esplecha dels grands jaces de minerals. Justament sus aquela question lo primièr ministre, Chimediin Saikhanbileg, a demandat aquesta setmana l’opinion dels tres milions d’abitants del país... Amb un SMS al telefòn mobil.
Dins un referendum per SMS sens cap de precedent, lo govèrn mongòl a pausat als ciutadans una question via telefòn mobil restacada a la crisi economica. Lor a demandat se preferissián sosténer los megaprojèctes minièrs finançats per de grandas multinacionales o ben aplicar de mesuras d’austeritat e de reduccions budgetàrias. Amb un 10% de responsas (302 008 vòtes), una leugièra majoritat d’un 56% de demandats an causit la primièra opcion.
Las criticas del “referendum” son arribadas tant sus lo metòde utilizat coma sus l’objectiu cercat. D’un costat, lo fach d’enviar massissament la question a totes los telefòns mobils del país a permés, per exemple, de votar mai d’un còp a totes los qu’an mai d’una linha de telefòn contractada, e tanben als ciutadans estrangièrs amb un numèro del país. E, d’un autre costat, qualques sectors an denonciat la “question biaissada” del primièr ministre, qu’es completament favorable als investiments estrangièrs per esplechar las immensas ressorsas minièras descobèrtas aquestes darrièrs ans. Amb lo “referendum” telefonic, poirà reactivar qualques contractes suspenduts qu’aviá amb de multinacionalas.
Dins un referendum per SMS sens cap de precedent, lo govèrn mongòl a pausat als ciutadans una question via telefòn mobil restacada a la crisi economica. Lor a demandat se preferissián sosténer los megaprojèctes minièrs finançats per de grandas multinacionales o ben aplicar de mesuras d’austeritat e de reduccions budgetàrias. Amb un 10% de responsas (302 008 vòtes), una leugièra majoritat d’un 56% de demandats an causit la primièra opcion.
Las criticas del “referendum” son arribadas tant sus lo metòde utilizat coma sus l’objectiu cercat. D’un costat, lo fach d’enviar massissament la question a totes los telefòns mobils del país a permés, per exemple, de votar mai d’un còp a totes los qu’an mai d’una linha de telefòn contractada, e tanben als ciutadans estrangièrs amb un numèro del país. E, d’un autre costat, qualques sectors an denonciat la “question biaissada” del primièr ministre, qu’es completament favorable als investiments estrangièrs per esplechar las immensas ressorsas minièras descobèrtas aquestes darrièrs ans. Amb lo “referendum” telefonic, poirà reactivar qualques contractes suspenduts qu’aviá amb de multinacionalas.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Mongolia : Tre l'ataca japonésa, en 1944 comenca de malgastar per Mongolia.
A yalta Mongolia es sompartda dentre URSS e China.
En 1947 china prenguèc contraròtle de Mongalia del sud, I impausèc terror e massacras 10% de la populacion mongola fuguèc massacrada.
S'entemenèc per China una politica de destruccion de la cultura Mongòla e se perseguís enquèra d'uèi.
La tòca es de far de la populacion Mongòla una minoritat josmesa als Chinés.
China faguèc çò meteis amb Tibet, Turkestan e atanben amb las 52 minoritats que son en china e qu'aguèron cap de possibilitat de causir e d'èsser chinés per fòrça....
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari